La festa continua!

La campanya està en marxa i els candidats i acòlits van de meeting en meeting saludant senyores i petonejant nens. TV3 (cada cop més, la seva) dóna puntualment notícia del meeting del dia amb els temps estrictament repartits en funció dels acords previs entre els partits polítics. També ens van dosificant els debats entre segones espases dels partits (no sé si n'hi haurà de les primeres) i ahir en tocava un amb en Puig, Castells, Puigcercós, Nebreda i una senyora d'IC-V que em perdonarà per no recordar el seu nom.
Que tediosos són aquests debats! Cada un instal·lat en el seu guió, sense sortir-ne ni un mil·límetre... són tant previsibles!
En Castells (tant seriós, ell) explicant, com si consultés uns papers que portava, que han fet tot el que s'havien programat, però (sempre hi ha un però) arrossegaven 23 anys d'inoperància, deixadesa, desgovern i pactes amb el PP (no deu recordar els pactes de Pujol amb Felipe). La senyora d'Iniciativa, molt en el seu rol de palmero del PSC, anava fent el seu paper, això si, mirava de donar el toc "ecologista".
El paper més difícil el tenia en Puigcercós. Això d'haver estat al govern i que a mitja funció et fotin al carrer, descol·loca molt. L'home dubtava entre defensar l'acció de govern o criticar-la. I així es va despenjar reclamant infraestructures de les que a la Generalitat no tenen res a dir (el Prat, rodalies de RENFE, més trens de mercaderies... ah! i la fibra òptica al Berguedà).
En Puig, amb aquella cara de no haver trencat mai cap plat, malgrat haver estat conseller de diverses coses, mirava de reconduir el debat cap als tres anys de govern i fugir dels 23 anteriors. No sé perquè no se li va acudir dir, simplement, que en aquests 23 funestos anys, alguna cosa s'ha fet (que s'ha fet, segurament).
Quina pena van fer tots plegats quan, al començament de debat, es va discutir la política d'habitatge. Uns que se n'havien programat 40.000, en Puig que només se n'havien acabat 6.000. La senyora d'IC que, de fet, se n'havien acabat 9.000... Tant difícil és comptar fins a 10.000 i aturar-se al darrer pis acabat? Finalment, en Castells es va despenjar amb que si només se n'han fet x.000 era perquè només s'havien pogut acabar les programades per CiU, que les altres 40.000-x.000, estaven programades. Que vol dir exactament "programades" Sr. Castells? Escrites en un paper?
Quins collons!!! A La trama (vegeu la Vanguàrdia de qualsevol diumenge, secció "clasificados" i mireu els preus de compra o lloguer), se li acut que tant se val que en facin 2.500 com 67.000. Aquesta minúcia no modifica ABSOLUTAMENT el preu de l'habitatge perquè és una xifra ridícula comparada amb les 300.000 que construeix la iniciativa privada, amb el consentiment, i qui sap què més, dels ajuntaments i generalitats de qualsevol color.
Hi ha una única manera de fer accessible l'habitatge: limitar els preus, tant del terreny com dels habitatges, de compra i de lloguer. Això, per cert, es va fer a Londres la dècada dels 70s en detectar un increment dels lloguers (allà pràcticament no hi ha compra).
Perquè no ho fan i, en canvi, maregen la perdiu amb las rampoines dels pisos de protecció oficial? Això és el que caldria considerar com a tema de debat, no una baralla de xifres absolutament ridícules!.