"El nom de Govern d'Entesa" és una operació de màrqueting i respon descaradament a un esforç desesperat perquè la gent pensi que realment es poden fer coses diferents des d'un govern format pels tres partits d'esquerres".
La frase no és meva.
Veiem amb una mica de detall què ens estan dient:
- El nom Govern d'Entesa. Ens estan dient que és només un nom?. Perquè aquest nom i no senzillament "govern"?, ja vaig dir en altre post que respon al desig de diferenciar-lo, no tant dels maleïts 23 anys de govern de CiU, sinó dels magnífics 3 del tripartit1. En tot cas, em sembla superflu dir que un govern hagi de ser d'entesa... què menys es pot demanar a un govern!.
- És una operació de màrqueting. N'hem vist moltes en la nostra societat de consum d'operacions de màrqueting i, normalment, responen únicament a necessitats de mercat, ja sigui per modernitzar un producte ja sigui per adequar-lo a noves normatives. Habitualment no canvia en res el producte, únicament la denominació o l'envàs. Tanmateix en ocasions aquest és un esforç balder. Un exemple prou conegut és l'actual "Don Limpio" (govern d'entesa i de progrés)que, per a molts, malgrat l'esforç econòmic i de comunicació segueix sent "Mr Proper" (tripartit).
- Respon descaradament a un esforç desesperat. Sinònim de descarat: desvergonyit. Definició de desesperació: estat greu de pertorbació de l'ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació... És a dir, sense vergonya per a la salvació de què o de qui?... tal vegada del país?
- Perquè la gent pensi que. És a dir, no perquè n'estigui segura, només cal que s'ho pensi.
- Es poden fer coses diferents. És que ara canviarà la política per coses, com deia aquell, no millor ni pitjor, sinó diferents?. Potser les que es faran ara no seran d'esquerres i catalanistes? ho seran més? Ara seran no d'esquerres sinó d'entesa i no catalanistes sinó de progrés?
Si jo tingués quelcom a veure amb el nou govern i/o amb els partit que l'han engiponat i m'hi referís, en termes semblants a la frase que inicia el post, potser hauria dit:
"El Govern d'Entesa no és només un nom, tampoc una operació de màrqueting que respongui descaradament a un esforç desesperat dels partits per manteninr-s'hi, ninó una realitat, un govern format per persones que s'entenen i la gent pot tenir la seguretat que es poden fer i es faran les coses de forma diferent des d'un govern format pels tres partits d'esquerres"
Clar, que a mi no m'ha traït el subconscient...
-------------------
PS. La frase és , segons han informat diversos mitjans, d'en Xavier Vendrell d'ERC.
dilluns, 27 de novembre del 2006
Anàlisi d'una frase
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Molt bona, aquesta anàlisi!.
El cervell és un orgue que funciona un tant per seu compte (com ERC abans de l'entesa, quan eren un "govern catalanista i d'esquerres"). A l'amic Vendrell (també conegut pel cobrador del frac) l'ha traït el cervell i ha explicat allò que realment és el tripartit2, sense embuts, sense la necessària correcció política, sense la reflexió (sempre una mica hipòdrita) del text escrit i rumiat.
Això no li passarà al seu president, que no diu ni mu si no li ha escrit algú (l'Iceta, potser?).
Ja ho va dir no-sé-qui, l'home (i la dona) és amo/a dels seus silencis i esclau/va de les seves paraules.
Ai, ai, ai, Sr. Vendrell, que li picaran el crostó (anava a dir, que li caurà el pél, però em sembla una broma cruel)
Doncs a mi, la frase en questió, em fa venir al cap la visita del senyor Mas a ca'l notari: com que sóc un professional de la mentida, que en dongui fe un (suposat) professional de la veritat.
Ay, Sigmund, Sigmund, quant sovint ens traeixes...
Detritus, crec que tens una fixació amb el senyor Mas. Aquest Blog no m'ha semblat mai convergent ni unionista, més aviat fustigador de la classe política en general, i entenc que totes les fobies i filies (si és que en pot haver-hi cap) són benvingudes. Ara, però, mana qui mana (bé, de fet, el poder real, la Caixa i adlàteres, vull dir, no ha deixat mai de manar), però, de portes en fora, qui està més exposat a fer aberracions són els que s'asseuen a la generalitat. I practiquen, a fé, que practiquen. El fer aberracions, vull dir. Això no exclou, naturalment, que l'oposició la pugui cagar, només cal veure el que ja fa temps que practica el PP en tot l'Estat, però és ben cert que relativament apartats del poder poden fer menys mal. En definitiva, que trobo més útil incrementar la llista de trisbarats que cebar-se amb els que, guanyant, perden. Valgui l'oxímoron.
Aqui no es valora alló que pugui fer o deixar de fer el Sr. Mas. Simplement es comenta i analitza una frase d'un tipus que està molt amunt en l'organigrama d'ERC i que, per tant, dedueixo que deu tenir accés a les discusions, comentaris, valoracions, opinions, etc. de tota la cúpula dirigent. Per tant, si diu el que diu, deu ser que, o be ho opina, o be és el que es pensa en el partit.
Coneixent els partits per dintre, excepte dirigents aixalabrats, els "normals" no fan altre cosa que recitar el catecisme oficial, potser alguna vegada afegint-hi un matís personal que és ràpidament desmentit pel propi interessat (se m'ha interpretat malament, se m'ha tret de context...), o pel immediat superior.
Vet aqui!
Bones trameros,
Doncs jo estic totalment d'acord amb la frase. Aquestes alçades i siguem del color que siguem esta de tot demostrat que el canvi de nom del tripartit es per intentar trencar amb l'imatger anterior.
Però aquests nou nom no acabara amb l'agressió continuada a Catalunya per part d'aquells que viuen d'això i a recordar el passat. Els noms no fan la cosa i el nom no farà disminuir les critiques si les coses no es fan be i tornarem a les comparacions amb els últims 3 anys... Les etiquetes dels articles que comprem es el que primer desapareixen.
Així ara que ja sabem quins seran els consellers: a treballar!
Publica un comentari a l'entrada