dijous, 22 de maig del 2008

Arbitrarietats

Fa molt de temps una persona amiga, ara malauradament traspassada, em va explicar una anècdota que deia que va succeir en un poble petit d’allà l’Espanya profunda feia encara més temps.

Sembla que a prop d’aquell poblet hi havia unes instal·lacions militars que es van transformar en allò que es diu “caballeria” és a dir tancs, camions de gran tonatge, i altres eines militars de gran format. Es veu que entre el poblet i l’exèrcit hi havia un riu i la carretera que anava del poble al quarter transitava sobre un pont que quan es construí no es va bastir pensant en trànsit d’aquestes característiques. El pont en qüestió tenia un cartell a cada banda amb un senyal d’atenció al perill de circular a partir de determinat pes.

Els vehicles militars eren més pesats que el que el pont permetia, la qual cosa, evidentment, era una dificultat. Pel que es veu no van saber trobar els recursos necessaris per condicionar el pont per adequar-lo a les noves necessitats. Ràpidament, però, les autoritats competents (?) d’una i altra administració, civil i militar, van trobar la solució a l’atzucac: van canviar els cartells.

Aquesta anècdota (que si no n’é vero é ben trobato –perdó per la ignorància de l’italià-) em va fer riure en aquell moment. Avui em fa pensar.

A Catalunya hem patit un període de sequera ens diuen que extrema. Per pal·liar els efectes, a banda dels arxi-coneguts consells que cal aplicar cadascú a casa seva, el Govern va decretar un seguit de mesures amidant acuradament el nivell dels embassaments. La pluja d’aquest mes de maig els ha destarotat el decret. No veuen bé aixecar la situació d’emergència mentre arriben vaixells plens d’aigua a Barcelona, però el decret era clar. I ho han solucionat, com? Doncs dient que ja ens diran directament des del Govern quan hi ha sequera i de quina magnitud i quan no. Per estar tranquils o angoixats respecte de l’aigua, ja no cal mirar al cel ni “El temps” del telenotícies. Ara cal mirar el DOGC.

Una altra qüestió és el tema del finançament, els terminis que estableix l’Estatut, etc.etc. El Sr. Solbes va fer unes declaracions explicant que no podem sacralitzar la data del 9 d’agost només perquè ho diu una llei orgànica –que es veu que les lleis orgàniques són orientatives-. Ell ja veurà quan o com es pot resoldre el tema del finançament tenint en compte, entre d’altres coses, el programa electoral del PSOE –que es veu que això sí que és sagrat-.

He llegit avui que el Conseller Saura ahir al Parlament va dir que havíem d’estar tranquils pel que fa a les fuites nuclears d’Ascó, que no hi ha risc de salut. Tanmateix, tot seguit diu que estan en contacte amb el Consell de Seguretat Nuclear i que seguiran fins que s’hagin acabat les investigacions. Suposant que això sigui cert i que el Sr. Saura està al dia d’aquesta qüestió, com sap que hem d’estar tranquils, si no han acabat les investigacions?.

Ahir va haver un accident, greu per com va ser i, afortunadament, no tan greu per les seves conseqüències, als FFCC de la Generalitat, al Vallès. Pel que he pogut llegir, el sistema de seguretat estava desactivat a causa d’unes obres de manteniment. Ja té nassos que per fer obres de manteniment no es talli la línia, sinó que es posi en perill l’usuari. I no val dir que no es posava en perill ningú, perquè l’accident va succeir.

Fa uns pocs dies, arrel de la sentència de presó contra el noi conegut per Franki, hem escoltat diverses veus contràries a l’envergadura de la sentència. N’hi deu haver hagut, suposo, d’altres a favor. En tot cas em vull referir a la nostra Consellera de Justícia, que ha justificat l’empresonament i, per fer-ho, s’ha referit a la possibilitat que la bandera ultratjada fos la catalana i quina seria llavors la nostra reacció. Potser la Sra. Tura no sap que manta vegades la senyera ha estat ultratjada, i potser no ho sap perquè l’assumpte no ha arribat a afectar la seva Conselleria, la de Justícia, perquè els que ho han fet no han estat jutjats.

A Madrid, no sé si ahir o avui, el PSC ha votat en contra de la cessió gratuïta de la caserna del Bruc per a la construcció d’habitatges en règim públic de lloguer. Es tracta d’una iniciativa que va merèixer els seus vots positius a l’Ajuntament. Ja ho sap la Chacón? És més, es veu que van dir que això era un tema de segon ordre i que no era pertinent la seva discussió a Las Cortes. Només vull recordar que en el mateix lloc es va discutir a bastament el tema del castell de Montjuïc i el seu retorn per n-èssima vegada a la Ciutat.

Tot plegat, començant pel pont de l’anècdota i continuant per tota la resta, no sembla molta arbitrarietat?

2 comentaris:

marius ha dit...

El problema rau en que els polítics són gent que se sent "fora del sistema" (un dia n'haurem de fer un post). Hi ha gent que està fora del sistema, uns per sota (els sense sostre, marginats, etc.), altres per sobre (el president del Santander, per exemple, o la Telma Ortiz, també).

Els autèntics marginals (que no marginats) superiors solen tenir servents que els hi fan la feina (per exemple, no m'imagino el Sr. Bontín a l'IKEA comprant-se una cuina). Entre aquests, hi ha els polítics, que són els servents que tracten amb la societat en nom seu, els recullen els impostos, vetllen per la bona marxa de les seves fortunes, els eviten maldecaps, etc.

Per això, aquests servents tenen uns privilegis especials: els deixen anar amb cotxe oficial, tenen un despatx molt gran, una colla de gent que els porta el cafè i els facilita les petites coses de cada dia (com anar a l'IKEA). I tot plegat els fa sentir "fora del sistema".

Els més llestos saben que si no estan molt amunt en l'escalafó servil, tornaran al sistema i hauran d'anar a l'IKEA a mirar-se la propera cuina. Però altres es creuen que això durarà tota la vida i adopten una actitud prepotent que els fa creure que tenen un poder infinit.

Poden decidir quan hi ha sequera i quan no, qui pot anar a 80Km/h i qui no (ells no, com s'ha vist), quan s'ha de complir una llei orgànica i quan no... i fins i tot decidir el pes que aguanta un pont o si el valencià és una llengua diferent del català. Vet aquí l'origen de tanta arbitrarietat. Senzill, oi?

La trama, en nom dels estudiants de batxillerat, proposa des d'ara mateix al parlament que declari l'acceleració deguda a la gravetat terrestre igual a 10m/s2 en lloc de farragós valor de 9,7799m/s2 que els governs conservadors havien acceptat fins ara.

Anònim ha dit...

Home...! el famós castell de Montjuïc, que va ser donat a la cuitat cap els anys 60. Després, 50 anys després, l'inefable Bono (no el de U2, el carca) el va tornar a cedir amb condicions (alló de la bandera i altres collonades), però es veu que noe està del tot cedit, perquè de tant en tant, l'alcalde de Barcelona el reclama al govern amic (que li diu que ja s'ho mirarà).

Quantes vegades es pot cedir un castell?