Tranquils! Ha vingut ZP

Diumenge, 9 del matí, els serveis de protocol monclovites avisen que el presidente està volant cap a províncies per “fer-se càrrec de la situació”. Són convocats a acompanyar-lo el president, el conseller Nadal i toooots els mitjans de comunicació (ep! que per això es fa la festa). No es convoca la ministra Magdalena i ni el virrei dels trens, que donen mala imatge i espatllen la foto, però si els directius de OHL. És una visita “sorpresa”, sense corbata, diumenge (no anéssim a coincidir amb milers de conductors cabrejats), per repartir “talante” i sobre tot, sortir en prime time als noticiaris del migdia.

Arribat a la província, el presidente reparteix somriures (de què collons reia?), es mira els forats que les obres van fent al llarg de les vies, es reuneix amb els alcaldes de la zona (als que devia dir: - coño! no me jodáis las elecciones con esa coña de los trenes, eh?, que nos la jugamos todos) i se’n va corrents a fer una roda de premsa on ens explica als catalans que assumeix les culpes, que la Generalitat no té res a veure i que la ministra responsable del desastre no dimitirà ni serà cessada. No sabem quan acabarà aquest malson, no sabem quan arribarà l'AVE ni per on, no sabem quan funcionaran els trens... Dit això, l’avió de nou cap a Madrid.

Després d’aquesta fugaç aparició i sobre tot, de l’assumpció de culpabilitat, a mi se m’acut una pregunta molt senzilla:
- I...? (el meu amic González s’ha fet la mateixa pregunta i possiblement molts altres catalans).
- I... que en farem de la culpabilitat ?

Un, que ja té una edat, de petit a l’escola estudiava “religión” (així, en castellà) i un capellà panxut ens explicava que la confessió, per anar be, necessita tres preceptes bàsics: a) acte de constricció, b) penitència, i c) propòsit d’esmena.

El presidente, somriures apart, només en va complir un, va fer un acte de constricció, respecte dels altres no es coneix que hagi endegat cap acció específica. Imagino que els lampistes monclovites deuen pensar que som idiotes (i potser no els manca raó) i que amb quatre copets a l’esquena, sobre tot si els dóna el superZ amb tarannà, ens quedarem contents i enganyats. No sigui que el català s’emprenyi i el mes de març encara se’n recordi de les cues que va fer a causa dels petits incidents aïllats que els germans Nadal tracten d’explicar quan no hi ha més remei.

I és que se'n pixen a sobre i ens volen fer creure que plou.