L'actuació de l'estat en relació a Catalunya ha generat fustració, absentisme, ràbia, ira... i tot plegat a donat lloc a la figura del CATALÀ EMPRENYAT. Des de la Trama es té la sensació que el català emprenyat no passa d'aqui, d'estar emprenyat i malauradament, resignat.
Tanmateix, les possibilitats de fer res són remotes i llunyanes: un govern que practica l'anestèsia informativa (alegrement seguit per una gran part dels mitjans de comunicació amics), un sistema bancari en permanent connivència amb els governs (proveu de no pagar un impost o una multa i us ho fotran del compte corrent, per tant, res del tancament de caixes) i la por, la por que ens inculquen contínuament (al canvi climàtic, al terrorisme, a la immigració, a que pugi el petroli...).
Però ens queda internet: la Trama recomana una visita a
www.catalaemprenyat.cat
si més no, fem número i mantinguem la memòria fresca per quan arribi l'hora de votar.
dijous, 8 de novembre del 2007
www.catalaemprenyat.cat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Gràcies per la informació... a aquesta hora (quatre de la tarda) ja són 5000 els que han signat el manifest del català emprenyat.
Canyà!!!
jo encara tinc l'esperança de passar de catalans emprenyats a catalans combatius! Si la nostre classe política no respon nomes ens queda l'autogestió!
Tondo Rotondo també està emprenyat amb els polítics que ens governen i amb l'estat, o sigui Espanya.
Emprenyats? per què? Per la especulació immobiliària que tenim al costat de casa nostra o al carrer del costat? per l'abandonament de molts barris bruts, els que nos es troben al pas dels turistes? pels impostos que creixen any rera any sense cap millora visible pel ciutadà de a peu? pel sou de l'alcalde, el més alt de tot el país? perque els parlamentaris no es molesten ni en dissimular que habitualment no trepitjan el Parlament? per qué molts consellers cada dia venen a Barcelona en cotxe oficial, amb escolta, a càrrec de la nostra butxaca? Per tenir un sistema educatiu que es troba al cul d'Europa i, a Catalunya, al cul d'Espanya, és a dir al cul del cul? Rodalies?...rodalies és un gra i prou.
No emprenyats..som "borregos". Ens hauríem de dir "borregoscatalans".
Quanta raó. Això és el que penso quant vaig dins d'un tren de rodalies de peu i embotida amb centenars d'altres passatges: semblem borregos!! Per no parlar de la mediocritat de la classe política catalana i espanyola: uns inútils, fomentadors de prejudicis, uns contra altres, s'alimenten d'això. Barcelona? ciutat-decorat per turistes i escocesos (o el que sigui) borratxos. Veniu, veniu a embrutir!
Hem perdut la dignitat.
Publica un comentari a l'entrada