Departament d'Interior i Finances

Al post d’ahir d’en Màrius, que subscric totalment, m’agradaria afegir algunes altres consideracions,

Primera consideració: les policies en general sempre obeeixen ordres “de dalt”.

Segona consideració: no és desconegut per als Mossos el sentiment gremial dels periodistes i, per tant, sabien que si durant la seva actuació, i naturalment de forma involuntària, algun dels informadors rebia en carn pròpia la mateixa contundència que els estudiants, seria aquest un motiu de discussió en tertúlies, informatius, etc.

Tercera consideració: els Mossos estan més que molestos per l’actuació dels seus responsables polítics. Mai el Cos havia tingut tan mala premsa i una imatge tan deteriorada com ara.

Quarta consideració: els “de dalt”, poden expedientar, fer fora, deixar sense feina i sou, etc. un funcionari, o un cos de funcionaris si convé, perquè no fan la feina que els han dit, però ai las! si un funcionari o un cos de funcionaris obeeix –interpretant o no- allò que se li ha ordenat. La culpa, llavors, no va de dalt a baix com pensen alguns consellers... Ja hi ha una dita castellana que sentència “Donde quiere el burro salta el amo”.

Què en podem deduir de tot plegat?... Em sembla, Sr. Saura, que els Mossos li estan agraint els seus favors.

D’altra banda, el Conseller Saura ahir, com en ell és habitual tard, malament i després d’haver-se amagat per no donar la cara, va muntar una roda de premsa per parlar dels aldarulls i traslladar les culpes a un director general, i quan menys s’ho espera tothom –ei! tothom és tothom, en Montilla, en Castells, ...., també- va i posa un número a la xifra del finançament.

Avui algunes veus malpensades diuen que ho va fer per distreure l’atenció de la seva patata calenta, altres diuen que va ser sense voler i que se li va escapar. Francament, no sé què és pitjor.

En tot cas, gràcies al Sr. Saura, em sembla que qualsevol negociació sobre el tema del finançament ha quedat finiquitada. I no és que confiï massa en les habilitats del nostre Govern en aquesta qüestió, però si els van dir 1.200 i pensaven arribar a una altra xifra, ni que fos igual de menyspreant, que s’oblidin.