dimarts, 24 d’octubre del 2006

Jet lag

En resposta al post del Fonte sobre el viatge d'en Phileas Fogg, aquesta és la meva versió.

Fogg va guanyar un dia, però va pagar a canvi un preu: tots els seus dies eren més curts que els dels seus companys de Londres.

Abans que res, aclarir que no va fer una part del viatge en cada direcció. La primera part del viatge la va fer anant "hacia oriente", com tu dius, però la segona part la va fer "hacia oriente" també. És la gràcia de que la terra sigui rodona. Hom pot anar sempre en la mateixa direcció i tornar al punt de partida. Igual que pot anar recte, girar 90º, seguir recte una distància qualsevol, tornar a girar 90º i arribar al punt de sortida, és a dir, fer triangles de més de 180º.

El dia guanyat per Phileas en el seu viatge:

la velocitat angular de la terra és aproximadament 15" per segon, mentre que la d'un viatger que fa 360º en 79 dies és més o menys 0'18" per segon.
Per tant, si el viatger fa el seu viatge en el sentit de gir de la terra, és a dir hacia oriente, la seva velocitat angular és aproximadament 15'18" per segon, mentre que si va en el sentit contrari al de gir de la terra, és a dir hacia occidente la seva velocitat angular és aproximadament 14'82" per segon.

Un viatger que avança a 15'18" per segon, en 79 dies (6825600 segons) fa 80 vegades 360º, és a dir, per ell, el sol passa 80 vegades pel migdia (o el que és el mateix, passa pel punt més proper al sol 80 vegades, encara que aquest punt no correspongui sempre al mateix indret geogràfic de la terra). Vet aquí el dia guanyat per Phileas Fogg.

Si com sugereix el Fonte hagués anat 80 vegades més depressa, hauria anat a la mateixa velocitat angular que la terra, és a dir, una volta per dia, però sumant aquesta velocitat a la de la terra. Una volta per dia no té cap mèrit, tots ho fem cada dia! Per tant, en cas de voltar en la direcció de gir de la terra, hauria anat a 30" per segon, i per tant, en 24h hauria vist sortir el sol dues vegades (hauria guanyat un dia). En canvi, si hagués anat en la direcció oposada, hauria tingut en tot moment el sol a la mateixa alçada sobre l'horitzó, ja que la seva velocitat angular hauria estat zero (hauria perdut un dia).

En cas que hagués anat més depressa que el sol, posem per cas, hagués fet la volta en mig dia, en cas de fer-la en la direcció de gir, guanyaria un dia igualment. Posem que surt a les 12 de la nit, en el seu camí veu sortir el sol, passar pel seu migdia en algun punt del seu viatge, pondre's, i tornar a sortir quan està a punt d'arribar a casa, a les 12 del migdia.

Fins i tot si el Fonte fes la volta en un segon, en aquest segon veuria la sortida i la posta del sol. I seguiria "guanyant un dia", però realment seria un dia ben curt.

3 comentaris:

marius ha dit...

Òndia Eva... ens has deixat sense paraules. Així de simple, una qüestió de velocitat angular. Guai!!

Esteve ha dit...

Els viatges en el temps sempre m'han apassionat.. Tot aquestes reflexions en fa pensar en un invent que vaig dissenyar innocentment quan erra petit, vaig pensar que si podia fer una nau que pogués donar voltes a la terra en la direcció contraria de rotació i a la mateixa o a més velocitat, podríem viatjar cap el passat, i si ho feia en sentit contrari viatjaria el futur. La velocitat marcava el punt d'arribada.
Però veig que tot això és impossible...

Marc Arza ha dit...

Suposo que tot allò aplicable al viatge d'en Phileas Fogg es pot entendre valid també per en Willy Fogg, oi?

Fins aviat,
Marc