dilluns, 23 d’octubre del 2006

Del rigor «periodístic» i altres coses de també molta substància

Fragments il·lustres del post «L'IEC i la literatura catalana»:

«...ha quedat clar que l'IEC no serveix per a res més enllà de la normativa lexicològica i publicar, de tant en tant, un diccionari... »
«...ha aclarit que se senten preocupats pel clima, la microbiologia i no sé què més... »
«...El president de l'Institut d'Estudis Catalans NO s'ha plantejat mai què és literatura catalana i què no ho és. Els catalans ens ho mereixem, això?... »
«...No tinc paraules. I doncs, què hi fan, a l'IEC?... »
«...Com pot aquest tipus ser president de l'IEC? ... Que carai hi ha a l'IEC? Dorm la migdiada?
La pregunta és doble: a) No hauria de dimitir, el Sr. Giralt? (per vergonya, no per res), i b) que cony fa l'IEC?... »
«...Cuanto tienen de presupuesto al año para hacer lo que se supone que hacen? De donde sale ese dinero?...»

Com es pot llegir, alguns tramadors (o hauria de dir tramejadors o tramistes o tramoyistes o què?) polacs es fan tot un seguit de preguntes altament transcendents i tracten el tema amb un rigor i un desapassionament d'allò més professional. Fora bo que inspiressin la nostra classe periodística tant donada a la desqualificació gratuïta, global, fàcil i lleugera.
Es podria dir, però, que algunes de les qüestions plantejades s'aclaririen tot consultant el lloc web de l'IEC; és bastant fàcil: el Google deu donar informació d'on trobar-la, i m'aventuro a pensar que teclejant www.iec.cat és fàcil que aparegui. Heu provat de fer-ho? N'hi ha prop de 27.900.000 referències.
Tanmateix, sobre la qualificació del senyor Giralt, rebatejat posteriorment com a Giner (un exemple més de rigor), no menys de 52.800 llocs a Internet poden aclarir alguna cosa sobre ell, la seva obra i els seus mèrits. Ho dic per allò del contrast de la informació, concepte tant periodístic, que permet distingir si l'autor d'un text s'ha documentat prou o ha preferit seguir les directrius d’en Jiménez Losantos.
Una mostra més del rigor esmentat la podem trobar en aquest modest comentari: «...La trama no es perfecte...» Sort que se'ns ha aclarit: jo que estava convençut del contrari...
Per cert, la preocupació pels diners invertits en l'acadèmia catalana, te parangó amb una preocupació semblant pels diners que s'inverteixen en l'acadèmia espanyola? Tinc la sensació que els diners del catalans també deuen de contribuir en alguna mesura al seu finançament... O és una qüestió que la tram... (el que sigui) s'ha reservat per més endavant?

15 comentaris:

marius ha dit...

Que dur! De fet, no tinc ni idea del que fa l'IEC, però del que va dir el seu president no se'n podia deduir gaire activitat. I d'altra banda, no sé quan costa la RAE, però el fet és que el president de 'IEC NO va saber dir que li semblava que és la literatura catalana.
Vet aqui

cobaltina ha dit...

Sobre llengua:
-Web IEC: l'IEC té cura de l'estudi de la llengua, estableix la normativa i vetlla perquè el procés de normalització d'aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic.
-Web Gencat organismes que tenen cura de la llengua: (al marge d'altres que no surten al Gencat)
* Secretaria de Política Lingüística.(que pel que sé fa la normativa legal)
*Consorci per a la normalització lingüística (que pel que sé fomental l'ús i el coneixement de la llengua)
*Centre de Terminologia Termcat (que pel que sé planifica, coordina, elabora, estableix criteris metodològics... sobre terminologia)
*Comissió de Toponímia (assessorament, consulta i proposta sobre topònims)
*Consell Social de la LLengua Catalana (sembla que és d'assessorament i consulta del propi Govern)
* IEC
*Institut Ramon Llull. (té cura de la projecció exterior de la llengua i està format per a Generalitat i l'IEC)

No dic que no siguin necessaris...però: van coordinats? quanta gent hi treballa? per compte de qui? quanta feina es duplica i/o fins i tot es contradiu?

Anònim ha dit...

Aquest és un debat que un dia, algú, s'hauria de plantejar seriosament. Quin és el paper de l'IEC? Que fa aquest institut per a la cultura i la ciència del pais?. Cal no oblidar que és una institució que té 100 anys, que va ser creat en un context determinat i d'això ha passat un segle. Com s'ha renovat? Com s'ha adaptat a les noves circumstàncies?
Segurament, l'IEC fa coses, però el cert és que molt poca gent se n'entera i, per tant, el que fa és molt poc visible... per això hi ha gent que es demana què fa l'IEC.
I sembla que el seu president no va contribuir a aclarir-ho (he vist l'entrevista).

Anònim ha dit...

això, això, que ens expliquin per a què serveix.

Anònim ha dit...

A la Vanguàrdia d'ahir hi havia una carta d'un lector indignat amb un article del Trallero que també es qüestionava que carai fa l'IEC. L'esmentat lector, reèteixo que indignat, argumentava que l'IEC té 100 anys, que és una institució molt catalana, que la va crear no-se-qui, glosava la brillant trajectòria professional del Sr. Giner i de gran part dels seus membres... però res no deia del que fa l'IEC. Jo que em pensava que, per fi, ho sabria.
No digueu que no és sospitós que el presiment de la cosa no sàpiga explucar que fa i que els defensors (al menys un) tampoc.

Anònim ha dit...

No s’hi val criticar estils amb el mateix estil que es critica. McLuhan ja ens posava a l’aguait sobre aquestes maneres espúries de practicar la comunicació. L’autor d’aquest post intenta ridiculitzar els excessos comesos en una col•laboració anterior fent servir exactament les mateixes eines de desqualificació que pretén denunciar:

Parla de 27.900.000 referències a Internet sobre l’IEC: home, aquí fa trampa, doncs els gairebé 28 milions de webs que incorporen «IEC» inclouen les paraules de qualsevol idioma que contenen aquesta triada com ara les sigles tan americanes de «International Electrotechnical Commission», la francesa «siècle» o la txecoslovaca «koniec» que sortia al final d’aquells totxos d’art i assaig que anàvem a veure al cinema de més joves per pura militància progre. Si la cerca es fa per «Institut d’Estudis Catalans», aquest nombre tant desorbitat de referències queda reduït a uns escassos 463.000 llocs

Utilitza el recurs fàcil de citar Jiménez Losantos, suposo que a mena d’insult, la qual cosa dona publicitat al personatge, quan s’hauria de procurar practicar-li la màxima cervantina El mejor desprecio es no hacerle aprecio. Preu per preu, tant s'haguès valgut citar al Trallero que té una catadura similar.

No és de rebut, tampoc, tornar a resaltar l’error en el nom del president; el comunicant inicial, en Màrius, ja s’havia excusat.

Entenc, doncs, que el Fonte, l’autor d’aquest post, distreu volgudament l’atenció del tema principal plantejat pel Màrius i pretén estendre una cortina cibernètica de fum per desviar l’atenció.

Fonte ha dit...

Parlar de 28 milions de llocs era una provocació i em planyo que ningú més que Detritus se n’hagi adonat.

De tota manera, el nombre de 463.000 llocs no el qualificaria (de fet no ho faig) pas d’escàs: estic convençut que la majoria de comentadors d’aquest post trobarien resposta a alguna de les seves cabòries si haguessin entrat a una petita, molt petita part d’aquests llocs. Sempre, però, és més fàcil queixar-se que investigar.

La cita de McLuhan, Detritus, la trobo d’una pedanteria innecessària i fàcilment desmuntable: l’altra nit vaig estar sopant amb ell i va negar haver-ho dit.

marius ha dit...

Molt be, ja sabem quantes cites té l'IEC (el nostre, o el seu?) a Internet. El que no sabem, malauradament, és que creu el Sr. Giner que és la "literatura catalana". Des d'aqui, l'invitem amablement a que ens ho expliqui.

Fonte ha dit...

Doncs no ho entenc, com acostuma a dir el president de l’Espanyol. L’Institut d’Estudis Catalans és com la mare: només n’hi ha un. Què vol dir el seu o el nostre?

Anònim ha dit...

Quant al sopar, menos lobos, Caperucita: Marshall McLuhan va morir a 1980. Tant presumir d’Internet i no t’has molestat a comprovar aquesta dada abans de penjar-te el farol... La frase a que he fet referència la podràs trobar entre les línies -6/-5 de la pàgina 432 del seu llibre Culture is Our Business, McGraw Hill, NY 1970. Si no et resulta fàcil de trobar et puc enviar un fax. Ja em diràs.

marius ha dit...

El seu, o el nostre... és que jo me'l sento poc "meu", per alló que no sé que fa, que no sé a què juguen, que no he arribat a entendre per a què serveix.
I no és que negui la seva necessitat, és que, simplement, no sé per a què serveix.
Però la pregunta inicial està encara pendent: que pensa el Sr. Giner que és la "literatura catalana"?
Després, parlarem de l'IEC.

marius ha dit...

continuació...
El Sr. Giner està amablement convidat a expresar la seva opinió sobre la naturalesa de la literatura catalana en aquest blogg

Anònim ha dit...

Ja val, Màrius, no cal ser monotemàtic. En Giner, previsiblement, no contestarà. De fet, és fàcil que no conegui La trama. Ànims i cap un altre tema, que tu pots.

Fonte ha dit...

M’has pescat, Detritus, era un farol. Però tu practiques allò que critiques: la cita última que fas del tal McLuhan estic segur que també és un farol: el llibre Culture is our Business el tinc ara mateix a la ma, editat en hard cover i resulta, que té 256 pàgines. Difícilment deu d’existir una edició que tingui 432 pàgines o més.

M’agrada, però el teu estil i crec que fora bo coneixe’t. Si em fas arribar una adreça de contacte, això podria ser, com deia el capità Renault, el principi d’una gran amistat.

Anònim ha dit...

OK, Fonte, tens raó, però em molestava la teva pedanteria i crec que calia baixar-te els fums. No m’acabo de creure que tinguis a la ma el llibre en qüestió, però he vist a Internet (on interpreto que ho has vist tu) que té, efectivament, 256 pàgines. Ara ja ens hem entès.

Però fins aquí hem arribat i no tinc gran interès en anar més endavant d’aquesta ciber-relació. Tot i que em sembles una persona molt simètrica, he vist també que presentes dues cares. I ja que vas de cinèfil, pensa que, encara que no tinguem futur junts, sempre ens quedarà La trama.