dijous, 29 de novembre del 2007

Tot té un preu

Aquests dies, arrel de l’estudi realitzat pel BBVA sobre les balances fiscals (1997-2001), de nou és tema de conversa la qüestió del dèficit fiscal de Catalunya.

Segons l’estudi del BBVA, la diferència, en negatiu, entre el que cada català aporta a l’Estat i el que rep en serveis és d’una mica més de 1.000 euros, ras i curt, un total aproximat de 7.000.000.000 d’euros és el dèficit fiscal de Catalunya, sempre, segons l’estudi del BBVA.

Em sembla important recordar que el BBVA escombra cap a on li convé i que els interessos que defensa no són, en tot cas, els relacionats amb Catalunya. Ans al contrari, sabem que hi ha d’altres càlculs que dupliquen aquestes xifres esmentades.

En tot cas sembla que, malgrat l’esforç per tenir en compte els criteris més convenients, Catalunya és aportadora neta de diners a l’Estat fins al punt que, per contra del que succeeix en general, Catalunya passa del tercer al cinquè lloc en PIB després del repartiment.

Una altra de les conclusions de l’estudi BBVA és que a Madrid (CCAA) el dèficit és el doble que a Catalunya. No crec que calgui, però crec oportú aclarir dos aspectes. Primer, pel que fa als ingressos, els que s’atribueixen a Madrid són més elevats que els que serien els diguem-ne “reals”, aquest escreix es produeix per l’efecte de capitalitat de l’Estat: moltes empreses amb incidència en tot l’Estat o en diferents llocs de l’Estat, liquiden els seus impostos a Madrid. Segon, pel que fa a despeses: pel mateix efecte, Madrid és seu d’infrastructures estatals de tal manera que els diners que l’Estat hi inverteix, es reparteix proporcionalment entre tots els ciutadans espanyols. Així, les inversions o les despeses del Centro Reina Sofía, posem per exemple, es reparteixen proporcionalment entre totes les comunitats, malgrat totes aquestes despeses es facin a Madrid.

Pel que fa a les diferents CCAA, voldria destacar dos casos. El País Basc, que no només no hi va aportar res en aquest període, sinó que a més a més va ser-ne receptor, i Galícia, que està entre les que reben més diners.

M’he volgut referir a aquests territoris en concret perquè enguany, a més a més, els ha tocat la grossa, ja que rebran un “complement addicional” de 64.000.000 d’euros entre les dues per pagar els serveis prestats durant la sessió de reprovació de la insigne “Maleni”.

No vull ni saber d’on es detreuran aquests diners.

Vull també remarcar que representats dels partits del tripartit (els que en tant que govern estan per no fer-ne causa, però en tant que partit sí que volen la dimissió de la “Maleni”) han retret a CiU (!!) que el BNG i el PNV hagin votat en contra de la reprovació de la ministra. No han vist en canvi la necessitat de dir res al PSC que ho ha fet, en el millor dels casos, de franc.

dilluns, 26 de novembre del 2007

jajajajajaja

El president de la Generalitat ha manifestat el seu respecte pels convocants però ha afegit que si tots els problemes que hi ha hagut amb les infraestructures haguessin passat amb un altre govern a Madrid, el PSC tampoc hauria donat suport a la manifestació. (entrevista a Catalunya Ràdio, aquest matí)

És que encara ric ara. I tot serio que ho ha dit, eh, que ho he sentit...! jajajajajajaja

divendres, 23 de novembre del 2007

Els silencis cridaners

Fa mesos (molts mesos) que rodalies no funciona correctament, ara simplement, no funciona. Les obres de l’AVE han espatllat els FCG, que seguiran espatllats per molt temps. Les autopistes es col·lapsen. El sistema elèctric ha tingut una apagada que va afectar més d’un milió de persones. L’hospital més gran del país es va quedar durant setmanes sense llum per mala programació del seu subministrament...
Tot plegat ha afectat i està afectant centenars de milers de persones, catalans que van i venen de casa a la feina, que es desplacen amunt i avall amb autobusos alternatius, fent cues a les carreteres i rebent empentes als pocs trens que funcionen.
A més, la broma sembla que costarà (ens costarà) molts milions d’euros en arreglar les xapuces, el regalet de la Maleni dels bitllets gratis, les obres de l’AVE amb urgència, el treball nocturn i festius, una estació “fantasma” al Prat que mai es farà servir... A part de les bromes de ZP i en Buenafuente i la xuleria de la ministra Maleni i les seves proclames per tal que ens prenguem amb humor la situació.
Situació que és la més greu que ha patit Catalunya en molts anys. No es recorda un col·lapse semblant, un dispendi de diners tant brutal (que es podrien invertir en altres coses, per cert), un seguit de desgavells que alteren la vida diària de centenars de milers de catalans.
Davant d’aquest caos, que diuen els polítics de les zones més afectades? La Trama se n’ha fet ressò en diversos posts (ressò és un dir, perquè so, el que es diu so, no n’hi ha).
- Que diu l’hereu Hereu? RES, ens va fer saber que ell no treballa per les hemeroteques.
- Que diu el president Montilla? RES, va anar a Madrid a parlar de desafecció i el van cridar a l’ordre.
- Que diu el conseller d’Obres Públiques Sr. Nadal? RES, ni esmenta que el “seu” tren s’ha fet malbé per les obres de l’AVE.
- Que diu el president de la Diputació Sr. Corbacho, president de la Xarxa de Municipis?. RES
- Que diuen els alcaldes de Castelldefels, Cornellà, el Prat, Gavà, Sant Boi, Sant Feliu, Hospitalet...? RES (però res, eh?)
- Que diuen els sindicats UGT i CCOO, defensors (diuen) dels treballadors? RES

De fet la única que ha dit alguna cosa és la Maleni Álvarez: antes rota que partía.


Us imagineu un escenari similar amb l’Álvarez Cascos de ministre del ram i CiU al govern de la Generalitat?

divendres, 16 de novembre del 2007

RENFE Gratis?

A qui beneficia que no es pagui el servei de Renfe fins que l'AVE arribi a Barcelona?

Renfe és una empresa pública, i els diners que recull amb els bitllets que paguen els usuaris (no clients, com s'entesten a anomenar-los darrerament) se suposa que són per mantenir en funcionament les instal·lacions, i en el millor dels casos per invertir en millores (no m'atreveixo ni a somiar-ho!).

Si Renfe fos deficitària seria l'Estat qui aportaria el capital que falta per mantenir-lo en funcionament (sí, aquesta frase parlant de Renfe cal entendre-la en el pla purament teòric...). I quan dic l'Estat, no vull dir la ministra ni ZP, sinó l'erari públic.

Si els càlculs són correctes (1euro x 160.000 persones x 90 dies = 14,5 milions d'euros) els bitllets de tren que es deixaran de pagar són un dineral. Que, entenguem-nos, els pagarem igualment. O és que l'Estat s'esforçarà en exigir a les empreses que han comès els errors que han dut a aquesta situació a sufragar aquesta quantitat? (per no parlar de les compensacions, el cost que té tot el dispositiu de transport alternatiu, etc)

Em sembla que no pagar els 80 cèntims o l'euro que costa el bitllet de tren és una manera de tenir-nos menys emprenyats de cara a les eleccions. I em sembla molt ingenu pensar que no els pagarem d'una altra manera.

La petita apagada

Ahir el govern, els ajuntaments i els sindicats (aquest cop si, que per això són amics), van convocar una apagada de 5 minuts per “cridar l’atenció sobre el canvi climàtic”. A part de les façanes que quatre edificis oficials, ningú els hi va fer cas. Segons REE la disminució del consum en els cinc minuts gloriosos va ser del 0,07%. És a dir, el personal va passar olímpicament del suggeriment governamental (sindicats inclosos).

Es podrien dir força coses sobre la desafectació dels ciutadans respecte dels polítics, de que aquests viuen en el seu mon allunyats de la realitat i dels problemes dels governats (que per això van a la feina en cotxe oficial, que carai!). Fins i tot es podria comentar que per apagada “institucional”, ja en vam tenir prou i de sobres amb la del mes de juliol (que per cert, encara no sabem qui n’és el responsable). I encara es podria anar més lluny i valorar si la xorradeta que ens van proposar ahir té algun sentit i serveix per a res...

Però la Trama, en la seva voluntat de servei, en el marc d’una visió positiva de les coses i amb un interès creixent per ajudar a la nostra classe política a millorar la seva imatge i que facin menys el ridícul del que ens tenen acostumats, es plateja la necessitat de reorganització interna dels departaments implicats: Medi Ambient? ( i aquella pobre senyora que fa de directora de qualitat ambiental), Presidència? (i l’empresa assessora de relacions públiques – d’un amic del president, diuen -), Parcs i Jardins? Obres Públiques?...

Qui assessora a tota aquesta gent? Qui els ha suggerit que proposin semblant xorrada? A qui han pagat perquè dissenyi la seva relació externa? Sigui quin sigui el departament, servei, secció, partit o sindicat que hagi tingut tant brillant idea, cal que es replantegi el seu circuit de presa de decisions, cal que despatxi alguns dels seus assessors (encara que siguin del partit, ja els col·locarà en un altre lloc ... no sé, al departament de seguiment i control de l’estàtica dels fanals de fondició, per exemple – i si no, que el creïn -).

I potser (només potser) faran menys el ridícul.

dimecres, 14 de novembre del 2007

La UGT i l'1 de desembre

Aquests dies estem veient com des de diferents entitats s’està convocant una protesta pel caos de rodalies i, en general, pel tema infrastructures. Al capdavant de la convocatòria hi ha la plataforma pel “Dret a decidir” i s’hi han afegit altres entitats i alguns partits polítics.

Una de les coses que crida l’atenció és la no participació en aquesta convocatòria dels sindicats.

Crida l’atenció perquè, si partim de la base que un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres i que els membres d’aquests sindicats són treballadors, i si tenim en compte que el problema de rodalies i transports públics en general altera fonamentalment la vida dels treballadors, sembla que una convocatòria d’aquest estil hauria d’afectar de ple els sindicats.

Ahir el Sr. Àlvarez, d’UGT va deixar ben clar quin és el motiu pel qual, si més no la UGT, no s’adhereix a la convocatòria, ras i curt: no hi són perquè no volen que les properes eleccions les guanyi el PP.

No sembla, doncs, que els interessos que mouen la UGT a no participar en la convocatòria siguin els dels treballadors en general, sinó únicament els interessos d’alguns dels actuals treballadors interins de l’administració.

Històricament la UGT ha estat un sindicat estretament relacionat amb el PSOE, ara bé, aquesta supeditació dels interessos dels treballadors (la seva finalitat) als interessos d’un partit, em sembla una roïnesa.

A més a més em fa pensar: fins al dia d’avui, cada cop que la UGT s’ha posicionat en algun tema, amb quina finalitat ho ha fet? A qui ha hagut de demanar permís amb anterioritat?.

A partir d’ara, els afiliats de quota de la UGT ja saben, corroborat explícitament pel president del sindicat, en benefici de qui paguen també. O millor dit, en benefici de qui paguen sobretot.

dimarts, 13 de novembre del 2007

Tinc ganes d'una nova campanya electoral

Al meu municipi, com en tots els de l’Estat, es van fer eleccions municipals el passat mes de març.

Els carrers, com sol passar en aquestes circumstàncies, van quedar plens de cartells amb la fotografia dels candidats.

Alguns d’aquests cartells els trobem en tanques publicitàries de pagament que els partits lloguen per un temps determinat. En acabar la campanya o poc després, que el comptador corre, els anuncis amb eslògans, fotos, etc. queden coberts per la publicitat habitual i allà on ens explicaven que ara tot anirà millor gràcies a l’esforç, la voluntat i el treball , de tal o qual partit i/o persona, ara ens diuen que tot anirà millor, però, aquest cop gràcies a l’esforç, la voluntat i el treball d’una empresa o d’un banc. En el segon dels casos queda clar explícitament que, si vols la felicitat, has de pagar alguna cosa. En el primer queda implícit que pagaràs tan si vols com si no. També hi ha alguns cartells electorals que han quedat substituïts per altres que diuen mentides –com ara que l’AVE arribarà tal data-.

N’hi ha altres de cartells electorals que no són de pagament. Són aquells que els municipis autoritzen a emplaçar, amb motiu de les campanyes, en fanals i altres verticalitats urbanes. Solen mostrar la cara somrient del candidat, amb un fons de color adequat segons el publicista de torn, que creu que els votants d’un o altre partit són més proclius a determinats pantones vés a saber en base a quin llibre de psicologia que han llegit.

Aquests cartells acostumen a ser instal·lats per una empresa que suposem que paga el partit i, passat més o menys temps –val a dir que normalment més, que aquest cop van a preu fet i no corre el comptador- , són retirats habitualment per la mateixa empresa.

Al meu municipi n’hi ha si més no un d’aquests cartells encara.

La seva policromia ha esdevingut pràcticament inexistent a base de sol i –malgrat poca- pluja. Actualment el candidat i el seu entorn són un degradat de taronges i vermells que fan pena.

El millor de tot és que aquest és precisament el candidat que va guanyar les eleccions al municipi i, per tant, crec que hauria de ser el més interessat en tenir neta la població.

Atès el temps transcorregut, intueixo que tothom ha oblidat el cartell. Ni el candidat ni segurament cap bon amic seu, deu passar per allà i no l’avisa, i l’empresa que el va penjar, s’ha oblidat d’aquest cartell.

A mi m’agradaria que el despengessin ja. Em fa basarda veure com ha decaigut el candidat des de que és alcalde i encara me’n fa més veure el poc interès del nostre ajuntament per la zona en qüestió. Cal dir que no és d’allà d’on surten la majoria dels seus vots, però no crec que això tingui res a veure amb la deixadesa municipal.

Penso que quan torni a haver campanya electoral es reiniciarà la maquinària propagandística dels partits i veuran que es van deixar un cartell i l’hauran de canviar perquè la cara –o, (per allò del llenguatge políticament correcte, que ningú malpensi) el cara- serà una altra –o un altre-.

Per això tinc ganes d’una nova campanya electoral.

dilluns, 12 de novembre del 2007

80 Km/h

El dia 1 de novembre estava previst limitar la velocitat en la corona al voltant de Barcelona a 80Km/h. Cal dir que en aquesta corona només es pot circular a una velocitat superior a les nits i algunes hores (poques) del dia. La resta es circula a velocitats entre 2 i 40Km/h. Aquesta mesura, suposadament per millorar la qualitat ambiental, ha estat ajornada perquè el personal està emprenyat pel caos de RENFE, la llum, el Carmel, els hospitals, les cues diàries per anar a la feina... Primera pregunta: quina relació té estar emprenyats amb la qualitat ambiental? (això mereixeria un altre post).


Segons ens han explicat els de Medi Ambient (potser fora millor dir que 'ens han dit', perquè explicar, el que es diu explicar, no ho han fet) és per millorar la qualitat ambiental. Hi ha una pobre dona, crec que directora general de Qualitat ambiental, que cada cop que li qüestionen explica que aquesta és una de les 73 mesures adoptades pel departament. Suposo que no té més llums que recitar el que li ha dit algú, però mai (ni una sola vegada) la he sentit raonar aquesta mesura. Diu que té estudis que l’avalen, però no diu quins, ni què diuen... cal pensar que (si és que els té) no els enten.

Ja que el govern no ens ho explica, he fet el meu propi estudi, limitat a les meves escasses possibilitats. Vet aqui:

Condueixo una moto de 750cc i he fet alguns assaigs en autopista: a 120Km/h en cinquena marxa el motor volta constantment a 5000rpm, mentre que a 80Km/h (amb la mateixa marxa) ho fa a 3800rpm. Per fer 100Km a 120 haig de circular durant 50 minuts, mentre que a 80 el viatge dura 75 minuts. Fent quatre números, i considerant que el consum és proporcional a les pistonades del motor, resulta que el consum per fer aquests 100Km és un 14% més elevat si els faig a 80Km/h que a 120Km/h. Això sense comptar que qualsevol maniobra obligaria a baixar a quarta marxa i pujar les revolucions del motor.

Pot ser que aquests quatre números no hagin considerat el fregament amb l’aire (que augmenta amb la velocitat) i algun altre paràmetre que ara mateix no se m’acut, però el marge del 14% sembla prou significatiu com per pensar que, si hi ha estalvi, aquest deu ser ridícul.

Qui els hi ha fet els estudis al departament de Medi Ambient i Habitatge? No se'ls repassen? No serà una nova mesura recaptatòria? (com els radars, les zones verdes i blaves, etc.)

divendres, 9 de novembre del 2007

Però.... qui s'han cregut que som?

Dimarts vaig anar al Teatre. Per cert, recomano molt l’obra: “El Llibertí”, teatre Poliorama.

Bé, aquest teatre, com potser sabeu, és a la part de dalt de la Rambla de Barcelona.

Va coincidir que dimecres hi havia partit de Champions del Barça i molts dels seguidors de l’altre equip (Glasgow, crec) ja eren a Barcelona dimarts, molts d’ells concentrats a la Plaça de Catalunya amb una gran cridoria i enrenou. La majoria d’aquestes persones anaven alguna cosa més que alegres per l’efecte dels milers de litres de cervesa que havien begut.

També tota la Rambla anava plena i, per descomptat, els bars. Des de dins el teatre, començada l’obra i, per tant, amb les portes tancades, es podien sentir els crits.

A la sortida del teatre (aprox. 23.30 hores), la Plaça de Catalunya era encara plena i absolutament bruta de deixalles. Al costat, diversos vehicles de mossos i de la guàrdia urbana, amb els seus efectius fent-la petar alegrement.

No vull ara jutjar si era millor intervenir o no. Possiblement, un cop muntat el “sarao” era difícil una intervenció per aturar res.

Crec que aquesta situació és una bona mostra de la visió que des de fora es té de casa nostra. De fet no és altra cosa que una concentració en lloc i data d’una bona part del turisme que ens visita.

Catalunya, i fonamentalment Barcelona, és cada cop més un lloc de turisme barato. He arribat a llegir als diaris que hi ha ofertes de “turisme de borratxera” que, com a final de festa s’inclou una baralla amb la policia (!!!).

Trobo que ja és prou exasperant anar d’un lloc a l’altre de la ciutat, sobretot si ho has de fer pel centre o pel barri gòtic, i trobar una munió de turistes que van a la seva. El turisme, no cal dir-ho, fa nosa quan és tan massiu com el que ens arriba a casa, però encara ho és més si és de baixa qualitat i, a més a més, no ens aporta cap benefici, ni econòmic ni de cap altra mena.

He tingut la sort de viatjar per diversos llocs d’Europa i d’Amèrica i en algun cas per ciutats de les conegudes com a turístiques. En cap moment, us ho asseguro, he tingut la sensació que tinc a casa nostra.

Està molt bé que ens visitin i que hi viatgin persones per gaudir de la Ciutat, però caldria que algú comencés –tot i que ara potser ja és tard- a pensar alguna solució.

Aquella idea de que Barcelona és una Ciutat oberta a tothom s’ha tret de mare a base d’una modernor i d’una llibertat mal entesa. Més val menys visitants i de qualitat que molts i descontrol·lats.

Deia al títol: “Però... qui s’han cregut que som?”. Doncs, s’han cregut que som el que gràcies a la gestió del nostre turisme hem demostrat que som.

dijous, 8 de novembre del 2007

www.catalaemprenyat.cat

L'actuació de l'estat en relació a Catalunya ha generat fustració, absentisme, ràbia, ira... i tot plegat a donat lloc a la figura del CATALÀ EMPRENYAT. Des de la Trama es té la sensació que el català emprenyat no passa d'aqui, d'estar emprenyat i malauradament, resignat.

Tanmateix, les possibilitats de fer res són remotes i llunyanes: un govern que practica l'anestèsia informativa (alegrement seguit per una gran part dels mitjans de comunicació amics), un sistema bancari en permanent connivència amb els governs (proveu de no pagar un impost o una multa i us ho fotran del compte corrent, per tant, res del tancament de caixes) i la por, la por que ens inculquen contínuament (al canvi climàtic, al terrorisme, a la immigració, a que pugi el petroli...).

Però ens queda internet: la Trama recomana una visita a

www.catalaemprenyat.cat

si més no, fem número i mantinguem la memòria fresca per quan arribi l'hora de votar.