Jerarca, sóc, amb tres orquestres,
Operari de Madrid
Secretari de ministres
Escombra de Don José Luis.
Mudito em diu Zaragoza
Oficialment, però, sóc president:
No penseu, no és poca cosa...
Tenint en compte l’enteniment.
Impermeable a qualsevol conflicte
Letàrgic davant la dificultat
Lacai, acato el veredicte
Arranjat des de Ferraz
Juntament amb altres dos
Organitzo (improviso?) la Nació
Simulant -l’invisible- comú acord.
Estèril simulació!
Mano poc a en Saura,
O sinó, em farà caure.
No atabalo els republicans,
També estic a les seves mans.
Inefable situació
La de la meva presidència.
Limitat estic,... paciència
A lladrar a l’oposició.
dilluns, 28 d’abril del 2008
Divertimento -2-
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Bonissim!!! lamentablement retrata la realitat... pobre país, el nostre!
Boníssim, dius
i s'agraeix el qualificatiu,
referit, suposo al com,
perquè el què és depriment
que d'anar... com hi ha món!
em sembla que anem malament
i, pel que fa al nostre Govern,
en incompetència hem tocat sostre..
Efectivament, pobre país el nostre!
La cosa més útil que deu haver fet el Montilla pel país es prestar el seu nom per aquest divertimento. Visca el presi!!
Anònim, tens raó.
Haig de dir-te,però
que en realitat
el seu nom no l'ha prestat.
Li he manllevat!
Publica un comentari a l'entrada