Em sembla infantil la nova moda que es comença a imposar des dels partits del Govern de dir dels Mossos policia democràtica.
Què vol dir això?. La policia és la policia i prou.
Tots els països del món - i quan dic tots, vull dir tots, siguin règims democràtics, siguin dictadures, siguin el que siguin- disposen d’un cos de policia, la missió del qual no és altra que mantenir l’ordre i, per fer-ho utilitzen, quan convé i –atenció- quan se’ls mana, la força.
Una bona prova de què la policia actua seguint ordres, l’hem tinguda aquesta darrera setmana a Barcelona, on un dia els Mossos d’Esquadra (pre-democràtics?) van actuar amb la màxima contundència i l’endemà mateix van restar absolutament passius davant gairebé els mateixos manifestants, democràtics també, suposo.
Podria ser que al Sr. Saura li fes fàstic la paraula policia i li calgui amorosir l’expressió. De fet el Sr. Saura i una colla de correligionaris de l’esquerra-caviar (em sembla que aquesta denominació la vaig llegir o escoltar a en Francesc Sanuy) no creuen en Déu, però tenen un sistema de valors i creences encara més sectari: només hi ha bons i dolents.
Possiblement la policia estava en el sector dels dolents, perquè així figura en l’imaginari esquerrano-immobilista que ens impera. Solució: ara la policia, gràcies a la influència pacifista dels bons-bons, ja no és policia-policia, és policia-democràtica.
Tanmateix, cal anar alerta amb els qualificatius que no volen dir res i només provoquen desconfiança. En tenim molts d’exemples, com ara la Democràcia Orgànica o el Govern d’Entesa.
dimecres, 25 de març del 2009
Policia democràtica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
El "latiguillo" POLICIA DEMOCRÀTICA, o ESTAT DE DRET ens aclarapa i permet encobrir-ho tot sota una mena de mantell protector que, sovint recorda tant la dictadura...
La policia democràtica estova selectivament els "jaraneros y alborotadores" i resta inactiva en altres casos, tant il.legals com els antiBolonia. L'estat de dret (democràtic) il.legalitza un partit polític per que pensen de certa manera, sense que hagin comés altre malifeta que no condemnar les accions d'un grup terrorista: és a dir l'estat de dret fa una llei que diu que els que no pensin de certa manera seran unas delinqüents i per tant,empresonats. Els sona?
Quan això passava (en pretèrit) teniem una policia no democràtica, ara passa, però tenim una policia democràtica i un estat de dret, amb uns governants que diuen qui és bo i qui és dolent. Com a Bulgària quan els Sceaucescu, igual.
Qui ha dit que l'esquerra-caviar (bona l'expressió, per cert), no creu en Déu. Mireu en Baltasar, tot el que va fer per la sequera va ser resar a la Moreneta; i ara tenim els envassaments al 95% de la seva capacitat! Com no han de creure en Déu?
Ojo con los adjetivos!
Además de democracia orgánica, quien no recuerda la "justicia militar", las "responsabilidades políticas", el ya mencionado aqui "estado de derecho"? Pues resulta que cuando detrás de un substantivo que tiene una definición clara y concisa, se pone un adjetivo, el verdadero sentido se pierde en nombre de la perversión semántica
l'eskerra-caviar si ke creun en deu és l'estat(totalitari), la religió el marxisme i el seu mesies el dictador totalitari vitalici de torn.
tant li fot ke hagi fracassat a tots els llocs on s'ha implantat és una küestió de fe.
intel.ligencia militar, bombes intel.ligents, el monopoli de la violència.
ICV són molt pitjors del que pensem.Que el Saura és un incompetent i un inútil(i hem quedo molt curt) no és cap notícia nova.A cada pas que fà la caga, és així. ICV no sé com aguanten.Hi ha bastanta gent de IU que ja no volen anar amb ells, no m'extranya. ICV ha arribat a un extrem d'allò que dius prou. Deixeu-ho ja perquè dia rere dia ens demostren el seu alt grau d'incompetència, esque no paren de cagar-la.I sempre surt aquella bona noia per la tele a donar explciacions de com l'han cagat als seus, foten pena. Que es retirin tots els de ICV i molt millor.
I aquí tens un exemple de les mooooltes cagades de ICV.
Publica un comentari a l'entrada