El saben aquell que diu ...

a) Zapatero diu que els ajuntaments i els governs autònoms gasten més del compte, i que per aquest motiu potser hauran retalls en els pressupostos. Diu, d’altra banda i per compensar, que el Gobierno ha fet bé els deures, que conté la despesa i que això farà possible, malgrat tot, arribar a uns pressupostos adequats amb increment de despesa en infraestructures i en aspectes socials. Formarà part aquesta explicació del futur del finançament autonòmic?, ja ho veurem.

En tot cas, avui mateix llegeixo en mitjans diferents: que l’ajuntament de Madrid ha paralitzat la licitació de noves obres i que la inefable Maleni està preparant una campanya d’imatge, diuen. Es veu que en sis mesos gastarà el doble del sou del president del gobierno de tot un any. També avui en un article d’opinió es quantificava en aproximadament 6.000 milions d’euros el cost dels electoralistes 400€ repartits linealment entre rics i pobres, això sí, sempre que els pobres treballin i tinguin un IRPF que superi aquesta quantitat.

b) Els experts –els que no tenen encarregat un estudi des de l’administració, s’entén- incideixen en la competitivitat i la recerca com a mesures per sortir de la crisi. Espanya - i Catalunya- estan a la cua pel que fa al sistema educatiu i és un dels països amb un més elevat índex de fracàs escolar. El Conseller del ram –el Tete, diuen els d’ERC- qualificà d’inútil el darrer estudi de la Fundació Jaume Bofill. Segons ell, a més a més d’inútil, també era desfasat i el proper informe PISA donarà resultats clarament més positius. En el Govern tot allò positiu sempre està per arribar.

c) Amb tot el que està caient, ZP segueix enfilat en el vaixell triomfalista: “Espanya compta amb el sistema financer millor del món”. Paral·lelament –coses de la vida- un informe europeu situa Espanya en el penúltim lloc dels països europeus en competitivitat exterior i productivitat laboral. El president fa gràcies sobre què passa a Itàlia i a França i fins a quin punt nosaltres ho fem millor. Encara més, quan Rajoy li retreu, Zapatero li demana sentit de l’humor.

Formarà part tot plegat d’aquest estrany sentit de l’humor del presidente?

d) Anem pel sentit de l’humor:

El saben aquell que diu que hi ha dirigents de diferents països que es troben per posar en comú diferents propostes de cara a pal·liar la crisi econòmica?.

Amb més o menys encert (personalment no estic d’acord amb moltes coses), cadascun d’ells aporta possibles pal·liatius :

- L’americà, que està acabant el seu mandat, opina que tot el sistema financer nordamericà està en perill i posa d’acord els candidats a la presidència dels Estats Units i, per tant, adversaris polítics, perquè el recolzin públicament per al rescat bancari per un import de 700.000 milions $ per tal d’estabilitzar el sistema financer. Segurament aquesta quantitat és similar al cost de la guerra de l’Irak i, per tant, s’ho hauria pogut pensar abans. En tot cas, fa aquesta proposta.
- El francès està estudiant noves mesures legals per eliminar els contractes blindats dels alts càrrecs empresarials que contemplen remuneracions desmesurades. Proposa la refundació del capitalisme.
- L’alemany creu que cal prendre’n mesures que afectin directament el sistema financer, entre d’altres parla de l’establiment de normes perquè els bancs no puguin fer operacions de risc fora de la seva comptabilitat i sense suficient capital propi. Diu que haurien de disposar de reserves més grans de liquiditat i que tot això ho hauria de controlar el FMI (Fons Monetari Internacional).
- L’espanyol diu que com que el dèficit comercial creix, farà una carta als reis de l’orient perquè portin joguines espanyoles.


... Per favor, algú sap què hem de fer per canviar de còmics?...