“Del finançament de la Generalitat”. Aquest és l’encapçalament del Títol VI de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, segons què diu la disposició final primera del mateix Estatut: “La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut l’aplicació dels preceptes del Títol VI”.
El proppassat dia 9 d’agost era la data dels “dos anys”. Vet aquí un incompliment clar d’una Llei Orgànica. Els nostres representants polítics han disposat de dos anys -24 mesos sencers- per trobar un acord i no ho han aconseguit. Ara es veu que gràcies al Sr. Saura (no amb barret de Conseller, sinó com a dirigent del seu partit) això serà possible en només 3 mesos.
Aparentment, si més no, han estat 24 mesos de temps perdut. No s’entén perquè no ha estat fins fa poc que sembla que els partits catalans s’hagin posat a la feina. No dic que finalment aquest posar-s’hi serveixi d’alguna cosa, perquè aquí, a casa nostra, cadascú tira cap a on li va bé en cada moment, però des de fora estant, no es veien abans moviments en cap sentit.
Com solem fer a La Trama, quan una cosa no s’entén d’entrada intentem trobar-li una explicació lògica.
Què passa ara que no passava durant els darrers 24 mesos?: s’han d’aprovar uns pressupostos de l’Estat. És cert que en aquest temps s’hi han aprovat un parell més de pressupostos, però aquests es van aprovar abans del 9 d’agost.
Dit d’altra manerara, en un termini relativament breu, cada partit haurà de “retratar-se”.
No sé què faria cada partit si, arribat el moment d’aprovar els pressupostos, si no s’hagués arribat a un acord explicable prèviament. Però puc intuir quines alternatives tenen.
CiU. Només podria votar en contra. Aquest fet li donaria credibilitat a casa, però perdria incidència a Madrid, atès que el PNV s’hi posa bé.
ERC. Només podria votar en contra. Com en el cas anterior tindria més credibilitat a casa, tot i que una part la perdria explicant perquè, malgrat tot, segueix mantenint el tripartit.
PPc. Votaria el mateix que el PP espanyol. Per tant, en contra d’entrada.
ICV. Votaria el mateix que el PSC. Per tant, a favor d’entrada malgrat perdria credibilitat aquí.
PSC. Només podria votar a favor, malgrat la credibilitat que pugui perdre a casa, atès que és molt més greu el risc que els pressupostos de l’Estat no siguin aprovats i fins i tot la imatge que fossin aprovats sense el concurs del PSC. També perquè haurien de buscar un lloc de treball per a uns quants càrrecs de Madrid, començant per la Chacón, en Corbacho i, encara més difícil, en Clos.
Vist això, llevat del PP, la resta de partits tenen interès en arribar a un acord i poder així aprovar els pressupostos sense haver de fer raonaments extravagants sobre posicionaments inexplicables .
Perquè, no ens enganyem, els partits volen arribar a un acord perquè ho necessiten, també el PSOE. El problema més gran que tenen ara –i en això esmerçaran els esforços de les properes setmanes- és que aquest acord - sigui o no sigui just- sigui explicable.
dimecres, 3 de setembre del 2008
L'acord sobre el Títol VI
Publicat per cobaltina a les 12:55
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Quina raó! I quina pena! Que crua és la realitat, la nostra realitat, la que segons un estudi de l'IEC, ens deixa perpexos. A mi a més, em deixa emprenyat.
Que han fet els Montilles, Carods, Saures i Mas durant aquests 24 mesos? Aparentment res. I això, a Madrid, ho saben. Ho saben perquè fa molts anys que SÓN UN ESTAT, que la seva feina és evitar perdre poder i que Catalunya (i Euskadi) s'hi amotllaran. Uns perquè tenen el problema resolt amb el sistema de finançament, els altres perquè (ens agradi o no) sempre trovaran un català que correra a fer-se la foto per (amb sort) un plat de llenties - de vegades, només per la foto -.
Pues anda que si hay que encontrar trabajo para Clos, como no lo hagan delegado de la Generalitat en Gambia, estan aviados.
JAJAJJAJAJJAJAJAJAJAJJAAJA
JAJJAJA
JAJAJJAJAJ
JAJAJAJAA
És que m'estic imaginant en Clos parlant amb els policies gambians.
Quin trist paper el de'n Saura!. Es passa mitja vida fent de mamporrero del PSC i quan un dia, sembla que els vol posar contra les cordes, va i s'arronssa. Es reuneix amb la de la Vega i li explica lo molt complicat que és pagar els deutes d'un partir que només ha tret un diputat, cosa que en Saura entén, truca al de la bici i retiren la proposta de compareixença del ZP.
I és que, amic Saura, si tens el cul llogat, no facis tonteries, que encara quedaràs ridícul.
Podeu donar els pressupostos per aprovats:
El PSOE(amb els 25 papanates del PSC) necessita 7 vots, a saber:
6 del PVN (que en aquestes coses no falla mai) + 2 dels mamporreros (Llamazares i el de la bici) + 2 del BNG (que per això governen a Galícia) = 10. Els hi sobre tres vots!
Per tant, catalans! prepareu-vos per a ser donats pel sac (una vegada més).
Atenció! No us ho perdeu! Estem en crisi (desacceleració, ZP dixit), hi ha un problema d'encaig de les autonomies... i que fa el Gobierno? Dons focs d'artifici de distracció: anunciar una llei xupi guai de l'abortament, recordar la llei de Dependència (de la que no se'n veu un duro per cert), explucar que els "alts càrregs" no tindran una pujada de sou... Maniobres de distracció del personal que omplen temps dels 30 minuts dels TNs, Telediarios i demés.
Lluis R.
Publica un comentari a l'entrada