La campanya electoral és el període de temps que els partits polítics utilitzen per donar a conèixer les seves propostes i els seus candidats.
No sé si és que per a aquestes eleccions hi ha poques propostes o si els candidats no es saben donar a conèixer per ells mateixos. En tot cas, tot i que no recordo amb exactitud el que va succeir en anteriors comicis, personalment tinc la sensació de que les esposes/companyes dels candidats no han estat en altres ocasions objecte de tan llargues i detallades entrevistes com les que estem llegint en alguns mitjans.
És comprensible que es vulguin presentar també aspectes més humans dels candidats. Tanmateix:
a) Cal anar tant al detall per fer-nos una idea de les virtuts dels candidats com a dirigents?. És a dir, seria millor president aquell que ja sap planxar, o el que té la voluntat d'aprendre'n?. O tal vegada el que, subjectivament parlant, és un amant com déu mana?. Fins i tot, pot influir en les decisions presidencials el tipus de roba interior?
b) Podem fiar-nos de les opinions expressades?. Dic jo que si la Sra. A viu en bona sintonia amb el Sr. B i fins i tot es suposa que n'està enamorada, la seva opinió serà, si més no, parcial, no? (sobretot si estem en campanya electoral)
c) En el cas que ens fiem totalment de l'expressat per la Sra. A,... i què?. Si aquesta mateixa Sra. A és la parella del Sr. B que, posem per exemple, vol ser bomber, ¿faria bé el responsable dels bombers, abans de contractar el Sr. B, d'entrevistar la Sra. A per acabar de fer-se una idea sobre la idoneïtat del Sr. B per fer la seva feina?. Posats en el nostre cas, el més perfecte dels marits/companys, seria apte per a dirigir el país?.
d) Altres consideracions diverses:
- Per a properes eleccions: en el cas de candidat amb família monoparental, no podrem disposar de segona opinió?. En cas de divorciat, podrem demanar més d'una opinió? (per contrastar, més que res). Quins detalls demanarem a la parella en cas de candidat homosexual?
- Una de les frases que més indigna els moviments feministes --i amb raó-- és "darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona". Això ve al cas perquè quan he llegit les entrevistes (no del tot, quin pal!) he tingut la sensació de que també se m'està "venent" la primera dama (el candidat no només és el millor sinó que sap escollir la millor parella). Com pot ser que una senyora com ara Imma Mayol s'hagi sotmès a l'entrevista? . La pregunta serviria per a totes elles, però he personificat en Mayol perquè es postula com a feminista i perquè el seu partit i el seu programa constantment hi fa referència.
- Lligat amb l'anterior, en cas de dona-candidata, el marit/company serà consultat respecte si la dona-candidata sap canviar l'oli del cotxe? i sobre quin tipus de sostenidors li agraden?. A banda de que, com en el cas dels homes, tampoc aportaria res, quina seria la reacció d'aquests moviments feministes?
Entrades
5 comentaris:
Com en tants altres aspectes de la campanya, el marquèting esdevé cabdal. Els assessors del candidat B (casat amb la Sra A) li han dit que donaria un perfil més humà si la mestressa s'avingués a una entrevista explicant com cuina l'ànec amb peres i quins mitjons es posa. Un cop s'hi arrenca un d'ells, el políticament correcte és que tots vagin corre-cuita a fer-se l'entrevista. Fins i tot el mitja de comunicació que hagi tingut la idea, no trovaria correcte (i possiblement li tirarien en cara) no fer el mateix amb tots els candidats.
La Mayol s'hi presta perquè ho han fet totes, perquè té de feminsita el que jo de bisbe d'Astorga (us asseguro que no soc bisbe, eh?), perquè l'esquerra intel·ligent es limita a ser una esquerra "viva" per assegurar-se un cop de taló dels mossos que vigilen l'entrada del palau. Poca cosa més...
Molt bo el blog.
Tot plegat en aquesta campanya és bastant decepcionant, des de les entrevistes a les candidates a "primera dama", fins al debat (únic) dels cinc candidats a "primer", passant pel ball de promeses (xecs, ulleres, guarderies, hospitals, carretres, trens a dojo, aeroports, metges, mestres...). Jo he arribat a pensar que, com deia el Pla, guanyi qui guanyi, pel fet de ser catalans, tindrem el sopar pagat allà on anem.
Però el dia dos tornarem a topar amb la realitat, barracons, poques guarderies, ens pagarem les ulleres i els audífons, els pisos pujaran de preu i, el que es pitjor, no tindrem el sopar pagat. Be, uns quants si que el tindran pagat, eh? Si no, que li demanin al Saura, que aquests tres anys ha estat molt content d'haver-se conegut.
Muy interesantes los aportes que hacéis. No había caído en esa parte de la cara más humana de los candidatos. Menos mal que uno lee este blog.
Un saludo.-
Són molt il.lustratives, aquestes entrevistes. A part de saber que en Saura s'ha fet la vasectomia i que al Piquer, a casa li diuen Pepe (com en MOntilla, per cert), ens hem assabentat que els Saura tenen "una persona que els ajuda", vaja una asistenta, o una criada, segons.
Publica un comentari a l'entrada