Bombolla immobiliària

La trama recomana, especialment al voltants del PSOE però també a tots aquells que un dia o altra han d'anar a votar (o no), que donin un cop d'ull al video penjat a YOUTUBE: un reportatge de la BBC sobre la bombolla immobiliària, on la ministra Carme Chacón es nega a respondre a una pregunta del periodista sobre "que pensa de la bombolla immobiliària".

Chupi la ministra progre!, Guai la ministra del ram de l'habitatge!

Es digui el que es digui, a les façanes de qualsevol ciutat van apareixent més i més cartells de pisos en venda que, digui el que digui el sector del totxo i els governs, no es venen. De passada, ens expliquen que els preus "aterren suaument" i que la bombolla no esclatarà. La percepció del ciutadà és exactament el contrari, els pisos no es venen, els bancs comencen a reconèixer que els impagats d'hipoteques creixen... Que passarà en el país on el 40% de la renda depèn del mercat del totxo? La crisi està servida... però la ministra del ram no sembla saber-ne res (o no ens ho vol explicar).

Fa massa anys que els responsables de la cosa pública amaguen el cap sota l'ala, els autoanomenats d'esquerres i la dreta pura i dura. I ara què?

Mentre, la Trama se'n va de vacances amb el regust amarg d'una ministra incompetent (o potser encara pitjor?) i de la gran apagada de Barcelona, de la que ningú sembla ser-ne responsable (a part del ciutadà, que consumeix massa i ja se sap...)

ANEM DE VACANCES!

Ja tens resolt el tema de l’escola bressol de cara al proper curs?. L’increment inesperat i substanciós de la quota mensual de la teva hipoteca et deixa un petit marge?. FELICITATS! Ja pots anar de vacances!.

Ara bé, si no has tingut amb compte amb prou temps que havies de renovar el DNI o bé viatges a un país d’aquells on hi ha virus o bacteris desconeguts a casa nostra que t’obliguen a una vacuna exòtica, potser hauràs de canviar els teus plans. L’alternativa sembla ser que són llargues cues davant l’edifici/finestreta adequats. Es recomana matinar molt per veure si et donen número per l’endemà i, sempre que sigui possible, portar la carmanyola i l’ampolla d’aigua.

Si els teus plans són viatjar en avió, compta que ara els tràmits a l’aeroport són molt més feixucs –qüestions de seguretat-- i que el que abans costava aproximadament una hora d’espera s’ha convertit en un mínim de tres. Això si no tens la desgràcia que els teus bitllets formen part d’aquells venuts de més, no et perden l’equipatge, et canvien l’hora del vol o, senzillament la teva companyia no té avions per volar ni oficines a l’aeroport.

Si viatges per carretera, a canvi de gaudir del paisatge destrossat que ens està deixant la construcció de les vies del TAV, hauràs d’anar amb compte si t’atures a fer el natural recés per omplir el pap. No beguis res més que aigua! Qualsevol bri d’alcohol serà detectat per qualsevol de les dues-centes bufades que hauràs de fer pel camí. Tampoc són aconsellables les begudes dites refrescants i, per descomptat el menjar ràpid, que després t’engreixaràs i seràs una càrrega per a la seguretat social.

Tampoc corris! (Entenent per córrer qualsevol excés de velocitat respecte del que marquen els senyals de la carretera, siguin o no raonables), o tindràs aviat una salutació cordial dels nostres serveis de trànsit anunciant-te que hauràs de pagar per la teva irresponsabilitat (això sí, els pagaments a La Caixa) vers la seguretat vial i el medi ambient. Que volem respirar bé encara que sigui només per gaudir del paisatge de grues i obres a tort i a dret.

Quan, malgrat tot, arribis al teu lloc de destí podràs admirar des de l’hotel de quinze plantes a tocar del mar com són de tornassolades les meduses. Però procura no tocar-les perquè si has d’anar al metge d’urgències, descobriràs que les nostres costes no estan preparades per assumir l’increment de població estacional de l’estiu.

Alternativament, si quan et vas plantejar què faries aquest estiu vas decidir quedar-te a casa perquè has d’estalviar per pagar la hipoteca , els llibres dels nens i la guarderia del petit, que no porta llibres però ha estat del tot impossible aconseguir una plaça pública d’ensenyament no obligatori, tampoc estaràs tranquil.

No posis l’aire condicionat! Perquè malgrat et van donar tota mena de facilitats i et van reiterar que si instal·laves l’aire series més feliç, ara resulta que si engegues l’aparell seràs la causa principal del canvi climàtic.

Naturalment igualment no has de beure ni menjar hamburgueses, ni fumar, que se m’havia oblidat abans. Pots jaure al sofà i al capvespre, amb la caiguda del sol, pots sortir a passejar per Barcelona i compartir l’escàs espai existent als carrers (ja se sap, les obres es fan a l’estiu perquè destorben menys, més les obres necessàries del túnel del TAV -el “tunelillo” que diu no-sé-quin responsable de Renfe- etc.) amb milers i milers de turistes d’una qualitat que déu ser la que ens mereixem.

Podràs gaudir també d’una gran varietat de les anomenades festes alternatives, sempre que no es facin sota casa teva, perquè ja em diràs, tancar la finestra sense posar l’aire.... I creua els dits perquè a en W. Allen les filmacions li hagin sortit bé a la primera, perquè sinó les haurà de repetir i us puc assegurar que és tot un muntatge!.

Amb tot, si et quedes a BCN i vas a un bar (alerta amb el que demanes!) et semblarà que ets a l’estranger perquè els cambrers ni entenen ni parlen la teva llengua.

Això sí, siguis on siguis pots estar segur que estàs controlat, ja sigui perquè parles amb el mòbil, ja sigui perquè pagues amb la visa, ja sigui perquè, senzillament, llegeixes aquest post.

Malgrat tot, bones vacances!

PAPANATES

Darrerament La Trama té tendència a mirar el diccionari, cosa que està be perquè és allí on podem trobar el veritable significat de les paraules, i saber de què parlem sempre resulta important. Arran d'una notícia dels diaris he buscat el significat de "papanates" i he constatat que al diccionari de l'IEC no hi surt, si be en el català-valencià-balear apareix com a castellanisme, de "papanatas", que la RAE defineix com "persona simple y crédula o demasiado cándida y fácil de engañar".
La notícia recentment apareguda a tots els diaris del país ha estat la presentació de la peli que en Wody Allen filmarà a Barcelona. Hi van assistir la exministra (aleshores ministra) Sra. Carmen Calvo, dos consellers de la Generalitat, els Srs. Huguet i Tresserres, y el primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Sr. Carles Martí. No digueu que no resulta sorprenent: un tipus (famós, això si) presenta un projecte de pel·lícula y quatre alts càrrecs de l'administració, que pel que es veu no deuen tenir gaire feina, s'hi van a fer la foto. Si un científic presentés un projecte per estudiar la possible immunitat humana contra la legionelosis (per posar un exemple), hi aniria un ministre? algun conseller deixaria el despatx per anar tant transcendental presentació?.
I dons, que impulsa a quatre càrrecs, que deuen tenir una feinada, a deixar la feina i anar-se a fer la foto amb un còmic americà? La seguretat que sortiran en una foto al costat del famós? Poder donar la ma a algú més conegut i reconegut que ells mateixos i explicar-ho als cunyats en el dinar de Nadal?
I a més, que el ministeri de cultura i la Generalitat li han donat una pasta per filmar la peli (es parla de dos milions d'euros - 2.000.000 € -), i la revolada que es munta cada cop que surt a mirar exteriors, prendre una copa, fer pipi, o filmar (tallant la rambla en hores de feina i amb enorme desplegament de guàrdia urbana), resulten del tot incomprensible. El Sr. Allen deu estar convençut que ha anar a una república bananera, d'aquelles que la policia i l'exèrcit es posen al servei del colonitzador americà (del nord), que s'allotja en un hotel de luxe (de luxe pel país bananer, una quadra pel nou conqueridor) perquè no s'atreveix amb altres, que no surt sinó és amb un enorme desplegament de policia al voltant... i que a més, li donen diners.
Però el Sr. Allen està en un error perquè la nostra producció de bananes és molt limitada i som una república. Caldria fer-li notar que ha arribat a un país governat per papanates (però potser ja se n'ha adonat...).

Xiringuitos

Encara que sigui un post ràpid i poc elaborat, no me'n puc estar de comentar la notícia. Ahir es va reunir la comisió mixta estat-generalitat per acordar (o no) el traspàs de certes competències a la Generalitat. El Saura estava que no tocava de peus a terra de content, tot i que el seus veins de taula de Consell, Puigcercós i Montilla, no semblaven tant entusiasmats. Deu ser la diversitat de punts de vista...

A TV3 (la, cada cop més, seva) ens van explicar repetides vegades que ens havien traspassat la "gestió de costes". Òndia! Que guai! serem (seran) resposables de l'ordenació territorial de la costa... Però no, en una connexió, el corresponsal a Madrid va explicar, així com de passada, que ens havien traspassat certes "competències", quedant exclosos l'urbanisme i els ports (que hom es diu: - però hi ha més?). Dons si, la Generalitat de Catalunya es resposabilitzarà de "les instal·lacions turístiques no estables", o sigui, els xiringuitos! Ens han traspassat els xitinguitos de platja!

Acabem d'assolir les més altes cotes d'autogestió. Tenim els xiringuitos!

El Saura no s'entera? O és que d'on no n'hi ha no en raja?

Seguretat aeroportuaria

Darrerament es parla molt de terrorisme, a la tele, a la ràdio, als diaris..., sovint amb adjectius qualificadors: global, islàmic, polític, local, etarra... S'ha perdut una mica el sentit original de la paraula i s'aplica indiscriminadament a diversos actes (sovint violents) seguint les directrius oficials (això ja ho fan els periodistes, que s'apunten a una moda amb singular alegria). Però mirem que en diuen els diccionaris.

Gran Diccionari de la Llengua Catalana (IEC). Terrorisme: Utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política

Diccionario de la lengua española (RAE). Terrorisme: 1 Dominación por el terror; 2 Sucesión de actos de violencia ejecutados para infundir terror. Com que usa la paraula terror, anem a veure que és. Terror: (del lat. terror, -ōris). Miedo muy intenso (només he posat la primera accepció).

Curiosament, segons l'IEC es podria considerar com a tal qualsevol guerra (a la segona guerra mundial, per exemple, es va usar la violència de manera sistemàtica i indiscriminada, tant a les trinxeres com sobre Londres, Berlín, Coventry, Colònia, i no diguem Hiroshima i Nagasaki. Eren els aliats uns terroristes? Ho eren els exercits de l'eix? Jo personalment diria que els que van llençar la gent a la guerra eren una colla de malparits, però no els anomenaria "terroristes". Eren terroristes els membres de la resistència francesa? Deixem l'IEC, que sembla que no està a l'alçada de les circumstàncies.

La RAE diu que és la "dominació pel terror" o "actes de violència que infonguin terror", que és una por molt intensa. O sigui, que agafant la primera accepció, pel terrorisme no és indispensable la violència, només cal produir una por molt intensa (terror) que faciliti la dominació de l'aterrit. Jo podria tenir aterrit el meu veí explicant-li que hi ha lladres al barri, que són molt violents, la qual cosa em permetria tenir-lo més o menys sotmès a la meva voluntat. És a dir, que el terror es pot produir quan algú pensa que pot rebre, no és estrictament necessari que rebi. En resum, que jo seré un terrorista en la mesura que sigui capaç de produir una por molt intensa, sense que per això hagi d'exercir la violència, només cal que digui (i convenci) que la violència pot existir.

En aquest mon globalitzat, després dels atemptats de l'11-S (del qual hi ha, certament, algun dubte), de l'11-M a Madrid, dels de Londres i d'altres en diversos llocs del planeta, a part d'envair països amb excuses que s'han demostrat falses i que res no tenen a veure amb els atemptats, s'han implementat una sèrie de mesures de control als aeroports. Actualment aquest control ha assolit cotes clarament ridícules, com no poder portar líquids, fer treure el cinturó i les sabates, fins i tot el mocador del cap (cas real d'una amiga), engegar els portàtils i una llista interminable de mesures que produeixen llargues cues, enormes molèsties i, sobre tot, una important pèrdua de llibertat, a més de una constant vexació del passatger, que es veu obligat pràcticament a despullar-se davant d'un tipus uniformat (normalment d'una companyia de seguretat privada).

Té això alguna cosa a veure amb la seguretat? Des d'aquestes mesures els atemptats han continuat a trens, metros, autobusos, hotels.... Entre tant ens han explicat que uns tipus es van passejar per mitja Europa amb una capseta plena de

poloni 210 sense que cap d'aquestes mesures de control ho detectés. O sigui, queda demostrat que els dolents (que no deuen ser tontos) es salten les mesures de control i passen per la porta del darrera. D'altra banda, com que les mesures de control són molt espectaculars, no m'imagino cap dels potencials "malos" tractant de passar d'amagatotis pel costat de l'arc magnètic. I si jo fos dels dolents, deixaria de banda els avions i em concentraria (com de fet fan) en altres acumulacions de persones.

Per tant, cal concloure que les mesures de control no milloren la seguretat (de fet, ni ho intenten). Per a què dons aquestes mesures? Quins efectes tenen? Jo crec que només un: causar por (terror) en la població. I ja se sap que una població aterrida és més fàcil de controlar, més submisa, menys "protestona"... tot sigui per evitar que un dia pugui patir violència.

Si aquestes mesures tractessin de millorar la nostra seguretat s'aplicarien a TOTS els llocs possibles: trens, avions, autobusos, concentracions culturals i esportives, etc. Perquè només als aeroports? Jo crec que la percepció popular d'inseguretat dels avions és més intensa per allò que no toquen a terra, que si explota alguna cosa no se salva ningú perquè l'avió cau de molt amunt, mentre que en un tren sempre hi ha algú que se salva (i aquest podríem ser nosaltres). Tendim a pensar que "no em tocarà a mi", que és el que pensem cada cop que sortim a la carretera, on hi ha molts més morts que en tots els atemptats terroristes (a Espanya, l'any 2002, 5.347 morts).

En resum: si les mesures de control aeroportuari no són de seguretat (la realitat és així de tossuda), si només s'apliquen a un dels molts possibles llocs on teòricament es pot atemptar, si els llocs de concentracions massives no són vigilats amb la mateixa intensitat (potser ho són per altres procediments menys visibles i menys molestos per la gent), cal concloure que la única finalitat és mantenir la població espantada, aterrida.

A aquestes alçades del post, recomano vivament tornar amunt i rellegir les definicions "terrorisme" que aporta la Real Aacademia Española de la Lengua.

Un comentari final. Si un dia les companyies aèries disminuïssin els seus ingressos, només un 10%, les mesures de control als aeroports s'acabarien en 24 hores. Recordeu, sinó, que el cabell d'àngel de les ensaimades mallorquines va ser declarat "no líquid" per una tímida protesta dels pastissers. Si deixéssim d'anar amb avió (només reduint els vols de vacances) la seguretat deixaria de ser "el problema".

Està a les nostres mans... abans que ens anestesiïn definitivament.

NO VOLEN FEINA

Sembla que al mercat hi ha automòbils l'emissió de CO2 dels quals és molt elevada en comparació amb altres que són més respectuosos amb el medi ambient.

El govern ho ha detectat i creu que cal fer-ne quelcom.

Podrien fer-se moltes coses. Per exemple es podria evitar la fabricació d’aquest tipus de vehicles. Per exemple es podria incentivar l’ús de combustibles ecològics. Per exemple es podria promocionar l’ús de vehicles mixtes (elèctric-carburant). I segurament més coses. Tanmateix aquestes propostes, dites sense pensar gaire, comporten gestions i negociacions addicionals que topen amb interessos de tercers (fabricants de vehicles, petrolieres, ...).

D’acord amb això, el govern opta per dir: els vehicles que pol·lucionen més pagaran un impost addicional.

Al meu entendre, aquesta no és la solució al problema, atès que normalment els vehicles que més contaninen coincideixen amb els de gamma més alta i, per tant, poc pot influir un increment menor en comparació amb el preu total, al moment de decidir l’adquisició d’un vehicle d’aquest estil. Tampoc aquest fet evitarà que el vehicle en qüestió emeti menys gasos.

Hi ha uns altres vehicles que contaminen més que altres: els més antics i sense manteniment. Aquests no es veuran afectats i, per tant, tampoc deixaran de contaminar.

En aquest sentit, un millor control a través de l’ITV no estaria malament. Clar que l’ITV tampoc serveix per a res, llevat de per pagar un impost més. Per cert que la revisió d’ITV en vehicles de gasoil presta una atenció especial al tema d’emissió de gasos mentre, pel que vaig veure en un quadre-resum d’emissions contaminants, d’un mateix model de vehicle, és el de gasolina el que contamina més.

Tanmateix, el govern proposa un impost i amb això, problema resolt. Poca feina i a la memòria de l’acció de govern de la legislatura ja pot afegir un nou paràgraf en l’àmbit de protecció del medi ambient... i a una altra cosa.

Passo a un altre tema: les bosses de plàstic. Sembla que això comença a ser un problema (a mi em sembla que fa temps que ho és).

Com en el cas anterior, em venen al cap diferents solucions. Ja avanço que la primera crec que seria que la gent s’habitués a anar a comprar amb la seva pròpia bossa. Tanmateix, no ens ho posen fàcil, perquè si posem per exemple el tema verdures i fruita, és molt diferent el volum de compra en la botiga especialitzada que en el supermercat, on acostumen a embalar amb gran quantitat de plàstic, safates, etc. les quatre pomes que necessites, multiplicant el volum de la compra i fent insuficient el cabàs. El mateix és aplicable a les carns envasades, etc.

Per tant, primera mesura, fora envasos inútils, si us plau!

Hi ha un altre problema addicional. El ritme de vida actual fa que, sovint, haguem d’anar a comprar en sortir de la feina (on només faltaria portar el cabàs, a més a més de la cartera, el portàtil que t’has endut per acabar aquell tema urgent, la bossa del gimnàs on vas al migdia perquè no tens altra hora, el dinar que portes en carmanyola perquè cada dia no es pot anar al restaurant,...). Per tant, passes per súper abans d’anar a casa i et donen les bosses de rigor. Pregunto: i si aquestes bosses fossin biodegradables i de mida cubell d’escombreries?.

Per tant, segona mesura, bosses reutilitzables.

Segurament hi ha altres possibilitats, com ara bosses retornables, com les ampolles de vidre que també ho eren abans, etc.

Bé, també veiem que hi ha feina aquí, per tant: que les bosses es paguin. Línia a afegir a la llista d’accions per protegir el medi ambient i endavant que no ha estat res.

Com veiem, moltes coses es poden “resoldre” pagant.

El govern ho té tan assumint que ell mateix s’aplica la mateixa solució.

Aquests dies s’ha celebrat el debat de l’estat de la nació (o com es digui el debat de política general que es fa cada any). El president del govern ha anunciat una espècie de subvenció de 2.500€ per cada nou fill.

De seguida hi ha hagut una bona acollida per part dels mitjans i persones afins. Però algú s’ha parat a mesurar què costa un fill a una família?

No serien més bones solucions proveir de serveis públics adients, suficients i gratuïts o gairebé gratuïts de guarderies? O eliminar impostos indirectes a determinats productes (bolquers, alimentació infantil,...)?. O millorar l’atenció pediàtrica (com déiem l’altre dia)?

El govern sí que ho ha calculat, i això és més car que 2.500€ per nen i, encara pitjor, dóna feina!

SOBREPROTECCIÓ

En general i per definició, no n'hi ha cap dels governs actuals europeus i desenvolupats que, sigui quina sigui la seva tendència en l'eix esquerra/dreta no vulgui o no digui que vol la prosperitat del país.

Entenc, però, que hi ha dues tendències marcades. D'una banda hi ha els governs que opten per una política de més gran oferta de possibilitats i, per tant, més llibertat d'opcions i altres amb un desig de gestió total de la vida de les persones, per la sobreprotecció dels ciutadans: des del moment que neixen fins a la mort el govern té cura de tot.

Segons la meva manera de veure les coses, el benestar, l'equitat, la justícia social són i han de ser objectius del govern, però amb respecte a la llibertat de les persones, a la diversitat. Deia algú: la igualtat, segons com s'enfoqui, si s'imposa des de dalt i es pretén uniforme, pot portar perills per a la lliberat.

Em refereixo ara a l'actual govern de Catalunya i posaré dos exemples, d'entrada aparentment banals, però que que crec que il·lustren quina és la tendència.

Fins a la formació del primer govern tripartit el departament que té cura de les escoles es deia "Departament d'Ensenyament" i el que té cura de la sanitat "Departament de Sanitat i Seguretat Social". D'entre d'altres canvis que no donen gaire feina, aquests dos departaments van ser objecte de variació en la seva denominació, passant a dir-se "Departament d'Educació" i "Departament de Salut".

No entraré en el cost que representen aquests canvis. Únicament em vull referir a la concepció.
Mirem el diccionari (m'agrada molt consultar el diccionari: és un dels llibres més objectius de conec):
- Ensenyar: comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.) donant-li'n lliçons, explicacions, etc. / Instruir / Indicar, mostrar, deixar veure.
- Sanitat: qualitat de sa, salut, salubritat / Conjunt de serveis que tenen per objecte la preservació i restauració de la salut pública d'una comunitat.
- Educar: formar (algú) desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
- Salut: estat de l'organisme lliure de malalties / Plenitud de la condició humana / Segons l'OMS, la salut és "l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l'absència d'afeccions o malalties"

Si mirem els organismes dels dos departaments en qüestió, veurem clarament que no han variat gaire respecte dels anteriors governs. Estem, per tant, davant una qüestió de concepte: el govern vol vetllar per la nostra educació i la nostra salut. Personalment crec que el que ha de fer és proveir un bon sistema d'ensenyament i sanitari. L'educació i la salut han de ser responsabilitat de cadascú.

Així, mentre el govern vol que a les escoles s'eduqui, els col·lectius de mestres es queixen de la deixadesa dels pares que, diuen, deixen en mans de l'escola aspectes educatius que, en realitat, corresponen a la família. Al mateix temps, els pares que volen educar els seus fills d'acord amb el seu pensament, es queixen del dirigisme de l'administració en els dissenys curriculars. He llegit recentment en un article de F. Marc Àlvaro que els pares que volen i poden optar per una escola privada o concertada encara disposen d'alguna opció a triar, no així els que volen o no tenen altra opció que l'escola pública. A tall d'anècdota explica que el tradicional pessebre es va convertir en una escola pública en "un típic poble d'hivern" per tal de no ferir cap sensibilitat... dic jo que posats a no ferir, més val no fer pessebre, no?.

D'altra banda, i pel que fa a la sanitat, la salut que diu el govern, hem sabut aquests dies que hi ha un problema de manca de pediatres. Segons la consellera el problema es presenta a determinades hores, entre les 18 i les 21 hores, crec recordar, que són les que més nombre de consultes acumulen i, en canvi, és quan hi ha menys pediatres. Ella, que és molt espavilada, ja ha vist que això coincideix amb l'hora d'acabament de bona part de les jornades laborals. A veure si, malgrat ja ha fet la roda de premsa de rigor, hi segueix pensant i veu que el que cal fer és posar més pediatres a aquestes hores. Si ella vetlla pel sistema sanitari, els pares ja vetllaran per la salut dels seus fills.

I aquesta voluntat dirigista, a més a més, provoca situacions preocupants. Així podem llegir en els mitjans de comunicació com els nostres polítics discuteixen a bastament per la idoneïtat de l'assignatura d'educació cívica (segurament plenament matèria d'educació), mentre els alumnes que s'acaben d'examinar de les proves d'accés a la universitat (a l'educació universitària?) treuen cada cop pitjors notes en matemàtiques (matèria d'ensenyament).