dimecres, 24 d’octubre del 2007

El creixent nacionalisme del nostre president

Personalment no coneixia gaire la figura, la manera de fer i de pensar del nostre actual president de la Generalitat. De fet, com suposo que moltes persones, no va ser fins que va ser ministre que vaig començar a saber una mica més d’ell.

Algunes persones, les que veuen sempre segones intencions en aquest tipus de nomenaments, opinen que va ser elevat a la categoria de ministre justament per això, perquè fos més conegut, i pensant en la seva futura candidatura a la presidència de la Generalitat. Què millor que tenir l’amic a l’equip contrari?. Doncs bé, agafem l’amic l’alliçonem, i apa, a aigualir el vi!.

Darrerament, però, si llegim o escoltem les intervencions públiques de l’amic des de que va arribar a la presidència, podria arribar a semblar que alguna cosa no els ha sortit bé.

Potser és fruit de la influència que diu que té ERC?. O potser és que al Palau de la Generalitat viuen estranys i traçuts esperits que penetren, ves a saber a través de quina via, al cervell dels inquilins?.

El fet és que ahir mateix, per exemple, el nostre president va explicitar públicament frases com ara “ ...és hora de governar, d’autogovernar-nos. De fer Estat. De fer Catalunya.... Estem enfortint l’autogovern, estem fent Estat, amb una Generalitat que respecta i es fa respectar per les altres institucions, que exerceix la seva jerarquia a Catalunya, que fixa una estratègia de país, que vol ser exemple de servei públic...”. De debò... que es veu que ho va dir!.

Llàstima que la realitat s’entesta a ser com és, perquè mentre el president diu això, el Sr. Iceta respon les espurnes de la foguerada del darrer congrés d’Esquerra senzillament amb “això no és al pacte” i passem full. Que el Sr. Iceta –ni l’amic- no es neguiteja gens ni mica perquè el Sr. Ridao digui que ERC vol ser la locomotora del govern, que tots sabem com van els trens.

Llàstima que la realitat s’entesta a ser com és, perquè el mateix dia que el president deia això, al Senat el PSOE, juntament amb el PP, va votar en contra de fer el càlcul efectiu i la publicació anual de les balances fiscals, que van dir que farien. Els senadors socialistes catalans van col·laborar amb la seva abstenció. Els d’ERC van votar a favor, que no passa res, que no sortirà endavant i cap problema per al tripartit. I els eco-socialistes, com en aquest post, senzillament no hi van ser.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec que el president ha llogat un guinista, ara de tant en tant parla i diu aquestes coses. Per a mi que no es llegeix abans el que li han escrit... de totes maneres, tant se val. Les paraules se les emporta el vent.

I el que compta són els fets, les votacions dels parlamentaris socialistes en contra del lliurament dels papers de Salamanca, en contra de la publicació de les balances fiscals i sobre tot, sobre tot, l'acció de govern (o la NO acció de govern, pel que es va veient).

Això si, el guionista s'escarrassa, el president el recita, l'Iceta content i els d'ERC marquen paquet per a la seva parròquia...

I el país?

Anònim ha dit...

Hombre, puestos a citar ejemplos del radical nacionalismo del president, ayer en el Parlament os brindó una perla. No se pidió la dimisión de Dña. Magdalena (un brindis al sol, por cierto) porque el PSC no lo estimó oportuno.
Por lo visto el desastre de los trenes le debe parecer de lo más normalito, una nimiedad comparado con el Carmel...

hehe...

Anònim ha dit...

Amb la Sra. Magdalena algú té un problema. Si no se la cessa o dimiteix, queda malament el "sonrisas" (què més ha de passar perquè el president demani la dimissió de la Ministra del ram??? més accidents?més morts?més problemes de trànsit?). Si se la cessa, es cessarà a la cap de llista per Màlaga (on, per cert, l'AVE, lluny de comportar-se com un "pajarraco", com a Catalunya) arribarà al moment previst i sense accidents/sinistres continuats (avui nou esboranc a Bellvitge).
TONI

marius ha dit...

Hi ha qui diu que no s'ha de cessar a la Magdalena perquè si no, algú altre s'haurà d'empassar el marron i comptant amb els 100 dies de "gràcia" (no sé perquè) arribarà a les eleccions "tant ricamente".

Sigui quina sigui la solució (que no la cessaran, veureu), aqui seguirem patint les obres de l'AVE, la manca d'inversió en les infrastructures i uns governants locals que prou feina tenen a tractar de tapar les vergonyes als amos.

Però sembla que en intenció de vot, es manté l'estatus actual...