L'acord sobre el Títol VI

“Del finançament de la Generalitat”. Aquest és l’encapçalament del Títol VI de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, segons què diu la disposició final primera del mateix Estatut: “La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut l’aplicació dels preceptes del Títol VI”.

El proppassat dia 9 d’agost era la data dels “dos anys”. Vet aquí un incompliment clar d’una Llei Orgànica. Els nostres representants polítics han disposat de dos anys -24 mesos sencers- per trobar un acord i no ho han aconseguit. Ara es veu que gràcies al Sr. Saura (no amb barret de Conseller, sinó com a dirigent del seu partit) això serà possible en només 3 mesos.

Aparentment, si més no, han estat 24 mesos de temps perdut. No s’entén perquè no ha estat fins fa poc que sembla que els partits catalans s’hagin posat a la feina. No dic que finalment aquest posar-s’hi serveixi d’alguna cosa, perquè aquí, a casa nostra, cadascú tira cap a on li va bé en cada moment, però des de fora estant, no es veien abans moviments en cap sentit.

Com solem fer a La Trama, quan una cosa no s’entén d’entrada intentem trobar-li una explicació lògica.

Què passa ara que no passava durant els darrers 24 mesos?: s’han d’aprovar uns pressupostos de l’Estat. És cert que en aquest temps s’hi han aprovat un parell més de pressupostos, però aquests es van aprovar abans del 9 d’agost.

Dit d’altra manerara, en un termini relativament breu, cada partit haurà de “retratar-se”.

No sé què faria cada partit si, arribat el moment d’aprovar els pressupostos, si no s’hagués arribat a un acord explicable prèviament. Però puc intuir quines alternatives tenen.

CiU. Només podria votar en contra. Aquest fet li donaria credibilitat a casa, però perdria incidència a Madrid, atès que el PNV s’hi posa bé.

ERC. Només podria votar en contra. Com en el cas anterior tindria més credibilitat a casa, tot i que una part la perdria explicant perquè, malgrat tot, segueix mantenint el tripartit.

PPc. Votaria el mateix que el PP espanyol. Per tant, en contra d’entrada.

ICV. Votaria el mateix que el PSC. Per tant, a favor d’entrada malgrat perdria credibilitat aquí.

PSC. Només podria votar a favor, malgrat la credibilitat que pugui perdre a casa, atès que és molt més greu el risc que els pressupostos de l’Estat no siguin aprovats i fins i tot la imatge que fossin aprovats sense el concurs del PSC. També perquè haurien de buscar un lloc de treball per a uns quants càrrecs de Madrid, començant per la Chacón, en Corbacho i, encara més difícil, en Clos.

Vist això, llevat del PP, la resta de partits tenen interès en arribar a un acord i poder així aprovar els pressupostos sense haver de fer raonaments extravagants sobre posicionaments inexplicables .

Perquè, no ens enganyem, els partits volen arribar a un acord perquè ho necessiten, també el PSOE. El problema més gran que tenen ara –i en això esmerçaran els esforços de les properes setmanes- és que aquest acord - sigui o no sigui just- sigui explicable.