divendres, 30 de maig del 2008

La gestió dels aiguats

Encara que a alguns, sobretot si viuen a l’entorn del baix Ebre, els pugui semblar mentida, fa poc estàvem discutint sobre la sequera, sobre restriccions, sobre transvasaments (perdó), etc.

Els precs a la Moreneta -i alguna cosa més: no oblidem que hi ha una dita, no només popular sinó també antiga, que diu “al maig cada dia un raig”-, han donat resultat i ja tenim pluja.

Tanmateix, els responsables de la nostra administració -sigui quina sigui en cada cas, que ja estem perduts-, tornen a estar desorientats. Ara que, després de moooolt de temps gestionant els pal·liatius a la sequera, havien arribat a concretar determinades mesures... va i plou. I, a més a més plou molt.

Vivim uns moments certament curiosos. Mentre a les terres de l’Ebre miren a veure com poden fer front a les inundacions provocades pel riu Ebre, a Barcelona arriben vaixells carregats d’aigua d’aquell Roine nuclearment contaminat i segueix vigent el decret de la sequera. D’altra banda atès que quedava clar que el problema de l’aigua no és un fet puntual i que cal prendre mesures estructurals, s’havia programat una determinada canonada que, deien, a més a més de resoldre les urgències, havia de servir per a futures necessitats.

Els vaixells seguiran arribant fins a l’agost, sembla que perquè la feina ja estava contractada. Només demano una reflexió sobre què passaria si una empresa privada hagués contractat un servei per un motiu urgent i que aquest servei no fos necessari en la seva totalitat. No penseu que s’arribaria a un acord raonable per a ambdues parts per aturar allò innecessari?.

Pel que fa al decret, segueix vigent tot i que sembla clar que ara per ara la urgència s’ha esvaït i no només això, sinó que l’aigua acumulada és suficient fins que d’una vegada per totes es facin realitat les desalinitzadores que el Govern preveu. D’altra banda, no sembla que la redacció de la seva anul·lació, la seva signatura i la publicació al butlletí o butlletins oficials hagin de ser gestions que requereixin molt de temps.

Quant a les mesures estructurals –que, repeteixo, pensava que eren amb visió de futur- , no acabo d’entendre perquè són o han de ser diferents. No dic que puguin ser millors o pitjors, el que dic és que desprès de tanta disputa, semblava que s’havia acordat la millor solució possible i s’havien desestimat alternatives menys adequades.

Quan una cosa no s’entén venen ganes de buscar alguna explicació. A mi se m’acudeixen uns quants aspectes a tenir en compte, citaré quatre:

1.- Incompetència. No és l’únic motiu, però segur que n’hi ha una bona dosi en tot plegat.

2.- Desgavell competencial. En tota aquesta història hi ha temes que estan entre el Gobierno i el Govern. Quan un pot posar els tubs, l’altre ha d’obrir l’aixeta, posem per cas. També sembla que el Govern aragonès pot ficar cullerada en el que es faci entre Tarragona i Barcelona.

3.- Interessos partidistes. En aquesta, com en d’altres qüestions que ha de decidir el tripartit, intenten –sovint en va- acontentar totes les sensibilitats.

4.- Interessos econòmics. Ja s’havia posat en marxa una adjudicació important per al transvasament (perdó) i ara costa molt treure un caramel semblant de la circulació. Per no citar els motius pels quals sembla que els embassaments no van obrir comportes amb temps suficient per evitar el negament a l’entorn del baix Ebre.

Si tenim en compte això, podem començar a entendre:

a) Perquè continuen venint vaixells que porten aigua per subministrar el consum diari de 180.000 persones.
b) Perquè tot i les reserves existents segueix vigent un decret de grans restriccions
c) Perquè la infraestructura projectada per a un transvasament (perdó!) amb diferents objectius, un d’immediat i altres a llarg termini, es desestima resolta la urgència.
d) Perquè tot i desestimar aquesta infraestructura, cal fer-ne una altra que caldrà renegociar, discutir i acordar.
e) ..................

Cal que ens anem acostumant a viure en el desgavell. Ja tremolo quan he llegit avui que no cal que patim pels incendis forestals de moment. Saura i Baltasar han dit que es retarden fins a finals d’agost o setembre. Al diari no diu si han aclarit si faran un decret per dir quan hi ha i quan no hi ha foc a un bosc.

5 comentaris:

marius ha dit...

És surealista: tenim inundacions, portem aigua en barco des de Marsella i està en vigor el decret de sequera.

Tanta incompetència semblaria impossible, però això és perquè no valorem les (in)capacitats del Baltasar en la mesura del que realment valen.

Anònim ha dit...

Incompetència, TOTA. Desgavell competencia, déu ni do. Interessos partidistes, MOLT.

Si ara no es fa el tub de connexió, l'any que ve a resar (a la moreneta, potser) perquè plogui. Si no, altre cop a discutir si és un transvassament o no, si es posa el tub o no (amb permís de Madrid, és clar), si hem d'anar cap a la "nova cultura de l'aigua"...

Anònim ha dit...

La cosa és tant increible que la meitat de Catalunya és responsabilitat del govern (és un dir) i l'altre de Madrid.

O sigui que tenim mitja competència però tota la incompetència. Fantàstic!

Fernando Díaz | elsituacionista ha dit...

Muy buena reflexión. El problema es que este país, desde siempre, ha sido un país de agricultores. En el sentido de que lo único que importa es solucionar la cosecha de esta temporada... y la que viene dios dirá. Con el cambio de estructura de Gobierno y la inclusión de Medio Ambiente en el Ministerio de Agricultura, los problemas no van sino a incrementarse. Y esto de BCN es sólo un ejemplo.

PD. Hace tiempo que las autoridades catalanas junto con el Gobierno de España tratan de lograr autorización de la UE para un proyecto de trasvase de agua ¡desde los Alpes austriacos a barcelona! La idea no serían canalizaciones, sino transporte de agua. Vamos, que las dificultades de auga en BCN no son nuevas ni mucho menos.

Anònim ha dit...

Creo haber leido que hoy se reune el Govern para decretar si hay sequía o no. Tenéis razón, cuando el primer bosque de este verano se queme, el govern se reunirá enseguida para decretar si es un incendio o una combustión espontánea de un conjunto arbóreo.