Aquests dies, arrel de l’estudi realitzat pel BBVA sobre les balances fiscals (1997-2001), de nou és tema de conversa la qüestió del dèficit fiscal de Catalunya.
Segons l’estudi del BBVA, la diferència, en negatiu, entre el que cada català aporta a l’Estat i el que rep en serveis és d’una mica més de 1.000 euros, ras i curt, un total aproximat de 7.000.000.000 d’euros és el dèficit fiscal de Catalunya, sempre, segons l’estudi del BBVA.
Em sembla important recordar que el BBVA escombra cap a on li convé i que els interessos que defensa no són, en tot cas, els relacionats amb Catalunya. Ans al contrari, sabem que hi ha d’altres càlculs que dupliquen aquestes xifres esmentades.
En tot cas sembla que, malgrat l’esforç per tenir en compte els criteris més convenients, Catalunya és aportadora neta de diners a l’Estat fins al punt que, per contra del que succeeix en general, Catalunya passa del tercer al cinquè lloc en PIB després del repartiment.
Una altra de les conclusions de l’estudi BBVA és que a Madrid (CCAA) el dèficit és el doble que a Catalunya. No crec que calgui, però crec oportú aclarir dos aspectes. Primer, pel que fa als ingressos, els que s’atribueixen a Madrid són més elevats que els que serien els diguem-ne “reals”, aquest escreix es produeix per l’efecte de capitalitat de l’Estat: moltes empreses amb incidència en tot l’Estat o en diferents llocs de l’Estat, liquiden els seus impostos a Madrid. Segon, pel que fa a despeses: pel mateix efecte, Madrid és seu d’infrastructures estatals de tal manera que els diners que l’Estat hi inverteix, es reparteix proporcionalment entre tots els ciutadans espanyols. Així, les inversions o les despeses del Centro Reina Sofía, posem per exemple, es reparteixen proporcionalment entre totes les comunitats, malgrat totes aquestes despeses es facin a Madrid.
Pel que fa a les diferents CCAA, voldria destacar dos casos. El País Basc, que no només no hi va aportar res en aquest període, sinó que a més a més va ser-ne receptor, i Galícia, que està entre les que reben més diners.
M’he volgut referir a aquests territoris en concret perquè enguany, a més a més, els ha tocat la grossa, ja que rebran un “complement addicional” de 64.000.000 d’euros entre les dues per pagar els serveis prestats durant la sessió de reprovació de la insigne “Maleni”.
No vull ni saber d’on es detreuran aquests diners.
Vull també remarcar que representats dels partits del tripartit (els que en tant que govern estan per no fer-ne causa, però en tant que partit sí que volen la dimissió de la “Maleni”) han retret a CiU (!!) que el BNG i el PNV hagin votat en contra de la reprovació de la ministra. No han vist en canvi la necessitat de dir res al PSC que ho ha fet, en el millor dels casos, de franc.
dijous, 29 de novembre del 2007
Tot té un preu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Habría que hacer varias acotaciones respecto a lo que dices en la entrada. En primer lugar el estudio se refiere a ingresos por tributación. Y uno tributa donde reside. Por mucho que muchas Instituciones del Estado estén en Madrid, si el señor trabaja en Badajoz, donde tributa es en Badajoz. Respecto a la inversión, por ejemplo, si el Estado (tal y como ha hecho) construye una nueva terminal del aeropuerto, el negocio de la aduana y transporte de Barajas (que es el verdadero negocio) lo gestiona el Estado y la Comunidad de Madrid no ve un euro. Si nos habilitan un nuevo ala en el Museo del Prado, se toma como inversión del Estado, pero el precio de la entrada no lo cobra la Comunidad sino el Ministerio de Cultura (en realidad va para Hacienda). Otra cosa es, y ahí estaremos de acuerdo, que gracias al Prado visite más gente la ciudad y dejen sus dineros en todo tipo de impuestos indirectos. Impuestos indirectos de los que el mayor porcentaje, aquí o en Barcelona, se llevará el Estado.
Lo que pone de manifiesto el estudio del BBVA, además del crecimiento economómico de Madrid en lo que respecta a la macroeconomía que no a la micro, es que en España la cosa está jodida o muy jodida. Cuatro comunidades sostienen un sistema de diecisiete. Y luego la gente se lleva las manos a la cabeza cuando sale ERC diciendo que ellos quieren que con su dinero Cataluña haga lo que le apetezca y deje de mantener al resto.
Efectivament, si una empresa té seu a Madrid i treballadors a Badajoz, els impostos d’aquests treballadors computaran a Badajoz. Tanmateix, els beneficis de l’empresa, siguin produïts a Badajoz o a Madrid, computaran a Madrid.
Pel que fa a despeses, també d’acord que si es fa una inversió al Museu del Prado la Sra. Aguirre no veurà ni un euro, però aquesta despesa que, fonamentalment beneficia Madrid i els seus ciutadans, serà repartida de manera proporcional a tots els ciutadans d’Espanya. També és aquest el cas dels Ministeris, per exemple (alguns dels quals no beneficien ni els madrilenys ni ningú).
Amb aquests càlculs, el que passarà sempre, sigui quin sigui el resultat, és que Madrid tindrà un important plus de generositat. Això no treu que sigui també una CCAA aportadora, que ho és, però no únicament amb el seu esforç. Paral·lelament, altres CCAA que també són aportadores, ho són en més mesura del que sembla d’entrada.
cobaltina no creas que son tantas las empresas que tributan en Madrid. Además, si IBM decide instalarse será porque se está llevando una política de atracción activa y que da resultados. El Estado ya no va por ahí poniendo la SEAT o los Altos Hornos. La iniciativa privada es materia conocida por "la liberal" Aguirre y la "clase" empresarial está dando botes de alegría.
De verdad que la cosa no es así. El aeropuerto, el Museo del Prado no se considera inversión para todos los ciudadanos. La inversión se ejecuta en una Comunidad Autónoma determinada. Por ejemplo, el AVE, en lo que se refiere al tramo que cruza Cataluña, se computa íntegramente como inversión en Cataluña, aunque se trata de una línea estatal.
¿Madrid como Doña Generosa? Bueno, no faltará quién lo venda así, pero no es una cosa nueva. Es más, incluso la Presidenta afirmó en su día, que con el dinero extra que Madrid recibirá del nuevo modelo propuesto con el Estatut, ella crearía un fondo de compensación como el que ya existe para seguir repartiéndolo en lugar de entregárselo a los madrileños. Ante esto, muchos en Madrid nos preguntamos por qué tenemos que pagarle los libros de texto a los niños gallegos, que pertenecen a una Comunidad deficitaria, mientras que a los niños madrileños se los tienen que comprar sus padres cuando somos los que más aportamos. ¿Plus de generosidad? Conmigo que no cuenten.
Les empreses tenen tot el dret a triar el lloc on vulguin emplaçar la seva seu. En aquest sentit Catalunya està perdent pistonada.
No és culpa de les empreses. Els empresaris sempre miren per tenir el màxim benefici possible –de fet per això fan una empresa i no una ONG- i les màximes facilitats per tirar endavant el negoci.
Les administracions, fins i tot la de l’Estat, haurien de maldar perquè el país tingui un teixit empresarial més repartit. Són aquestes –les administracions- les principals culpables del desequilibri. Les autonòmiques perquè no saben mantenir les empreses que hi ha i que s’hi ubiquin de noves. Tampoc l’Estat els hi ho posa fàcil, i aquí podríem tornar a lligar el tema amb les infrastructures, per exemple.
Ottinger, dius que no són moltes les empreses que tenen seu a Madrid. De les 2.000 empreses més importants d’Espanya, les 10 primeres tenen uns ingressos totals aproximats de 240.000 milions d’euros, d’aquestes, 7 tenen seu a Madrid. Les 10 darreres d’aquestes 2.000, tenen uns ingressos totals de 700 milions d’euros, només 3 tenen seu a Madrid (dades d’octubre de 2007). Vet aquí!
Bueno eso es muy relativo. Las Comuniadades Autónomas tienen el suficiente margen de maniobra para fomentar la recepción de empresas en su suelo. Políticas activas. Ahí no depende del Estado, que poco puede hacer pues lo más interesante en este sentido está en manos de la UE. Son las Comunidades las que deben fijar sus prioridades. Una optan por el tejido empresarial y otras por fomentar el turismo, jugarselo a la carta de la Copa América, etc. El Estado no puede estar subvencionando empresas eternamente para que no se marchen.
La lista de empresas está muy bien. En realidad mi comentario iba más por en el sentido de que ya no están en Europa. Ponen la sede social en Dios sabe y así evitan el pago.
Da igual el brutal número de ingresos que tengan. Lo importante sería conocer la cuantía del pago en tributación que hacen. Que luego pasa como la General Electric en EEUU, que pagaba un dólar en impuestos...
Publica un comentari a l'entrada