divendres, 20 d’octubre del 2006

Vetllen per la nostra seguretat... o ens controlen?

L'any passat vaig omplir un dels nombrosos models de liquidació que, per diferents conceptes, cal presentar anualment per qüestions fiscals. No cal entrar en detalls. Només vull assenyalar que enguany he rebut dues comunicacions d'entre tres i quatre fulls cadascuna d'elles, per informar-me que em vaig equivocar de 0,03€. L'errada s'ha detectat, evidentment, creuant dades a partir de l'extraordinari sistema de control que s'estableix per a determinats temes.
Aquests dies hem pogut seguir a través dels mitjans de comunicació el judici per la violació i l'assassinat d'una noia de Lleida pressumptament a mans d'un home acusat, a més a més, d'intent d'assassinat d'una altra dona també a Lleida.
No vull tampoc entrar en detalls d'un tema tan dolorós.
Nomès vull recordar que, pel que sembla, aquest home va ser condemnat al seu país d'orígen -Equador- per altres vuit crims d'iguals característiques.
Aquest ciutadà equatorià va entrar al país, vivia i treballava a Lleida sense que cap dels cossos que pressumptament vetllen per la nostra seguretat estès al cas: o no es van facilitar dades policials o, si es va fer, ningú en va fer cas o les va contrastar.
Pregunta: tots aquests sistemes de mega-súper-control de què disposen, tot aquest anar i venir de dades, amb quina finalitat?
Per vetllar per la nostra seguretat o, senzillament, per controlar-nos quan convè?
PS. Quedi clar que l'única comparació que pretenc entre ambdòs casos és el grau d'eficàcia de l'administració.

2 comentaris:

marius ha dit...

Decididament, ens controlen!
Exemple: no poden saber quins vehicles circulen sense assegurança quan simplement creuant les matrícules amb les dades de les companyies asseguradores, sortirien les que no estan assegurades. Senzill, oi? Dons no es fa.
Resposta de l'administració: és que les companyies asseguradores són privades.
Resposta de la trama: també són privats els bancs i be que posen els comptes corrents a disposició de l'administració, fins i tot per treure diners (sense permís del propietari) i pagar els deutes que l'administració dui que té amb l'administrat.
SOCORRO!!!

Anònim ha dit...

Realmente da miedo cuendo uno piensa en los controles a que estamos sometidos en tod momento. Un paseo por Barcelona, desde plaza Catalunya hasta Diagonal implica ser gravado por un mínimo de 30 cámaras. Para què? Por nuestra propia seguridad, dicen... Pero la seguridad ha aumnentado con tanto control. La respuesta es NO.
Así pues, la siguiente pregunta es: -Para que tanta cámara? Para que tanto ordenador? Para que tanto radar?
La respuesta a esta pregunta da miedo...