Tom i Jerry han deixat de fumar

L’empresa a propietària dels drets del famosos dibuixos animats ha accedit a suprimir totes aquelles escenes on la rata o el gat protagonistes de les interminables persecucions apareguin fumant, moltes d’elles produccions dels anys 40s i 50s. Tot plegat en aplicació de les corresponents legislacions antitabac de diversos països i per tal que aquestes perverses escenes no indueixin a fumar als nens que es miren els dibuixos.
Igualment, una recent falca publicitària on sortien els Estopa i en Neng en el seien del darrera d’un petit cotxe, es va haver de filmar de nou perquè no portaven el cinturó de seguretat i, és clar, el mal exemple podria afectar els conductors que, de resultes de no se sap molt be quin raonament, potser deixarien de cordar-se el cinturó.
Resulta enternidora la cura que tenen els que ens governen per vetllar per les nostres seguretat i salut. Deixant de banda que els dibuixos animats del s. XX poden contenir escenes costumistes, de similar valor a les de les novel·les de Dickens respecte de la seva època, és simplement una ximpleria (i un despreci a la intel·ligència) suposar que si hom veu fumar en Tom o en Jerry, sortirà corre-cuita a l’estanc més proper a comprar tabac.
I si és tant important que els dibuixos per als nens no continguin mals exemples, en aplicació del mateix criteri s’haurien de suprimir les escenes de violència, les morts gratuïtes (i les de pago) i, en general, tot allò que ens pogués induir a cometre actes forassenyats. La majoria dels dibuixos estarien prohibits per nostre gran germà que vetlla per tots nosaltres.
Però no tant sols no és així, sinó que les escenes amb violència ens bombardegen en tota mena de dibuixos animats, pel·lícules, jocs d’ordinador d’extraordinària violència i, sobre tot, en tota mena d’informatius. Perquè dons, aquesta campanya ferotge respecte del tabac? No està plenament demostrat que faci mal més enllà dels que fumen, pel que fa a l’afectació dels anomenats fumadors passius, hi ha informes tècnics absolutament contradictoris. Vegeu l’article de Sala Martín, (http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2005/tabaco/tabaco.htm) molt aclaridor sobre el tema.
I així dons, a què ve aquesta campanya antitabac? Per què aquesta cura per suprimir el tabac de qualsevol imatge que ens pugui afectar? Perquè s’ha decalat el tabac pervers i no la pol·lució atmosfèrica, molt més perillosa, o el menjar industrial que no se sap ni el que conté? Perquè no els aires condicionats que ens congelen a ple estiu? O els telèfons mòbils?
La trama està convençuda que, si l’aplicació de la llei antitabac reduís la venda del tabac, les tabaqueres haguessin posat el crit al cel i, de ben segur, haguessin trucat als telèfons adients i el projecte de llei s’hauria quedat en això, un projecte. A títol informatiu: el consum de tabac no ha disminuït. A França, en el 2005, va augmentar un 2%.
No serà que ens estan marejant la perdiu i, mentre estem la mar d’entretinguts discutint si a determinat bar es pot o no fumar, altres problemes molt més importants i greus ens passen alts?