Entesa i progrès: políticament correcte

Fa pocs posts quan es parlava de l'abstenció es feia referència al fet que problemes que preocupen la societat no són els mateixos o no ho són amb el mateix ordre de prioritat que els que preocupen els polítics. Es deia també, i estic d'acord, que aquesta és una de les causes de l'abstenció.
Tamnateix, entre la societat en general i la classe política no hi ha únicament una divergència d'interessos, sinó també una divergència de llenguatge i de conceptes, fet que em semla remarcable.
Està de moda parlar del que és políticament correcte. Què vol dir exactament això?
No entraré en el tema de llenguatge de gèneres i coses semblants, hi ha articles i llibres divertits sobre això. Em refereixo als conceptes políticament correctes i als mots políticament correctes.
Per exemple, hem vist com a Suècia unes caricatures en les quals apareixia Mahoma provocaven crítiques i fins i tot agressives amenaces des de sectors fundamentalistes islàmics. També a Alemanya es va autocensurar una producció operística per temes semblants.
Aquests fets, en general, vistos des d'aquí no ens semblen bé i els deplorem: no ens semblen políticament correctes perquè coarten la llibertat d'expressió, etc.etc. Tanmateix, segurament des dels sectors crítics es podria argumentar exactament el contrari.
Per tant, què és allò políticament correcte? Qui decideix què és políticament correcte i què no?
A casa nostra també passa una cosa semblant i tenim un sentiment del que és políticament correcte que fa que utilitzem conceptes, sovint sense un consens clar sobre el seu significat, però que ens diuen que és el que es correspon al temps i a la societat actual.
En aquest context, l'autodenominació del tripartit1 com a "d'esquerres i catalanista" estava en aquesta línia. Els mots "esquerra i catalanista", més enllà de que signifiquin una o altra cosa, són intrínsecament correctes políticament: és el que es porta. A més a més, d'alguna manera l'expressió "d'esquerres" es contraposa amb "dreta", per donar a entendre que aquest era el tarannà (pervers per més detalls) de l'anterior govern, i "catalanista" refermava la catalanitat sota sospita del partit socialista i la influència positiva en aquest sentit d'ERC.
De la mateixa manera, però segurament per raons ben diferents, el futur tripartit 2, d'entesa i de progrés, vol destacar dos aspectes malmesos per l'anterior executiu.
A mi particularment m'agrada més que el govern es digui govern i prou, però no deu ser prou correcte políticament... En tot cas, esperem en benefici del país que no sigui únicament una qüestió de llenguatge i que les persones arribin a copsar que es fa quelcom en benefici de la societat (amb entesa i progrés).
_______________
Dit això, no hem d'oblidar que els mots no sempre tenen el mateix significat socialment que política. Ara faré un "divertimento" posant alguns exemples (com en el cas dels tristbarats, animo als tramers a cercar altres mots)

1.- Promesa electoral. La societat espera que la paraula donada de fer alguna cosa es correspongui, en acabar la legislatura, amb un fet. Per als polítics la promesa electoral és una eina per tenir vots. De vegades pot haver la voluntat d'acompli-la, però en cap cas és aquesta una condició necessària. El que sí que cal és disposar de l'argumentari ad hoc per, en cas de no dur a terme el compromís, passar la culpa als altres i, sempre que sigui possible, renovar la paraula en properes campanyes. Altrament, si el problema esdevé urgent, la promesa electoral és perfectament modificable.
2.- Enquesta d'opinió. Socialment serviria per prendre decisions sobre un tema d'acord amb el resultat. Políticament la decisió ja està presa i l'enquesta serveix, si s'escau, per acabar d'arrodonir les explicacions posteriors. Té l'avantatge que es pot manipular per dir que l'opinió majoritària és la contrària a la realment resultant.
3.- Transparència. La societat pensa que es correspon amb l'explicació diàfana del que es fa, perquè es fa i amb quin finançament. Políticament té la mateixa connotació, però únicament és aplicable als altres.
4.- Opció majoritària. Socialment i política seria l'opció que té més adeptes i, per assolir-los cal utilitzar arguments i altres mètodes de convenciment. En política, però, aquesta opció és "la meva" i les adhesions solen ser interessades (tanmateix, cal que no ho semblin)
5.- Veritat. Per a la societat una cosa és veritat quan és certa, quan és allò que realment és. En política pot ser un sofisma i cal únicament que no es pugui demostrar el contrari.
6.- Error. En la societat les persones de vegades s'equivoquen i han de corregir i assumir els seus errors. Quan un error s'ignora, pot passar que esdevingui un problema més greu. En política, no. Els polítics mai s'equivoquen i, quan ho fan, o bé es pot ignorar l'error sense conseqüències o bé, com en el cas de la transparència, és culpa dels altres.
7.- Versió. Socialment seria l'explicació d'un fet des dels diferents punts de vista dels diversos testimonis o coneixedors del fet. En poden haver vàries versions. Políticament només hi ha una de versió (alternativament, pot ser una en cada partit), se'n diu oficial i, habitualment no es coneix fins que s'ha reunit l'òrgan competent. Quan alguna vegada hi ha més d'una versió (i no hi ha més remei), es produeixen cessaments, mai dimissions.
_______________________

Esperem que entesa i progrés signifiqui el mateix per a uns i altres.