Les campanyes

Fa una setmana escassa que ha començat la campanya dels partits sobre el referèndum. La primera inquietud que tinc és per què només s'han cedit minuts de TV i ràdio als partits polítics, i no per exemple a altres entitats (o persones!) que tambés fan campanya, però això ho deixo per un altre dia.
Francament, els partits que estan fent campanya per al Sí fan campanyes que no entenc. Enfront els (aparentment) raonables missatges del No ("Catalunya mereix més", "Nou no vol dir millor"), els partits pel Sí presenten unes campanyes una mica ridícules.
Convergència ha recorregut al demagògic argument de "1979 o futur?", obviant el fet que el No no vol dir ratificar l'estatut del 1979 i comprometre'ns a tenir-lo durant un mínim raonable de temps, cosa que el Sí sí que ho vol dir respecte la nova proposta. Però és que a més a més, els exemples del tall de ràdio per reflectir el canvi en les necessitats socials fan una mica de gràcia (que tenim més de dos canals de TV, que fem servir telèfons mòbils i que els cotxes tenen airbag i aire condicionat...).
La campanya dels socialistes em sembla llastimosa. Si la precampanya ja ho era "El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya", la campanya, "Sí guanya Catalunya, No guanya el PP" em sembla d'una pobresa d'idees bastant trista. Però és que el tall de ràdio i de tele és encara pitjor! En comptes de donar arguments, sembla que posin talls d'entrevistes a gent del carrer, que amb arguments més o menys convincents, expliquen amb poca alegria que menos da una piedra i que el millor és conformar-se amb el poc que ens dónen. El més bo és el darrer, que diu "Jo crec que hi ha que votar que sí".
La campanya d'iniciativa l'he hagut de buscar a la seva web perquè els ha quedat molt poc espai cedit pels mitjans i amb la poca tele que consumeixo es veu que encara no hem coincidit. En fi, "Sí a l'Estatut" tampoc sembla una campanya massa agressiva.
Què voleu que us digui, avui llegia un petit qüestionari que feien al Tortell Poltrona, i quan li preguntaven quines conseqüències creia que tindria una victòria del Sí i del No, responia "Si surt que sí, anirem tirant, com hem fet des del 1700. I si surt que no, doncs anirem tirant, com fem des de 1700". I totes les campanyes dels partits em fan pensar que això és exactament el que pensen els polítics, que passi el que passi, el que farem és anar-hi anant, i que per això s'han pres el referèndum com una pre-campanya per a les eleccions anticipades de la tardor.