Les coses, són el que semblen?

Fa molt de temps que segueixo la política a casa nostra com per donar per bona l’explicació que se’ns dóna sobre una determinada qüestió, fins i tot en el cas que aquesta pugui semblar versemblant.

No cal dir que no vaig nàixer així. Vull dir que aquesta és una actitud apresa a força d’anys d’experiència.

Pel que fa als nomenaments de responsables polítics i càrrecs importants en el si de l’administració, hi ha una màxima que s’acompleix moltes vegades: “a l’enemic pont de plata”. Coneixem molts exemples d’aquesta forma d’actuar. I de ben segur desconeixem molts més.

Citaré un parell de casos flagrants ben coneguts pel comú dels mortals. Perquè l’estimada Maleni va ser nomenada Ministra si no era perquè en Chaves volia treure-se-la de sobre?. Perquè Clos va ser nomenat Ministre si no era perquè ja no interessava la seva presència a l’Ajuntament de Barcelona? .

Aquests dies s’han produït uns fets que per algun motiu m’han fet pensar en la màxima suara citada.

La Sra. Mònica Terribas, gran periodista i aparentment independent, feia un bon programa de televisió: “La Nit al Dia”. Haig de confessar que no segueixo habitualment aquest programa, matino molt i no acostumo a mirar la televisió fins tard. Tanmateix, quan per algun motiu he vist i escoltat les entrevistes de la Terribas, sempre m’han semblat d’una gran professionalitat i independència. Cal afegir que és ben palès que les prepara a fons, la qual cosa contribueix al seu interès.

“La Nit al Dia” va canviar el seu horari habitual per emetre en prime-time una entrevista al president Montilla (cal dir que és una pràctica habitual en la televisió-pública-independent canviar els horaris de les entrevistes amb el president per augmentar l’audiència i que, sovint, l’esforç és debades). La vaig seguir totalment, vaig veure l’aparició fantasmagòrica a l’estil “gran hermano” del presidente Zapatero, i vaig constatar com, amb molta delicadesa però amb determinació la Sra. Terribas anava tirant endavant la seva entrevista, malgrat la tendència presidencial a anar recitant frases i arguments absolutament coneguts a base d’escoltar-los reiteradament.

Una de les conseqüències de la insistència de la Sra. Terribas en intentar tenir alguna resposta més enllà de la pamfletària va ser la seva reprovació per part d’algun membre del partit socialista. Es veu que al president només el pot entrevistar gent absolutament entregada a la causa, la Sra. Júlia Otero, posem per cas.

Fins i tot un diputat va fer una crida per treure la Sra. Terribas de la programació per la seva desafecció. Sembla que tothom ho va trobar malament, però l’única cosa que se li ha demanat a aquest diputat és que tregui el comentari del seu blog.

Què ha passat desprès d’aquest fet?, de moment l’única cosa que ha passat és que la Sra. Terribas ja no presenta “La Nit al Dia” ni cap altre programa de televisió. Hem perdut una bona periodista i comunicadora.

Espero i desitjo que la Sra. Terribas també sigui una bona gestora i que canviï alguna cosa a TVC. Em temo que als que l’han nomenada això no els importa... a mi sí que m’agradaria.