La sequera

L’actual Govern de Catalunya és un clar exemple d’inactivitat. Aquest fet ens hauria de preocupar, perquè les coses han de funcionar... i el que no es decideixi aquí, quan calgui, es decidirà allà...

Tinc la sensació que en aquests moments només funciona allò que ja porta una inèrcia. Ja sigui perquè la seva gestió és fonamentalment de caràcter tècnic, ja sigui perquè és conseqüència de projectes encetats anteriorment . En canvi, tot allò que hagi de produir-se de nou o tot allò que precisi d’un criteri d’actuació, indefectiblement queda aturat. El govern no governa, no té plantejaments polítics de país i ni tan sols les urgències les sap administrar.

Podríem parlar de més d’un tema, però sens dubte la qüestió de la sequera constitueix un exemple clar de la forma d’actuar del govern, en tots els seus vessants –en els tres-.

Catalunya és un país de sequeres continuades. De tant en tant alguna època de pluges més generoses contribueix a donar-nos la sensació que anem bé, però no és així. De fet pràcticament cada any per aquestes dates ens trobem amb el mateix problema. Enguany, cal reconèixer-ho, més aguditzat.

Vull dir que la solució, és a dir, el conjunt de mesures que serveixin per dotar el país d’un servei adequat d’abastiment d’aigua han de tenir una visió a llarg termini.

De ben segur, hi ha deficiències d’infraestructures. Deficiències històriques atribuïbles a etapes anteriors. Deixeu-me dir, però, que en etapes anteriors s’havien pal·liat moltes deficiències estructurals d’etapes encara més pretèrites. I pel que fa a l’aigua vam conèixer algunes propostes –totes elles dimonitzades llavors per l’esquerra- tot i que les reserves d’aigua eren 4 vegades superiors a les actuals i la població sensiblement inferior.

Dit això, fem un vol d’ocell sobre el que fa el govern en les actuals circumstàncies.

D’entrada cal dir que, com passa sempre que hi ha un tema d’importància, no hi ha un punt de vista únic. Així, mentre Iniciativa, que hi té més protagonisme perquè els altres pensen que el “marron” és seu, és qui està donant més la cara campejant com pot la tempesta –ai!-, (sobretot el Conseller Baltasar, ja que en Saura, com sempre, s’amaga darrera la immensa reixa de ferro que ha fet posar a Interior), els socialistes no volen ni parlar (ahir mateix el Conseller Nadal s’entestava en parlar de Tabasa i va tallar una roda de premsa perquè només li preguntaven per l’aigua), que des de Madrid ja han avisat que no estan per gaites, i en Carod està esperant a veure què hi diu en Puigcercòs per portar la contrària.

I el President?, Ai! el President. El President ja s’ha pronunciat i ha dit “que caldrà portar l’aigua d’allà on sigui”. Que dic jo que tot el govern deu estar interpretant l’oracle per saber cap a on tirar.

El resultat de tot plegat no és diferent del que ha passat altres vegades. Fa uns dies quan parlàvem d’educació deia textualment: “...els polítics, generalitzant si se’m permet, en aquest tema (educació) han reaccionat com fan sempre: procurant quedar bé amb el màxim nombre de col·lectius, sobretot si aquests estan organitzats...”. Ja hi tornem a ser!. Quins són ara els col·lectius organitzats?: pagesos i indústria. Per tant, ahir mateix el Conseller Baltasar va dir que “tot i ser molt d’esquerres reconeixia l’esforç de la indústria...”, de la mateixa manera el Conseller Llena s’ha arrenglerat amb la pagesia.

Tant se val que –dades d’avui a La Vanguardia- el 60% del consum d’aigua correspongui a les zones hidrològicament més riques i menys poblades (8% de la població), tant se val que el consum que en diem de boca sigui inferior al 20% del total, les indicacions del govern, el trasllat de responsabilitats, de sentiment de culpa, va cap a la població, col·lectiu no organitzat i més fàcil d’influir. El cert és que la ciutadania ja comença a estar disposada a fer infinites coses per estar-se de gastar aigua. Ahir el Conseller Baltasar deia també que s’ha reduït el 5% d’aquesta despesa d’aigua, o , el que és el mateix, l’immens esforç col·lectiu haurà aconseguit disminuir menys de l’1% del consum total. No puc quantificar la xifra, però de ben segur que és inferior a la fuita que encara va brollant a Badalona.

Al marge d’aspectes quantitatius, hi ha altres conseqüències del que està passant aquests dies (sobretot desprès del 9M, que abans no se’n podia parlar):

- S’ha aconseguit enfrontar el territori
- S’ha aconseguit enfrontar Catalunya amb Espanya
- S’ha aconseguit enfrontar la Generalitat amb el Gobierno
- S’ha aconseguit crear problemes de veïnatge (veïns que fan de policia d’aigües)
- S’ha aconseguit neguitejar el conjunt de la població
- S’ha aconseguit discutir fins i tot amb l’Institut d’Estudis Catalans

Entretant, el Conseller Baltasar que diu que no dorm amb aquest tema, ha tingut temps per aconseguir arreglar-li el sou a la seva filla, que treballa a Presidència, i que no podia pagar la hipoteca del seu pis d’esquerres (vull dir decorat a l’estil feng shui) i ara amb 60.000 l’any es veu que ja podrà. I, segurament em deixo alguna altra fita aconseguida.

I això només en aspectes diguem-ne terrenals, perquè també s’ha aconseguit el creixement d’estaques misterioses al mig del camp. O que el Conseller Baltasar, tot i ser molt d’esquerres, s’hagi encomanat a la Mare de Déu de Montserrat. Que diuen males veus que la propera actuació per pal·liar la sequera serà prohibir portar ous a les clarisses.