PVC

El meu amic González creu fermament que si pogués arribar a crear el Partit de la Vidència de Catalunya (PVC), el mon donaria un tomb a millor. La cosa consisteix en promoure que, sigui a trevés de la vidència, dels avenços científics (els del CSI ja ho deuen tenir) o de la Filosofia Transcendental Aplicada, cadascú anés pel mon amb la data de caducitat enganxada en una etiqueta amb un codi de barres tatuat (be en aquests detalls, el meu amic González no hi entra).

El meu amic González s'imagina algú amb una data de caducitat pel a finals d'any rebent una carta d'hisenda reclamant no-sé-què de la declaració del 2004, o aturat per un mosso de Tura per anar a 130Km/h per la AP-7. La reflexió del meu amic no es queda en aquestes anècdotes un tant supèrflues, ell pensa (i potser té raó, perquè és un tipus llest) que els que tenen realment capacitat de decisió (no em refereixo als polítics) actuariem d'un altre manera en funció de la seva durabilitat en aquesta vall de llàgrimes.

Be, el reaonament del mau amic González és més profund i complex i no estic segur que jo pogués arribar a resumir-lo en aquestes quatre ratlles, des de les que l'invito a que ens expliqui la seva idea amb tot el detall que estimi oportú. La trama està per això i per el que convingui.