Sembla que al mercat hi ha automòbils l'emissió de CO2 dels quals és molt elevada en comparació amb altres que són més respectuosos amb el medi ambient.
El govern ho ha detectat i creu que cal fer-ne quelcom.
Podrien fer-se moltes coses. Per exemple es podria evitar la fabricació d’aquest tipus de vehicles. Per exemple es podria incentivar l’ús de combustibles ecològics. Per exemple es podria promocionar l’ús de vehicles mixtes (elèctric-carburant). I segurament més coses. Tanmateix aquestes propostes, dites sense pensar gaire, comporten gestions i negociacions addicionals que topen amb interessos de tercers (fabricants de vehicles, petrolieres, ...).
D’acord amb això, el govern opta per dir: els vehicles que pol·lucionen més pagaran un impost addicional.
Al meu entendre, aquesta no és la solució al problema, atès que normalment els vehicles que més contaninen coincideixen amb els de gamma més alta i, per tant, poc pot influir un increment menor en comparació amb el preu total, al moment de decidir l’adquisició d’un vehicle d’aquest estil. Tampoc aquest fet evitarà que el vehicle en qüestió emeti menys gasos.
Hi ha uns altres vehicles que contaminen més que altres: els més antics i sense manteniment. Aquests no es veuran afectats i, per tant, tampoc deixaran de contaminar.
En aquest sentit, un millor control a través de l’ITV no estaria malament. Clar que l’ITV tampoc serveix per a res, llevat de per pagar un impost més. Per cert que la revisió d’ITV en vehicles de gasoil presta una atenció especial al tema d’emissió de gasos mentre, pel que vaig veure en un quadre-resum d’emissions contaminants, d’un mateix model de vehicle, és el de gasolina el que contamina més.
Tanmateix, el govern proposa un impost i amb això, problema resolt. Poca feina i a la memòria de l’acció de govern de la legislatura ja pot afegir un nou paràgraf en l’àmbit de protecció del medi ambient... i a una altra cosa.
Passo a un altre tema: les bosses de plàstic. Sembla que això comença a ser un problema (a mi em sembla que fa temps que ho és).
Com en el cas anterior, em venen al cap diferents solucions. Ja avanço que la primera crec que seria que la gent s’habitués a anar a comprar amb la seva pròpia bossa. Tanmateix, no ens ho posen fàcil, perquè si posem per exemple el tema verdures i fruita, és molt diferent el volum de compra en la botiga especialitzada que en el supermercat, on acostumen a embalar amb gran quantitat de plàstic, safates, etc. les quatre pomes que necessites, multiplicant el volum de la compra i fent insuficient el cabàs. El mateix és aplicable a les carns envasades, etc.
Per tant, primera mesura, fora envasos inútils, si us plau!
Hi ha un altre problema addicional. El ritme de vida actual fa que, sovint, haguem d’anar a comprar en sortir de la feina (on només faltaria portar el cabàs, a més a més de la cartera, el portàtil que t’has endut per acabar aquell tema urgent, la bossa del gimnàs on vas al migdia perquè no tens altra hora, el dinar que portes en carmanyola perquè cada dia no es pot anar al restaurant,...). Per tant, passes per súper abans d’anar a casa i et donen les bosses de rigor. Pregunto: i si aquestes bosses fossin biodegradables i de mida cubell d’escombreries?.
Per tant, segona mesura, bosses reutilitzables.
Segurament hi ha altres possibilitats, com ara bosses retornables, com les ampolles de vidre que també ho eren abans, etc.
Bé, també veiem que hi ha feina aquí, per tant: que les bosses es paguin. Línia a afegir a la llista d’accions per protegir el medi ambient i endavant que no ha estat res.
Com veiem, moltes coses es poden “resoldre” pagant.
El govern ho té tan assumint que ell mateix s’aplica la mateixa solució.
Aquests dies s’ha celebrat el debat de l’estat de la nació (o com es digui el debat de política general que es fa cada any). El president del govern ha anunciat una espècie de subvenció de 2.500€ per cada nou fill.
De seguida hi ha hagut una bona acollida per part dels mitjans i persones afins. Però algú s’ha parat a mesurar què costa un fill a una família?
No serien més bones solucions proveir de serveis públics adients, suficients i gratuïts o gairebé gratuïts de guarderies? O eliminar impostos indirectes a determinats productes (bolquers, alimentació infantil,...)?. O millorar l’atenció pediàtrica (com déiem l’altre dia)?
El govern sí que ho ha calculat, i això és més car que 2.500€ per nen i, encara pitjor, dóna feina!