Ahir el Sr Xavier Sala i Martin, brillant economista i polemitzador, va entrevistar el presidenciable Sr Pepe Montilla.
No conec cap dels dos personatges personalment. Amb tot, puc dir que he llegit molts dels articles de XSM, amb alguns dels quals puc estar d'acord i amb d'altres en total desacord. En tot cas, insisteixo que sense conèixer-lo, em sembla un gran provocador (en sentit positiu: un provocador intel·ligent i il·lustrat).
El Sr. PM (deixo la interpretació de les sigles al Sr. Puigcercós) no em semblava res. Tot el que coneixia eren els elogis dels seus correligionaris i els blasmes dels seus adversaris (que no enemics) polítics, és a dir: cap conclusió. Tampoc les seves intervencions, pel que he llegit preparades amb el suport d'un professional, poden aportar-nos una visió real.
El que sí que ens pot fer pensar és la reacció de PM davant preguntes poc afables. En alguns casos fetes certament amb voluntat de posar a prova l'entrevistat (qui sap com acaba el "Zoo d'en Pitus"? és més, quanta gent no sap qui és en Pitus ni que tenia un zoo?). En d'altres, tanmateix, absolutament raonables i previsibles (com ara preguntar a l'aleshores ministre de turisme pel caos a l'aeroport en ple estiu!).
Pot postular-se com a president del Govern de Catalunya una persona que només pot ser entrevistada per mitjans/periodistes/articulistes "amics"?
Si a XSM el va amenaçar amb explicar al un suposat superior el seu desgrat per l'entrevista i va cloure de forma abrupta la conversa, pregunto: en cas que fos president, quina serà la reacció de PM davant, posem per cas, una manifestació davant el Palau de la Generalitat?... li dirà a ZP i tot seguit avisarà els mossos?
Entrades
5 comentaris:
Bravo!
Benvinguda la cobaltina a la boggsfera!!!
Sembla que circula per internet la versió sonora de l'entrevista, alló que en XSM no va publicar a la Vanguardia d'ahir. La trama s'ha posat a burcar-ho i ho posarà a disposició dels "entramats"
Déducese de la mencionada entrevista que el presidenciable Pepe Montilla sólo puede ser entrevistado por y en medios "amigos". Dedúcese también, y esto es más lamentable, que el candidato no soporta la presión, lo suyo son los masages.
Si un dia llegara una mani "hostil" a la plaza Sant Jaume, el ya presidente Montilla, desde los vidrios blindados del Saló Sant Jordi, ordenaría a la Tura una carga de los mossos (que eso si saben hacer).
Eso me recuerda que he de hacer una pregunta al Sr. Carod (el jefe de la llave): - A qui farà president, Sr. Carod?
http://www.columbia.edu/%7Exs23/Montilla_Insultando/Montilla_ALL.htm
Osti, què fort. ¿Com pot ser que un candidat a la presidència de la Generalitat no pugui controlar situacions d'aquest tipus?
Tot presidenciable hauria de saber les preguntes que sempre cauen a l'examen: quant costa un bitllet de metro, quant costa un kilo de tomàquets i com s'acaba el zoo d'en Pitus.
Ja no hi ha polítics com els d'abans: una cosa així a paios com Jordi Pujol, Felipe González o Julio Anguita no els hagués passat mai. Que serien com fóssin... però tenien «palique» i sang freda per donar i vendre.
Per cert, si ho haguéssin sabut abans, els de CiU s'haurien estalviat una pasta en el DVD... ho podien haver canviat per un mp3 :-)
Suposo que ja ho afegiran a la "Confidencial CAT Special Edition: featuring Montilla's emprenyated inedit scene" que treuran d'aquí quatre anys. Ja ho veig...
En Sala i Martín pot fer perdre els papers a qualsevol, però qualsevol no hauria de poder ser President de la Generalitat.
Quina poca cintura dialèctica la del candidat Montilla.
Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada