Ciutadans perplexos

No he tingut ocasió encara de llegir res més del recent informe de l’IEC que algunes de les coses que han aparegut als mitjans. Sembla que una de les conclusions a les que arriba és que la ciutadania del nostre país està perplexa.

Com en alguna altra ocasió, tirem mà del diccionari –i, en aquest cas, atesa l’autoria de l’informe, del de l’Institut d’Estudis Catalans-:

“Perplex-a: Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc. decantar-se.”. Lacònic, no?. Podem trobar diversos sinònims, però tots, com és natural, van en la mateixa línia: vacil·lant, indecís, irresolut, titubejant, no saber a quin sant encomanar-se,....

És a dir que si ara, poséssim per cas, hi hagués eleccions, en general la ciutadania no sabria a qui votar. (Recomano una lectura del post de fa temps “A qui votar”).

Dic en general, perquè els membres dels aparells dels partits, sí sabrien a qui votar. També els caps de llista i els que esperen, en cas de guanyar les eleccions, alguna cadira per seure i un Audi6 per anar pel món. De la mateixa manera, sabrien a qui votar els germans dels potencials consellers, vicepresidents, presidents del Parlament,.... Per tant, tots aquests, queden fora del conjunt: no estan perplexos.

Hi ha el dubte pel que fa als abstencionistes o els que voten en blanc, sigui pel motiu que sigui. Entre ells hi deu haver alguns que estan perplexos ara i molts que ja ho estaven abans.

Per tant, pel que fa a “no saber a quin partit decantar-se”, deu haver aproximadament un 50-60% de la població amb dret a vot que està perplexa ara, si afegim els perplexos anteriors, possiblement estem entre el 70 i el 80%. En tot cas, la dimensió podria ser molt i molt important.

Dit això, em faig algunes preguntes:

a) El votant del PSC-PSOE perplex, està perplex per que ara se n’adona que ZP és un bluf i un enganyador professional?. Ho està perquè el PSC diu una cosa ara i la pal·lia l’endemà?. Ho està perquè el Ministre de Treball és més aplaudit pel PP que pel PSOE?...
b) El votant d’ICV perplex, està perplex perquè veu que ICV no és altra cosa que la marca B dels socialistes?. Ho està perquè fan peticions de compareixença-interruptus?. Ho està per temes com Bracons?...
c) El votant d’ERC perplex, està perplex per la MAT?. Està perplex per votacions a Madrid com ara la llei de la dependència?. Està perplex perquè malgrat la gran influència d’ERC al Govern, tot el que flaira catalanisme –la crosta- es va lentament laminant? (Un dia podem parlar amb calma del gir lent però segur de TVC)...
d) El votant de CiU perplex, està perplex perquè no veu una oposició contundent davant la ineficàcia del Govern davant aspectes tan importants com ara l’educació, la crisi, la sanitat o els ajusts socials?...
e) El votant del PPC-PP perplex està perplex perquè no entén encara que anar contra aquí, a crits millor, és bo allà i, per tant, és bo?.
f) Tots els votants perplexos estan perplexos perquè es senten desatesos per part de la classe política en general? Per que escolten com discuteixen de temes que li són llunyans en comptes de posar fil a l’agulla davant la crisi que pateix cada ciutadà a casa seva?. Estan perplexos perquè han arribat a la conclusió que el nivell de la nostra classe política actual és tan baix que fan tot el que fan perquè, en realitat, són una colla d’ineficients que no saben què fer davant els problemes reals i greus de la ciutadania?. Ho estan perquè són els únics que s’han d’estrènyer el cinturó?.

Evidentment no sé si aquests són o no alguns dels motius de la perplexitat ciutadana ara detectada pels sociòlegs, però intueixo que sí.

En tot cas, sembla que el català emprenyat ha donat pas al català perplex. El que em causa estupor és que així com l’emprenyamenta va esvalotar la classe política, fonamentalment la dominant, que va posar en marxa tota mena de ressorts per informar que no existia el català emprenyat, ara no mogui ni una cella davant la perplexitat.

A la meva manera de veure és molt més greu tenir una societat perplexa que una societat emprenyada. Clar que a mi també em semblaria més greu tenir una societat morta que una de ben viva.