divendres, 20 de març del 2009

Departament d'Interior i Finances

Al post d’ahir d’en Màrius, que subscric totalment, m’agradaria afegir algunes altres consideracions,

Primera consideració: les policies en general sempre obeeixen ordres “de dalt”.

Segona consideració: no és desconegut per als Mossos el sentiment gremial dels periodistes i, per tant, sabien que si durant la seva actuació, i naturalment de forma involuntària, algun dels informadors rebia en carn pròpia la mateixa contundència que els estudiants, seria aquest un motiu de discussió en tertúlies, informatius, etc.

Tercera consideració: els Mossos estan més que molestos per l’actuació dels seus responsables polítics. Mai el Cos havia tingut tan mala premsa i una imatge tan deteriorada com ara.

Quarta consideració: els “de dalt”, poden expedientar, fer fora, deixar sense feina i sou, etc. un funcionari, o un cos de funcionaris si convé, perquè no fan la feina que els han dit, però ai las! si un funcionari o un cos de funcionaris obeeix –interpretant o no- allò que se li ha ordenat. La culpa, llavors, no va de dalt a baix com pensen alguns consellers... Ja hi ha una dita castellana que sentència “Donde quiere el burro salta el amo”.

Què en podem deduir de tot plegat?... Em sembla, Sr. Saura, que els Mossos li estan agraint els seus favors.

D’altra banda, el Conseller Saura ahir, com en ell és habitual tard, malament i després d’haver-se amagat per no donar la cara, va muntar una roda de premsa per parlar dels aldarulls i traslladar les culpes a un director general, i quan menys s’ho espera tothom –ei! tothom és tothom, en Montilla, en Castells, ...., també- va i posa un número a la xifra del finançament.

Avui algunes veus malpensades diuen que ho va fer per distreure l’atenció de la seva patata calenta, altres diuen que va ser sense voler i que se li va escapar. Francament, no sé què és pitjor.

En tot cas, gràcies al Sr. Saura, em sembla que qualsevol negociació sobre el tema del finançament ha quedat finiquitada. I no és que confiï massa en les habilitats del nostre Govern en aquesta qüestió, però si els van dir 1.200 i pensaven arribar a una altra xifra, ni que fos igual de menyspreant, que s’oblidin.

2 comentaris:

marius ha dit...

No se m'havia acudit la possibilitat que els mossos "agraissin" al Saura antics favors en forma de posar-lo al peu dels caballs (potser hauria de dir dels burros, tractant-se de periodistes). Mira... està be!

També m'ha semblat de perles que el Saura se li escapi, filtri, o el que sigui la xifra oferta pel "gibierno amigo". Una o altre opció dibuixen un Saura entre tonto de solemnitat i campió de l'estultícia. Però ens ha fet un favor, ara al menys, sabem aquesta xifra tant ben amagada per l'ermetisme oficial. S'ha obert el joc!

Fernando Díaz | elsituacionista ha dit...

Supongo que los mossos no cargaron en la manifestación pro-palestina en que apareció Saura.

Me sorprendió hasta límites que insospechados, ver al representante de UGT en todas las televisiones alegando que la actuación de los antidisturbios fue correctísima. ¿Desde cuándo se confunde el concepto de gremio profesional con el sindicalismo?