divendres, 16 de novembre del 2007

La petita apagada

Ahir el govern, els ajuntaments i els sindicats (aquest cop si, que per això són amics), van convocar una apagada de 5 minuts per “cridar l’atenció sobre el canvi climàtic”. A part de les façanes que quatre edificis oficials, ningú els hi va fer cas. Segons REE la disminució del consum en els cinc minuts gloriosos va ser del 0,07%. És a dir, el personal va passar olímpicament del suggeriment governamental (sindicats inclosos).

Es podrien dir força coses sobre la desafectació dels ciutadans respecte dels polítics, de que aquests viuen en el seu mon allunyats de la realitat i dels problemes dels governats (que per això van a la feina en cotxe oficial, que carai!). Fins i tot es podria comentar que per apagada “institucional”, ja en vam tenir prou i de sobres amb la del mes de juliol (que per cert, encara no sabem qui n’és el responsable). I encara es podria anar més lluny i valorar si la xorradeta que ens van proposar ahir té algun sentit i serveix per a res...

Però la Trama, en la seva voluntat de servei, en el marc d’una visió positiva de les coses i amb un interès creixent per ajudar a la nostra classe política a millorar la seva imatge i que facin menys el ridícul del que ens tenen acostumats, es plateja la necessitat de reorganització interna dels departaments implicats: Medi Ambient? ( i aquella pobre senyora que fa de directora de qualitat ambiental), Presidència? (i l’empresa assessora de relacions públiques – d’un amic del president, diuen -), Parcs i Jardins? Obres Públiques?...

Qui assessora a tota aquesta gent? Qui els ha suggerit que proposin semblant xorrada? A qui han pagat perquè dissenyi la seva relació externa? Sigui quin sigui el departament, servei, secció, partit o sindicat que hagi tingut tant brillant idea, cal que es replantegi el seu circuit de presa de decisions, cal que despatxi alguns dels seus assessors (encara que siguin del partit, ja els col·locarà en un altre lloc ... no sé, al departament de seguiment i control de l’estàtica dels fanals de fondició, per exemple – i si no, que el creïn -).

I potser (només potser) faran menys el ridícul.

2 comentaris:

Pau ha dit...

I és que combatre el canvi climàtic de qualsevol altra manera...buff!! segurament aquella QUALSEVOL ALTRA és més efectiva, d'acord... Però, i els calés que costa?i la feinada que comporta??
Total, sembla que el que compta és que s'hi faci alguna cosa. Com amb tot, ningú es pregunta més de dos segons quina seria la millor. Així que s'acaba fent lo més fàcil i barat. Li dius al conserge de cada edifici oficial que apagui els llums cinc minutets.
El Govern, satisfet per les seves mesures contra el Canvi Climàtic i els funcionaris, contents de poder baixar a fer un cigarret mentre l'ordinador no funciona... Els ciutadans, com de costum, en el món dels mortals, prestant cada cop menys atenció al circ dels polítics, que comença a ser avorrit i, efectivament, ridícul....

marius ha dit...

Efectivament, aquesta és la situació.. els troben, sopen, xerren de tot una mica i al final... ai! a veure que fem d'alló del clima... (rrr : soroll de rumiar... rrr).
Ja està: fem una apagada de cinc minuts i quedem un altre dia a sopar per comentar com ha anat.

Deu ser una cosa molt semblant a això, amb els sopars pagats de les despeses de representació del departament de Medi Ambient.