Tot seguint les recomanacions d'en Mario, el meu monitor en aquest assumpte dels blogs, no em resisteixo a inaugurar la meva col·laboració en la "trama" amb aquesta empanada mental sobre la que ell i jo ja ens hem mailejat fa uns dies. La reprodueixo tal qual la vaig iniciar i l'animo a que la continui com li sembli, ja sia reproduint els seus afortunats comentaris anteriors o afegint-ne de nous que, no dubto, serant tan plaents de seguir com els inicials.
El cas és que cap el final de La vuelta al mundo en 80 días en Julio escrivia:
Phileas Fogg, sin sospecharlo, había ganado un día en su itinerario; y esto porque había dado la vuelta al mundo yendo hacia Oriente, pues lo hubiera perdido yendo en sentido inverso, es decir, hacia Occidente. En efecto, marchando hacia Oriente, Phileas Fogg iba al encuentro del sol, y por consiguiente, los días disminuían para él tantas veces cuatro minutos como grados recorría. Hay 360 grados en la circunferencia, los cuales, multiplicados por cuatro minutos, dan precisamente veinticuatro horas, es decir, el día inconscientemente ganado. En otros términos: mientras que Phileas Fogg, marchando hacia Oriente, vio el sol pasar ochenta veces por el meridiano, sus colegas de Londres no lo habían visto más que setenta y nueve. Por eso aquel mismo día, que era sábado, y no domingo, como lo creía mister Fogg, lo esperaban los de la apuesta en el salón del Reform-Club. Y esto es lo que el famoso reloj de Picaporte, que siempre había conservado la hora de Londres, hubiera acusado, si al mismo tiempo que las horas y minutos hubiese marcado los días.
La primera part del viatge la va fer "yendo hacia Oriente", guanyant els quatre minuts per grau de paral·lel recorregut. Un cop a Oriente, per tornar a Londres tenia que anar "hacia Occidente" amb la qual cosa perdria també quatre minuts al dia, compensaria els guanys i es quedaria igual. Picaporte no hauria tingut res a dir.
I és una llàstima ja que si en comptes d'anar a la velocitat mitjana de 40.000 km/80 dies = 500 km al dia, és a dir 20,8 km/h, hagués anat 80 vegades més de pressa, a 1.667 km/h, velocitat gens utòpica avui dia, hauria guanyat també un dia i hauria arribat a Londres just en el moment de sortir i s'hagués trobat amb ell mateix. Però això seria tema per un altra novela.
Malgrat tot, si en Julio tenia raó, podríem provar d'agenciar-nos un vehicle capaç d'anar durant 24 hores a 3.333 km/h: arribaríem a casa el dia abans de sortir i jugaríem la primitiva que sortirà demà i deixaríem de ser pobres.
diumenge, 22 d’octubre del 2006
Ens va enredar Julio Verne?
Publicat per
Fonte
a les
9:02
3
comentaris
divendres, 20 d’octubre del 2006
Vetllen per la nostra seguretat... o ens controlen?
Nomès vull recordar que, pel que sembla, aquest home va ser condemnat al seu país d'orígen -Equador- per altres vuit crims d'iguals característiques.
Publicat per
cobaltina
a les
13:24
2
comentaris
Conselleria "florero", estómac agraït
L'altre dia no tenia son i vaig escoltar la repetició de Minoria absoluta. Entre d'altres coses, la tropa del Toni Soler oferia una entrevista a la Sra. Dolors Camats, candidata número dos en la llista d'IC-V-eUA. No és la primera vegada que la veig o la sento i, que em perdoni si la jutjo frívolament, m'ha semblat, simplement, una senyora amb un guió. Ben après, això si, se'l sap tot. S'ha après la lliçó i se sap, fins i tot, les notes a peu de pàgina i la lletra petita del llibre. Llàstima que el que hom espera sentir d'un/a canditat/a sigui algun raonament mínimament intel·ligent i no el catecisme del bon candidat!
En el llibre d'estil que en Saura deu donar als candidats hi deu haver un apartat relatiu a les funcions de la seva conselleria, la que algú ha batejat com "conselleria florero" per allò que es fa difícil saber quines són exactament les funcions amb les que es gasten els diners que costa l'infraestructura d'una conselleria.
En Soler li va preguntar a la Camats per aquesta espinosa qüestió i la noia, llibre d'estil en ma, va recitar les competències i realitzacions de la conselleria. Vaig procurar no oblidar-les i, per tal que el poble de Catalunya pugui jutjar si en Saura ha fet de conseller florero en una conselleria florero, les transcric tot seguit:
1 Va endegar la participació ciutadana en la redacció de l'estatut: recordeu el bus de l'estatut que es passejava pels pobles?, dons, això.
2 Ha posat em marxa el programa (o el que sigui) de recuperació de la memòria històrica
3 Ha treballat per la pau (us ho asseguro, va dir això)
4 no hi va haver una quarta actuació de la conselleria i en Toni Soler, imagino, es va aguantar el riure
La trama no farà comentaris.
Publicat per
marius
a les
10:50
3
comentaris
dimecres, 18 d’octubre del 2006
La festa continua!
La campanya està en marxa i els candidats i acòlits van de meeting en meeting saludant senyores i petonejant nens. TV3 (cada cop més, la seva) dóna puntualment notícia del meeting del dia amb els temps estrictament repartits en funció dels acords previs entre els partits polítics. També ens van dosificant els debats entre segones espases dels partits (no sé si n'hi haurà de les primeres) i ahir en tocava un amb en Puig, Castells, Puigcercós, Nebreda i una senyora d'IC-V que em perdonarà per no recordar el seu nom.
Que tediosos són aquests debats! Cada un instal·lat en el seu guió, sense sortir-ne ni un mil·límetre... són tant previsibles!
En Castells (tant seriós, ell) explicant, com si consultés uns papers que portava, que han fet tot el que s'havien programat, però (sempre hi ha un però) arrossegaven 23 anys d'inoperància, deixadesa, desgovern i pactes amb el PP (no deu recordar els pactes de Pujol amb Felipe). La senyora d'Iniciativa, molt en el seu rol de palmero del PSC, anava fent el seu paper, això si, mirava de donar el toc "ecologista".
El paper més difícil el tenia en Puigcercós. Això d'haver estat al govern i que a mitja funció et fotin al carrer, descol·loca molt. L'home dubtava entre defensar l'acció de govern o criticar-la. I així es va despenjar reclamant infraestructures de les que a la Generalitat no tenen res a dir (el Prat, rodalies de RENFE, més trens de mercaderies... ah! i la fibra òptica al Berguedà).
En Puig, amb aquella cara de no haver trencat mai cap plat, malgrat haver estat conseller de diverses coses, mirava de reconduir el debat cap als tres anys de govern i fugir dels 23 anteriors. No sé perquè no se li va acudir dir, simplement, que en aquests 23 funestos anys, alguna cosa s'ha fet (que s'ha fet, segurament).
Quina pena van fer tots plegats quan, al començament de debat, es va discutir la política d'habitatge. Uns que se n'havien programat 40.000, en Puig que només se n'havien acabat 6.000. La senyora d'IC que, de fet, se n'havien acabat 9.000... Tant difícil és comptar fins a 10.000 i aturar-se al darrer pis acabat? Finalment, en Castells es va despenjar amb que si només se n'han fet x.000 era perquè només s'havien pogut acabar les programades per CiU, que les altres 40.000-x.000, estaven programades. Que vol dir exactament "programades" Sr. Castells? Escrites en un paper?
Quins collons!!! A La trama (vegeu la Vanguàrdia de qualsevol diumenge, secció "clasificados" i mireu els preus de compra o lloguer), se li acut que tant se val que en facin 2.500 com 67.000. Aquesta minúcia no modifica ABSOLUTAMENT el preu de l'habitatge perquè és una xifra ridícula comparada amb les 300.000 que construeix la iniciativa privada, amb el consentiment, i qui sap què més, dels ajuntaments i generalitats de qualsevol color.
Hi ha una única manera de fer accessible l'habitatge: limitar els preus, tant del terreny com dels habitatges, de compra i de lloguer. Això, per cert, es va fer a Londres la dècada dels 70s en detectar un increment dels lloguers (allà pràcticament no hi ha compra).
Perquè no ho fan i, en canvi, maregen la perdiu amb las rampoines dels pisos de protecció oficial? Això és el que caldria considerar com a tema de debat, no una baralla de xifres absolutament ridícules!.
Publicat per
marius
a les
7:57
3
comentaris
dimarts, 17 d’octubre del 2006
Entrevista a un presidenciable
Publicat per
cobaltina
a les
9:45
5
comentaris
dilluns, 16 d’octubre del 2006
L'IEC i la literatura catalana
Divendres, 13 d'octubre de 2006. Entrevista del mestre Cuní, a TV3, la seva, al Sr. Giralt, president de l'Institut d'Estudis Catalans. L'entrevistador, per allò de semblar agressiu i que no sigui dit que el que ha fet ha estat un massatge, tot fent-se ressò d'un "sentir popular", ha preguntat per la vigència d'una institució com l'IEC que ara fa 100 anys. Quina feina li ha donat al senyor president de la cosa! Escoltant atentament el que ha dit, ha quedat clar que l'IEC no serveix per a res més enllà de la normativa lexicològica i publicar, de tant en tant, un diccionari. Això si, ha aclarit que se senten preocupats pel clima, la microbiologia i no sé què més.
Però no és això el que motiva aquest post. Una de les preguntes del mestre ha estat al voltant de la presència de literatura escrita en castellà com a part de la literatura catalana que la conselleria de Cultura porta a la fira del llibre de Frankfurt d'enguany. En Cuní li ha preguntat directament al Sr. Giralt si li semblava que el que s'escriu en castellà a Catalunya forma part de la "literatura catalana". Pregunta senzilla, oi?
Dons, (atenció: toc de trompetes i timbals!) el president de l'Institut d'Estudis Catalans (vull remarcar en funció de què estava aquell home assentat allà) ha dit textualment que aquest és un aspecte sobre el que no té una opinió formada, vaja: que no hi ha pensat mai.
Us ho asseguro! Aquesta ha estat la resposta després de dir que la literatura catalana és la d'Ausies March, Ramon Llull... Davant d'aquesta passejada per les branques, la pregunta textual del Cuní (bravo! mestre) ha estat: - "Es literatura catalana la que s'escriu en castellà per escriptors nascuts a Catalunya?", i la resposta del Sr. Giner: - "No ho sé, no m'ho he plantejat mai". ( http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcServei.jsp?seccio=tvcat&servei=multimedies)
El president de l'Institut d'Estudis Catalans NO s'ha plantejat mai què és literatura catalana i què no ho és. Els catalans ens ho mereixem, això?
Publicat per
marius
a les
8:18
5
comentaris
divendres, 13 d’octubre del 2006
Rubalcaba no es parla amb Nadal
La recent anul·lació (o ajornament) de la cimera de ministres de la UE sobre l’habitatge, ultra posar les vergonyes de diverses administracions a l’aire (de fet totes les implicades, totes del mateix partit polític) i dels seus responsables (responsables?), a posat de manifest una terrible circumstància, sobre la qual la trama no vol deixar de cridar l’atenció de la bloggsfera.
En primer lloc hi ha un problema logístic de primera magnitud que, val a dir-ho, no és la primera vegada que es manifesta: els polítics no tenen els telèfons dels seus companys. Perquè? (com diria la Terribes polonesa). Qui sap... no els troben a les webs institucionals? No se’ls donen entre ells per no ser molestats en el decurs de la migdiada? La secretària no els passa les trucades perquè “estan reunits”? El fet incontestable és que no mantenen entre ells la comunicació que caldria esperar. No tant per coordinar les seves accions per l’interès general. No, ja ens ha quedat clar que l’interès general no els importa el més mínim. No. Simplement per no fer el ridícul.
Algú, en algun despatx, possiblement en una reunió amb els col·laboradors més propers, va prendre la decisió d’anul·lar la programada cimera. No va trucar als responsables de les altres administracions implicades? No els va consultar? No tenia els telèfons a ma? El fet és que fos qui fos que prengués la decisió, no ho va comentar amb els companys de partit de les altres administracions.
El resultat és el més absolut dels ridículs. Qui va adoptar la polèmica decisió? Rubalcaba?, la ministra del ram? Nadal?. L'hereu Hereu segur que no perquè ell voldria que es celebrés, ara s'ha perdut una foto que tanta falta li fa per donar-se a conèixer. Ara, Rubalcaba diu que no es pot garantir la seguretat ciutadana, Nadal que estem en eleccions, l'Hereu plora, la ministra del ram mira cap un altre cantó i la Tura fa veure que no va amb ella...
Estem segurs que els afectats llegeixen diàriament La Trama, i per això, en un acte de servei públic que mai ningú ens agrairà prou, els facilitem a tots ells els telèfons mutus (extrets de les webs respectives)
Alfredo Pèrez Rubalcaba 915371111
Joaquim Nadal 93 495 80 00
Montserrat Tura 93 484 00 00
Jordi Hereu (premi al que trobi el telèfon de l'ajuntament a la seva web!): per això no el van trucar i es va quedar amb el cul a l'aire
Maria Antonia Trujillo 91 728 40 04
Publicat per
marius
a les
13:03
1 comentaris
dimecres, 11 d’octubre del 2006
cimera de la vivenda (JA!)
Avui els diaris van plens de la cancel·lació de la cimera de la UE sobre vivenda i, naturalment, les tres institucions implicades han donat raons diferents (i contradictòries) per aquesta anul·lació. En Rubalcaba diu que no es fa perquè no es pot garantir l'ordre públic, en Nadal perquè estem en campanya (us ho juro! que jo ho he sentit a la ràdio) i l'Hereu (l'alcalde inelecte de Barcelona) ens ha dit que no sap perquè no es fa. El resultat és que no es fa, vaja, que qui mana, mana.
La trama (que no tendeix a creure's les declaracions dels polítics) ha reflexionat sobre les possibles raons per no fer-se i vol apuntar un parell de precisions.
a) que els polítics de la UE es reuneixin per parlar de vivenda no arreglarà el problema de la vivenda.
b) el que eufemísticament s'anomena "problema de la vivenda", no és altre cosa que l'exagerat preu de l'habitatge a causa de l'especulació immobiliària permesa (i en alguns casos sembla que propiciada) des del poder polític.
Dit això, l'únic sentit que podria tenir aquesta cancel·lada reunió, seria que es posessin d'acord per limitar el preu de l'habitatge, tant de lloguer com de compra i, al menys a l'estat espanyol, que es replantegés si les competències d'urbanisme han d'estar als ajuntaments o a un ens de superior abast territorial. La resta, dinars i sopars inclosos dels esmentats "cenadores", no interessa a ningú que no siguin els bancs (que gestionen les hipoteques) i les immobiliàries (sovint propietats de les entitats bancàries).
No obstant això, hi ha un creixent malestar per part de la gent jove que no poc accedir a un pis, ni de lloguer, ni de compra. I potser (només potser) que els polítics hagin arribat un grau de consciència del problema (del cabreix del personal) i els hagi espantat fer una cerimònia de confusió sobre el tema davant dels nassos del personal llargament emprenyat.
Si no, com s'explica que la policia acabés violentament una manifestació pacífica de 5000 persones reclamant un habitatge digne a preus assequibles a la plaça de Catalunya, i en canvi es permetés que una colla de brètols organitzats cremessin contenidors i embrutessin la façana del Macba i només hi hagués dos detinguts? Tanta por els hi fa que la gent reclami un dret constitucional?
Un altre dia en parlarem més. Per la Trama, aquest és un tema prioritari.
Publicat per
marius
a les
8:34
3
comentaris
dilluns, 9 d’octubre del 2006
PePe President
En Pepe Montilla, català de Iznajar, ha proposat un debat amb altres candidats a presidents de la Generalitat en castellà i obert a tota Espanya. Cosa que en Mas ha rebutjat, en Carod ha callat (no devia anar amb ell) i l'esquerra intel·ligent no ha dit no ase ni bèstia. De fet, el que diguin o deixin de dir els candidats i els seus acòlits és un aspecte que la Trama no vol entrar a discutir perquè es tracta de promeses que no pensen complir i de paraules buides destinades al marketing electoral.
Ara, el que sembla difícil silenciar és el fet inaudit de proposar un debat obert a tota Espanya (que òbviament hauria de ser en castellà). Tanta repercussió tenen les eleccions de Catalunya a la resta de la península que el Montilla vol retransmetre-ho urbi et orbe? O és que, simplement, el candidat del PSC-PSOE mira més fora de Catalunya que cap endins? O potser el Montilla vol airejar el suposat problema lingüístic per tractar de mobilitzar els votants que a les autonòmiques es queden a casa? Això, que a priori és perfectament lícit, no es pot fer tractant d'enfrontar la gent a partir de la llengua que parlen a casa seva. Això és una irresponsabilitat de la talla de les que darrerament ens té acostumats el PP.
El concepte de país del candidat Pepe Montilla no passa d'imaginar-lo com un ajuntament amb un terme municipal més gran que Mollerusa. I per això ha de mirar cap Espanya, allà on el van fer ministre perquè va treure molts vots a Cornellà. Però l'amic Pepe (com li diu el defenestrat Maragall) hauria de procurar mantenir la pau lingüística que regna a Catalunya des de fa molts anys i no jugar amb foc per arrambar quatre vots per arribar a ser president.
Si és per això, que parli amb l'esquerra, la intel·ligent i l'equidistant, que se'n moren de ganes.
Publicat per
marius
a les
12:13
1 comentaris
dimarts, 3 d’octubre del 2006
Les 7 diferències
Si mai heu intentat trobar res a la web de la Generalitat sou uns herois. Si mai heu trobat res a la web de la Generalitat sou uns superherois.
La web de la Gene és una de les coses més caòtiques que he vist mai. No hi ha manera d'entendre els apartats, què hi ha a cada apartat i en quin dimonis d'apartat estas. Cal dir que tampoc hi ajuda que cada dos per tres les coses canviin de departament, els departaments canviin de nom, etc.
Avui he trobat un exemple molt clar: abans l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament depenia de la Secretaria de Relacions Exteriors, i per tant, de Presidència. Després va passar a estar al departament de Governació i Administracions Públiques.
Doncs a la web, aquest canvi s'ha traduit en el següent:
http://www.gencat.net/governacio-ap/cooperacio/
http://www.gencat.net/cooperacioexterior/cooperacio/
és a dir: dues pàgines gairebé iguals, però amb informació lleugerament diferent. Però ni tan sols és que una sigui l'antiga i l'altra la nova, una té actualitzacions del 30 de setembre i l'altra del 2 d'octubre!!
Si hom cerca al Google "ACCD", apareix la de governació. En canvi, el domini www.cooperaciocatalana.net porta a la de presidència.
Crec que encara ens falta molt per aprendre de com utilitzar correctament les noves tecnologies. La informació desorganitzada s'assembla molt a la desinformació, i crec que això s'hauria de tenir en compte.
Publicat per
eva
a les
16:43
1 comentaris
dijous, 28 de setembre del 2006
Els nens no en tenen la culpa
La Plataforma pro seleccions esportives catalanes, com és habitual quan s'acosta un partit de la selecció de futbol, engega una campanya que es concreta en anuncis a ràdio i televisió. Aquí podeu veure l'anunci de televisió. Enguany, a l'anunci, com segur que heu sentit, hi surten uns nens que juguen a futbol. Hi ha un nen que duu la samarreta de la selecció catalana, i un altre que duu una samarreta vermella li diu que no pot jugar i s'assenyala la samarreta, com dient "no amb aquesta samarreta". L'altre nen se la treu, i llavors surt una nena que també es treu la seva i es posen a jugar sense samarreta.
El Partit Popular i Ciutadans han demanat la retirada de l'anunci (clar). L'argument que fan servir és que no s'han de fer servir els nens per als anuncis. I no només aquests partits, sinó que he sentit aquesta queixa en diverses tertúlies a la ràdio, en diaris, etc. Em pregunto si els amoinen els nens que veuran l'anunci, o els nens que han fet d'actors a l'anunci, o què, perquè no s'entén.
O que expliquin llavors què els sembla quan hi ha les olimpiades i es veuen nenes de catorze anys competint en gimnàstica, o què els sembla que els nens sí que s'utilitzin per vendre cotxes, joguines bèl·liques, refrescos, gelats, electricitat, gas, productes financers..., o que s'utilitzin en anuncis del transport públic o campanyes d'estalvi d'aigua...
I a mi no em convenç que aquest és un anunci amb connotacions polítiques. Vinga, va! què no en té, de connotacions polítiques?
O és que el problema no són els nens, sinó que hi surti algú amb una samarreta vermella que és el que prohibeix al nen de la samarreta catalana que jugui?
Publicat per
eva
a les
10:26
1 comentaris
divendres, 22 de setembre del 2006
Tom i Jerry han deixat de fumar
L’empresa a propietària dels drets del famosos dibuixos animats ha accedit a suprimir totes aquelles escenes on la rata o el gat protagonistes de les interminables persecucions apareguin fumant, moltes d’elles produccions dels anys 40s i 50s. Tot plegat en aplicació de les corresponents legislacions antitabac de diversos països i per tal que aquestes perverses escenes no indueixin a fumar als nens que es miren els dibuixos.
Igualment, una recent falca publicitària on sortien els Estopa i en Neng en el seien del darrera d’un petit cotxe, es va haver de filmar de nou perquè no portaven el cinturó de seguretat i, és clar, el mal exemple podria afectar els conductors que, de resultes de no se sap molt be quin raonament, potser deixarien de cordar-se el cinturó.
Resulta enternidora la cura que tenen els que ens governen per vetllar per les nostres seguretat i salut. Deixant de banda que els dibuixos animats del s. XX poden contenir escenes costumistes, de similar valor a les de les novel·les de Dickens respecte de la seva època, és simplement una ximpleria (i un despreci a la intel·ligència) suposar que si hom veu fumar en Tom o en Jerry, sortirà corre-cuita a l’estanc més proper a comprar tabac.
I si és tant important que els dibuixos per als nens no continguin mals exemples, en aplicació del mateix criteri s’haurien de suprimir les escenes de violència, les morts gratuïtes (i les de pago) i, en general, tot allò que ens pogués induir a cometre actes forassenyats. La majoria dels dibuixos estarien prohibits per nostre gran germà que vetlla per tots nosaltres.
Però no tant sols no és així, sinó que les escenes amb violència ens bombardegen en tota mena de dibuixos animats, pel·lícules, jocs d’ordinador d’extraordinària violència i, sobre tot, en tota mena d’informatius. Perquè dons, aquesta campanya ferotge respecte del tabac? No està plenament demostrat que faci mal més enllà dels que fumen, pel que fa a l’afectació dels anomenats fumadors passius, hi ha informes tècnics absolutament contradictoris. Vegeu l’article de Sala Martín, (http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2005/tabaco/tabaco.htm) molt aclaridor sobre el tema.
I així dons, a què ve aquesta campanya antitabac? Per què aquesta cura per suprimir el tabac de qualsevol imatge que ens pugui afectar? Perquè s’ha decalat el tabac pervers i no la pol·lució atmosfèrica, molt més perillosa, o el menjar industrial que no se sap ni el que conté? Perquè no els aires condicionats que ens congelen a ple estiu? O els telèfons mòbils?
La trama està convençuda que, si l’aplicació de la llei antitabac reduís la venda del tabac, les tabaqueres haguessin posat el crit al cel i, de ben segur, haguessin trucat als telèfons adients i el projecte de llei s’hauria quedat en això, un projecte. A títol informatiu: el consum de tabac no ha disminuït. A França, en el 2005, va augmentar un 2%.
No serà que ens estan marejant la perdiu i, mentre estem la mar d’entretinguts discutint si a determinat bar es pot o no fumar, altres problemes molt més importants i greus ens passen alts?
Publicat per
marius
a les
12:14
0
comentaris
Mobilitat sostenible
És que sembla que se'n fotin.
Ahir, l'Euromed espatllat al Prat, bloquejant una via: 1 hora de retard en els trens de rodalies (en el propi Euromed, un retard infinit, ja que no va arribar a València...). Abans d'ahir, una excavadora de les obres de l'ave trenca una catenària a Reus. Dos dies consecutius s'espatlla la senyalització lluminosa a Sants (us imagineu quin pollastre...?), més d'una hora de retard en els trens.
Escoltar la ràdio al matí aquests dies és divertidíssim: entremig de les notícies de les avaries dels trens, les trucades dels usuaris indignats i desinformats, van posant anuncis de la setmana de la mobilitat sostenible, que diu agafa el tren, no contaminaràs i arribaràs abans. Abans de què, no ho diuen. Deu ser abans del judici final.
Com a mínim durant la setmana de la mobilitat sostenible, podrien tenir la hipòcrita delicadesa de posar especial interès en el bon funcionament del transport públic.
Publicat per
eva
a les
11:23
1 comentaris
dimarts, 19 de setembre del 2006
el primer ministre hongarés ha mentit
A Hongria han tingut lloc violentes manifestacions perquè una emissora de ràdio va emetre una conversa privada del primer ministre Ferenc Gyurcsány en la qual reconeixia que havia mentit per millorar les seves expectatives electorals. La cosa va acabar malament quan més de 1000 persones van anar cap a la TV pública per exigir l'emissió per a tot el país de les paraules del seu primer ministre. La policia, és clar, va fer una càrrega contra els manifestants, en va detenir una colla i 150 van sortir ferits.
Resulta impactant el coratge dels nostres veïns hongaresos, al que des d'aquestes línies vull retre un sincer homenatge d'admiració. Algú s'imagina que apliquéssim el mateix raser a casa nostra? Us imagineu que sortíssim en manifestació cada cop que els nostres polítics (els que governen i els que ho volen fer) mentissin? Un desastre econòmic!, això és el que passaria. Les empreses aturades, les oficines buides, els comerços tancats perquè tothom estaria contínuament, a tot hora, dia i nit, al carrer manifestant-se.
O és que no ens han mentit en el desastre del Prat? O en el del Carmel? O en el 3%? (la Trama sospita que la xifra és clarament errònia) O en la balança fiscal? O amb l'estatut? És que no ens enganyen amb les prometences de cada campanya electoral? Que no ens va enganyar Zapatero amb la prometença de la publicació de les banances fiscals, que aprovaria l'estatut que vingués de Catalunya, o que milloraria l'inversió pública per compensar el dèfici històric? Per no parlar de l'encaparrament del PP amb l'11 de març. No ens menteixen quan parlen del finançament dels partits polítics? No ens va mentir Aznar sobre el que sabia d'Iraq? La llista seria inacabable...
Volia acabar aquest text proposant que els polítics tinguessin, com tots nosaltres, un carnet per punts... però acabo de descobrir que se m'ha avançat en Sala Martín (vegeu http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/carnet_por_puntos/carnet_por_puntos.htm). Quina ràbia! En tot cas, recomano la lectura d'aquest article.
Però retornant a l'inici del comentari, vull expressar la meva admiració pels hongaresos que encara es revolten quan descobreixen que els seus polítics els enganyen.
Aquí, ja no...
Publicat per
marius
a les
12:49
1 comentaris
dilluns, 18 de setembre del 2006
1,5Kg de d'escombraries
Cada ciutadà europeu genera 1,5Kg de brossa al dia, notícia escoltada a alguna ràdio en un programa pretesament ecologista. El periodista, emocionat, va oferir diverses multiplicacions que donaven xifres esfereïdores pel que va a les tones i tones de merda que generem i, seguidament, va llegir un reguitzell de consells per tal que els ciutadans procuréssim reciclar, estalviar, classificar i, com a resultat, deia l’emocionat locutor, generar menys escombraries. Així, faríem el mon més sostenible.
El 90% de les escombraries que generem ens les donen (venen) als supermercats i no hi ha altre opció possible. La llet se sol vendre en un envàs de cartró i alumini. Si compres quatre pomes o tres talls de carn, t’ho venen en sengles safates de poliestiré embolicades en un plàstic. Qualsevol pastisseria industrial ve amb un contenidor de plàstic. L’aigua mineral, els refrescos de tota mena, els iogurts... estan envasats en ampolles de plàstic. Les cerveses, algunes aigües, els sucs de fruita es venen en ampolles de vidre no retornables. En definitiva, quan vas al súper, te’n portes cap a casa un grapat d’envasos perfectament prescindibles.
No es poden vendre els líquids en envasos de vidre retornables? I la fruita, carn, etc. a pes o a peces (potser en la inevitable bossa de plàstic)? Si les empreses que comercien amb aquests productes no estan obligades fer-ho, perquè se m’ha de passar a mi la responsabilitat de no saber que fer amb la merda que en col·loquen tant si vols com si no? Si el departament (i el ministeri) de Medi Ambient no tenen pebrots de legislar en aquest sentit, al menys que no em passin a mi el sentiment de culpa.
La trama està dolorosament farta de que s’aboqui al ciutadà a la sensació de culpabilitat per consumir massa aigua, gastar massa llum, generar massa merda, corre massa, fumar massa... i, mentre, els que els hi paguem per que vetllin pel medi ambient no facin altra cosa que col·locar contenidors de color a totes les cantonades. Això si, amb un cartell enganxat que adverteix al ciutadà que serà sancionat si fa, o deixa de fer, coses com no tirar la brossa a l’hora prevista o col·locar el cartró al contenidor equivocat.
Publicat per
marius
a les
15:40
4
comentaris
divendres, 15 de setembre del 2006
aterriza como puedas, a SENEGAL
Avui, tots els diaris expliquen que, per fi, després de dues prohibicions per part del govern del Senegal, un avió amb 50 immigrants i 75 (setanta cinc) polis, ha aterrat al Senegal per retornar els 50 immigrants que havien arribat a Canàries.
A part que el govern del Senegal s'hagi pixat a la solapa del espanyol amb això del ara et deixo, ara no et deixo aterrar, el retorn de 50 persones (més enllà del drama personal de cada una d'aquestes persones) és una notícia nímia, sense cap altre importància que un fet simbòlic, tant simbòlic com podria ser una crema de caiucos a la platxa de Maspalomas presidida pel ministre Caldera.
Si no ens enganyen (que sembla que aquest cop, no) aquest estiu han arribat més de 7.000 persones a les Canàries (caldria afegir que, a més, deuen haver arribar unes altres 15.000 per avió a Barajas i segurament, més de 10.000 en autocars per la frontera francesa). Dels que han arribat a Canàries, una majoria els han repartit per les diferentes CCAA, on les ONGs de torn els han acollit 15 dies i, seguidament, els han deixat anar al carrer, possiblement amb un paper a la butxaca que els ordena que marxin del país. Els altres, s'han repartit tots sols perquè, oficialment, són turistes.
A part del simbolisme, el retorn de 50 senegalesos no significa res, des del punt de vista quantitatiu, res de res. Perquè tant de rebombori, dons?. Possiblement el simbolisme del "retorn" en sigui la clau. El govern espanyol necessita aquesta propaganda, sobretot pel consum intern. El govern del Senegal vulldria que l'operació es fes en silenci, preferiblement de nit i sense fer gaire soroll. Una confrontació d'interessos que, a molt curt termini, acabarà amb aquests vols de repatriació amb qualsevol excusa que ara no soc capaç d'imaginar.
Parlar d'immigració resulta sempre difícil perquè darrera de cada immigrat hi ha una situació personal dramàtica, però la manca d'imaginació (i de respostes) dels governants és dramàtica i el fenòmen està esdevenint preocupant. Ens acabarà esclatant als morros, ja ho veureu.
Publicat per
marius
a les
8:01
1 comentaris
PVC
El meu amic González creu fermament que si pogués arribar a crear el Partit de la Vidència de Catalunya (PVC), el mon donaria un tomb a millor. La cosa consisteix en promoure que, sigui a trevés de la vidència, dels avenços científics (els del CSI ja ho deuen tenir) o de la Filosofia Transcendental Aplicada, cadascú anés pel mon amb la data de caducitat enganxada en una etiqueta amb un codi de barres tatuat (be en aquests detalls, el meu amic González no hi entra).
El meu amic González s'imagina algú amb una data de caducitat pel a finals d'any rebent una carta d'hisenda reclamant no-sé-què de la declaració del 2004, o aturat per un mosso de Tura per anar a 130Km/h per la AP-7. La reflexió del meu amic no es queda en aquestes anècdotes un tant supèrflues, ell pensa (i potser té raó, perquè és un tipus llest) que els que tenen realment capacitat de decisió (no em refereixo als polítics) actuariem d'un altre manera en funció de la seva durabilitat en aquesta vall de llàgrimes.
Be, el reaonament del mau amic González és més profund i complex i no estic segur que jo pogués arribar a resumir-lo en aquestes quatre ratlles, des de les que l'invito a que ens expliqui la seva idea amb tot el detall que estimi oportú. La trama està per això i per el que convingui.
Publicat per
marius
a les
7:46
0
comentaris
dimecres, 13 de setembre del 2006
amos a OPAR
Ahir el president Zarapero es va reun¡r amb la Sra. Merkel i van desencallar l'opa que E-ON havia llençat sobre Endesa, en competència amb la de Gas Natural. Al marge que aquesta opa sembla que no altera els nervis de la presidenta de la comunitat de Madrid, ni de la caverna mediàtica, les pegues que havia posat el govern espanyol a E-ON van posar en peu de guerra als dirigents de la Unió Europea. És curiós, uns tipus que no s'immuten pel bombardeig israelià al Liban, ni per la massiva entrada d'immigrants (en patera, caiuco, avió i autocar), ni per l'escandalós preu de la vivenda... salten com si els haguessin punxat en veure les pegues que es posen a una operació mercantil d'una empresa privada en relació a una altre empresa privada.
Al sortir de la reunió, els presidents ens van explicar que tot es feia a fi de be, que l'acord assolit milloraria el servei als consumidors, preservaria la competència (quina competència?) i qui sap quans avantatges més. És que les pegues anteriors eren per fer la punyeta als consumidors? O és, simplement, que els consumidors no compten? Al cap i a la fi, som un mercat captiu: comprarem llum tant si és d'Endesa, d'E-ON o de Gas Natural. I això que ho sap la trama, ho saben (òbviament) els directius de les tres empreses i els polítics.
La reflexió no està en quina empresa ens escurarà les butxaques, sino en quin sentit (i finalitat) té la Unió Europea. Per a què serveix? A QUI serveix? (sobre tot). No s'ha creat una comunitat amb voluntad de anar-se transformant en un espai únic, s'ha creat una entitat que vetlla pels interessos de les empreses de mida suficient (és a dir, molt grans, de les que quan el seu president truca a la Moncloa, s'hi posen). Altrament, com s'enten que els presidents de dos paisos estiguin tant amoïnats pel aquesta OPA, que fins i tot es trovin i facin una roda de premsa, i entretant, no hagin estat capaços de fer, per exemple, un codi de circulació únic per l'espai europeu?
La lliure circulació de capitals i bens no serveix més que a les grans empreses. O és que algú s'imagina una petita empresa catalana instal·lant-se a París o a Londres? Ni té infraestructura, ni capacitat, ni diners per a fer-ho. Només empreses de certa mida (i capital) poden fer ús de la movilitat que ens han venut com un avenç.
La trama, després d'una profunda meditació, ha resolt que és igual a qui paguem el rebut de la llum, de totes formes el pagarem car. Si no, com s'expliquen els extraordinaris beneficis de les empreses de serveis bàsics? (llum, aigua, gas, autopistes, telefonia, internet...).
Això si, tot es fa a fi de be i per a la millora del servei de la ciutadania. I cap periodista (CAP!) ha fet el mínim esment de la possible millora (o no) que aquesta operació pot representar pel als consumidors. Però cap, eh? A què és sorprenent? (o no)
QUE ELS DONIN PEL CUL !!!
És molt més important saber si amb aquestes pluges es faran bolets o no...
Publicat per
marius
a les
15:04
1 comentaris
tanquem el parèntesi
Haig de reconèixer que ha estat un relativament llarg parèntesi sense escriure res en el blogg, la feina, les vacances, la coiuntura astral... excuses mil que no convencen ni al propi autor. Però serveixi aquesta nota com a mostra de voluntad de seguir aportant comentaris a LA TRAMA. Des d'ara endavant, al menys un parell de cops per setmana aniran apareixent les diverses xorrades que la lectura dels diaris i l'escoltar les ràdios, inspiren.
Arriba una temporada que, de ben segur, ha de donar molt de joc a l'ideari que inspira "la trama", tenim eleccions al Parlament, tenim el Clos de ministre de just... NO, d'Indústria (que us penseu, que no ho sap de què és ministre), tenim Esquerra insta·lats en l'equidistància, un Hereu que ha heredat una alcaldia... davant d'aquest mar d'aconteixements, la trama no podia estar-se de dir la seva.
Fins aviat (que hi ha algú, aqui?)
Publicat per
marius
a les
14:57
0
comentaris
dimarts, 6 de juny del 2006
Les campanyes
Fa una setmana escassa que ha començat la campanya dels partits sobre el referèndum. La primera inquietud que tinc és per què només s'han cedit minuts de TV i ràdio als partits polítics, i no per exemple a altres entitats (o persones!) que tambés fan campanya, però això ho deixo per un altre dia.
Francament, els partits que estan fent campanya per al Sí fan campanyes que no entenc. Enfront els (aparentment) raonables missatges del No ("Catalunya mereix més", "Nou no vol dir millor"), els partits pel Sí presenten unes campanyes una mica ridícules.
Convergència ha recorregut al demagògic argument de "1979 o futur?", obviant el fet que el No no vol dir ratificar l'estatut del 1979 i comprometre'ns a tenir-lo durant un mínim raonable de temps, cosa que el Sí sí que ho vol dir respecte la nova proposta. Però és que a més a més, els exemples del tall de ràdio per reflectir el canvi en les necessitats socials fan una mica de gràcia (que tenim més de dos canals de TV, que fem servir telèfons mòbils i que els cotxes tenen airbag i aire condicionat...).
La campanya dels socialistes em sembla llastimosa. Si la precampanya ja ho era "El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya", la campanya, "Sí guanya Catalunya, No guanya el PP" em sembla d'una pobresa d'idees bastant trista. Però és que el tall de ràdio i de tele és encara pitjor! En comptes de donar arguments, sembla que posin talls d'entrevistes a gent del carrer, que amb arguments més o menys convincents, expliquen amb poca alegria que menos da una piedra i que el millor és conformar-se amb el poc que ens dónen. El més bo és el darrer, que diu "Jo crec que hi ha que votar que sí".
La campanya d'iniciativa l'he hagut de buscar a la seva web perquè els ha quedat molt poc espai cedit pels mitjans i amb la poca tele que consumeixo es veu que encara no hem coincidit. En fi, "Sí a l'Estatut" tampoc sembla una campanya massa agressiva.
Què voleu que us digui, avui llegia un petit qüestionari que feien al Tortell Poltrona, i quan li preguntaven quines conseqüències creia que tindria una victòria del Sí i del No, responia "Si surt que sí, anirem tirant, com hem fet des del 1700. I si surt que no, doncs anirem tirant, com fem des de 1700". I totes les campanyes dels partits em fan pensar que això és exactament el que pensen els polítics, que passi el que passi, el que farem és anar-hi anant, i que per això s'han pres el referèndum com una pre-campanya per a les eleccions anticipades de la tardor.
Publicat per
eva
a les
14:46
1 comentaris
