dimecres, 3 d’octubre del 2007

Pànic a les votacions

Els diaris, els programes de ràdio, els informatius de les teles... tothom en va ple. El lehendakari ha proposat un referèndum per demanar als bascs i les basques (com ell diu) la seva opinió sobre un pla de futur sobre Eskadi i això ha aixecat ampolles en totes les instàncies oficials, oficioses, periodistes a sou, predicadors de les ones... L'argument es basa en la predicada manca de constitucionalitat d'una convocatòria de referèndum que no sigui aprovada per les corts, és a dir (diuen), un "atemptat a l'estat de dret i a la democràcia" (sic).
Se m'acuden dues reflexions:
a) des de qualsevol de les visions que se'n vulgui fer, la crida als ciutadans per expressar la seva opinió sobre una qüestió qualsevol és una acte democràtic. La seva negació s'apropa més a una dictadura que a qualsevol altre figura de govern,
b) la pregonada manca de constitucionalitat consisteix en que es dóna per suposat que les corts espanyoles no acceptaran la convocatòria. De fet, les corts ho podrien aprovar (i aleshores seria un referèndum constitucional - i per tant, legal -) però la majoria dels partits no ho volen.
És a dir, la convocatòria proposada per Ibarretxe podria ser constitucional però els partits majoritaris la convertiran en anticonstitucional en negar-li la possibilitat de fer-la amb l'aprovació de les corts. Tanta por fa que els ciutadans ens expressem a través d'una votació secreta, lliure i personal? De què tenen por tots plegats? La democràcia no s'expressa a través de l'emissió dels vots dels ciutadans?
Hi ha alguna cosa en aquest règim que falla... i quan més hi penso menys m'agrada.