Tristbarats

Si els dos partits que formaven els governs de Convergència i Unió feien disbarats, el Tristpartit cometrà, sens dubte, tristbarats. No cal ser profeta. Vaig cometre l’error, quan el Tristpartit anterior, de no fer una relació dels seus múltiples i variats tristbarats. Avui podria haver-ne publicat un llibre i fer algun calerò. La vena fenícia que no falti...
Proposo als tramadors polacs que vagin complementant aquesta col·laboració amb els trisbarats que detectint. Els possibles drets d’autor ja els compartirem entre tots...

Iniciaré la previsiblement llarga i substanciosa llista, amb dos tristbarats anteriors a la constitució d’aquest govern que augura una temàtica prou ampla per anar fent créixer la trama:

Tristbarat 1: la formació del nou govern. Tinc entès que el procediment per formar govern ha de complir, com a mínim, els següents requisits: a) constitució del Parlament; b) elecció del President i de la Mesa del Parlament; c) invitació del President del Parlament al líder de la formació que disposa de més escons, a que intenti constituir un govern; d) roda de consultes del senyor Mas als altres líders per complir l’encàrrec; traducció: oferiment desesperat de poltrones als amics i enemics del senyor Carod dins d'ERC i, a ell mateix, l'oro i el moro -la vall d'Andorra pot ser no cal doncs el senyor Carod coneix bé Perpinyà que és prou a prop-;e) fracàs estrepitós de les negociacions: la poltrona és la poltrona i al país, com deia La Trinca referint-se al poble, «que el donguin pel dubi dubi ua»; f) invitació del senyor Benach (aquí sí que he fet de profeta però no té cap mèrit) al senyor Montilla, com a líder menys perdedor de les eleccions, a que sigui ell qui intenti formar un govern (allò d’estable i de progrés sembla un eufemisme: hi ha algun govern que no tingui la voluntat de progressar i d’estabilitzar-se?); g) roda de consultes del senyor Montilla als altres líders per complir l’encàrrec; h) fiumatta bianca: el senyor Montilla té èxit i aconsegueix muntar un govern que farà les delícies dels periodistes i dels tramistes.
Aquí s’han saltat els passos de la a) a la g) i s’ha anunciat amb força rebombori la poltrona que tindrà cadascú. El protocol a fer punyetes.

Tristbarat 2: el vicepresident. Aquesta serà la poltrona que li adjudiquen al senyor Carod. Sembla que el càrrec no està previst a l’Estatut i han sortit estudiosos que posen en dubte la legalitat del nomenament. No deixa de tenir morbo que sigui vicepresident d’un govern que tindrà com a tasca fonamental desplegar l’Estatut aprovat, el president d’un partit que es va oposar a la seva aprovació. Encara hi haurà sort i el Tribunal Constitucional el tirarà enrere...

_______________________________________________________

Com que els nombres naturals són infinits, no tindrem límit per anar numerant els pròxim-futurs tristbarats. Animeu-vos, tramencs, tenim tema.