Però.... qui s'han cregut que som?

Dimarts vaig anar al Teatre. Per cert, recomano molt l’obra: “El Llibertí”, teatre Poliorama.

Bé, aquest teatre, com potser sabeu, és a la part de dalt de la Rambla de Barcelona.

Va coincidir que dimecres hi havia partit de Champions del Barça i molts dels seguidors de l’altre equip (Glasgow, crec) ja eren a Barcelona dimarts, molts d’ells concentrats a la Plaça de Catalunya amb una gran cridoria i enrenou. La majoria d’aquestes persones anaven alguna cosa més que alegres per l’efecte dels milers de litres de cervesa que havien begut.

També tota la Rambla anava plena i, per descomptat, els bars. Des de dins el teatre, començada l’obra i, per tant, amb les portes tancades, es podien sentir els crits.

A la sortida del teatre (aprox. 23.30 hores), la Plaça de Catalunya era encara plena i absolutament bruta de deixalles. Al costat, diversos vehicles de mossos i de la guàrdia urbana, amb els seus efectius fent-la petar alegrement.

No vull ara jutjar si era millor intervenir o no. Possiblement, un cop muntat el “sarao” era difícil una intervenció per aturar res.

Crec que aquesta situació és una bona mostra de la visió que des de fora es té de casa nostra. De fet no és altra cosa que una concentració en lloc i data d’una bona part del turisme que ens visita.

Catalunya, i fonamentalment Barcelona, és cada cop més un lloc de turisme barato. He arribat a llegir als diaris que hi ha ofertes de “turisme de borratxera” que, com a final de festa s’inclou una baralla amb la policia (!!!).

Trobo que ja és prou exasperant anar d’un lloc a l’altre de la ciutat, sobretot si ho has de fer pel centre o pel barri gòtic, i trobar una munió de turistes que van a la seva. El turisme, no cal dir-ho, fa nosa quan és tan massiu com el que ens arriba a casa, però encara ho és més si és de baixa qualitat i, a més a més, no ens aporta cap benefici, ni econòmic ni de cap altra mena.

He tingut la sort de viatjar per diversos llocs d’Europa i d’Amèrica i en algun cas per ciutats de les conegudes com a turístiques. En cap moment, us ho asseguro, he tingut la sensació que tinc a casa nostra.

Està molt bé que ens visitin i que hi viatgin persones per gaudir de la Ciutat, però caldria que algú comencés –tot i que ara potser ja és tard- a pensar alguna solució.

Aquella idea de que Barcelona és una Ciutat oberta a tothom s’ha tret de mare a base d’una modernor i d’una llibertat mal entesa. Més val menys visitants i de qualitat que molts i descontrol·lats.

Deia al títol: “Però... qui s’han cregut que som?”. Doncs, s’han cregut que som el que gràcies a la gestió del nostre turisme hem demostrat que som.