AVE: petita història d'una necessitat

El caos i descontrol del que passa amb les obres de l'AVE i les repercussions que això té sobre els serveis de tren de proximitat, altrament dit rodalies, supera el que ningú es podia haver imaginat. Semblaria d'opereta si el país on això passa no fos el nostre, que aleshores és un drama. Només cal veure el que passa avui (i demà, i passat demà, i l'altre...): tres línies de tren fora de servei, unes previsions de posta en marxa dilatades en el temps...

I tot això perquè?

Aparentment per tal que el tren d'alta velocitat (tal com estan les coses ja us dic que serà de velocitat moderada) arribi a Barcelona en el 2007, el 21 de desembre, segons va dir ZP. Això obliga a fer les obres a un ritme molt superior al que fora lògic, a assumir riscs innecessaris i a treballar amb una metodologia altament desaconsellable.

La Trama ha fet algunes indagacions (res de l'altre mon, internet) i ha trobat el perquè de tot plegat. Per una banda hi ha pressa en que l'AVE arribi a Barcelona abans no ho faci el metro de Madrid. Però d'altra hi ha un cúmul de circumstàncies que han coincidit en el temps i que ens ha costat la salut dels viatgers (ara en diuen clients) de rodalies: a) hi ha eleccions el mes de març de 2008; b) ZP va prometre l'AVE pel 2007; c) i sobretot, l'AVE ha d'arribar a Valladolid el 2007 (un altre promesa de ZP), per la qual cosa es va fer el túnel del Guadarrama, el més llarg i segur el planeta Terra (diuen) i la infrastructura està pràcticament acabada.

Us imagineu la inauguració de l'AVE a Valladolid un dia de desembre de 2007 mentre a Barcelona estem amb els trens aturats, sense AVE i amb embussos històrics diaris? El que imaginen els habitants monclovites és com l'efecte "català emprenyat" incidiria en les seves expectatives electorals a Catalunya.

Un altre dia parlarem de l'AVE, no de les necessitats electorals del PSOE.