Anem al teatre

Imaginem-nos que ens agrada el teatre. Avui volem anar-hi i hem de triar una obra. Què mirem?. Jo personalment acostumo a fixar-me en el director i el tema de l'obra, els actors i, de vegades, també en l'opinió de gent que conec sobre l'obra o en la meva sobre obres anteriors amb alguna similitud.
Haig de confessar que molt poques vegades, de fet gairebé mai, paro atenció al que diu la crítica. D'una banda perquè els crítics de vegades són tan entesos que paren atenció a qüestions molt de detall. D'altres perquè poden ser amics de l'autor o gaudir d'interessos inconfessables i, per tant, poden ser poc imparcials. O, senzillament, perquè els gustos en qüestió de teatre poden ser diametralment oposats als meus.
Tampoc em sembla de fiar l'entrevista feta a l'autor, el director o el principal actor de l'obra...
És a dir: em refio més de la meva opinió personal fruit de la reflexió sobre aquells aspectes del teatre que m'interessen que no pas de la dels crítics o dels interessats.
De vegades miro la cartellera i opto pel cinema o per un llibre: no vaig al teatre.
Continuem imaginant i pensem que de les obres de teatre en cartellera disposem únicament de l'opinió dels crítics i de la dels propis autors o actors de les obres. Davant la parcialitat i l'interès de la informació, seria difícil l'elecció, no?. Sovint miraríem la cartellera i triaríem altra opció: ens abstindríem d'anar al teatre!. I , com nosaltres, molta d'altra gent.
Encara diria més. Hi hauria gent que anirien al teatre refiats de les opinions incompletes, personals i interessades i, en realitat, quan veiessin l'obra completa, no s' ho passarien bé. La següent vegada segur que no aniríen al teatre, a més a més estarien enfadats i comentaríem plegats la irritació que ens provoca anar al teatre confiats de veure una bona obra i adonar-nos de que ens han enganyat.
Cada cop hi hauria més abstenció teatral i més gent amb criteri propi sobre qüestions de la faràndula desinteressada. En aquest context, els teatres cercarien altres estratègies i algunes, com ara un bon cartell publicitari (un nu?) seria un bon esquer per a molts descontents.