dilluns, 4 de febrer del 2008

La discussió política

Ens trobem en plena pre-campanya mediàtica. Per entendre’ns, la pre-campanya és aquell període de temps entre campanya i campanya electoral, la repercussió mediàtica de la qual s’aguditza des del moment en què s’anuncia la previsible data de la següent campanya, llavors entrem en la pre-campanya mediàtica.

Durant la pre-campanya, és a dir sempre, els nostres representants polítics es dediquen a tirar-se els problemes de la ciutadania pel cap. Durant la pre-campanya mediàtica fan el mateix, però els mitjans hi donen més ressò, d’acord amb les tendències, les amistats i els interessos de cadascú –de cadascú d’ells, s’entén -.

Així , sobre temes com ara el terrorisme, preu de l’habitatge, increment de l’atur, creixement de l’inflació (4,4% al gener!), pèrdua del control de les grans empreses (Endesa, Iberdrola,...), immigració, davallada de la borsa, endeutament de les famílies, fracàs educatiu,... algú sap què en pensen realment el nostres polítics? Algú sap què pensen sobre com solucionar-los? - més enllà de que són culpa dels altres i que ells els resoldran millor-

Fruit d’aquest mirar per als propis interessos, i fruit també del que ja dèiem al post anterior, la discussió política no únicament està lluny de la societat, sinó que la ignora constantment. La conseqüència és el desinterès de la ciutadania pels polítics –no per la política- i l’abstenció.

I hi ha també una altra conseqüència: l’aparició de plataformes de debat o l’aprofitament d’algunes existents, abonades per la ineficàcia dels polítics, que llencen les seves opinions al carrer d’una forma descontrolada.

En alguns casos, aquestes plataformes esdevenen enriquidores del debat davant les desqualificacions i les promeses –que si qui les diu les pensés dues vegades empal·lidiria de vergonya- . En d’altres, certament no. En tot cas, em sembla impropi d’un país amb llibertat d’expressió que es consideri que hi ha col·lectius que poden expressar el seu parer i n’hi ha que no... o és que, per exemple, els sindicats no poden dir clarament quina és la seva opció?.

De tota manera, jo aconsellaria als nostres polítics que no pateixin si hi ha estaments - siguin religiosos, siguin econòmics, siguin col·lectius d’interessos concrets, siguin els que siguin - que diuen la seva. Que no es dediquin a respondre els espontanis, que, si us plau, es posin a la feina, que pensin i que debatin sobre els nostres problemes i, sobretot, que recordin que hi ha vida intel·ligent més enllà dels partits i dels seus “pregoners” –els dels uns i els dels altres-.

2 comentaris:

marius ha dit...

Sense que estigui d'acord amb el comunicat dels bisbes - que per cert, deuen anar a favor del PSOE, sinó, no s'enten -, penso que l'església (el sector dur, el tou o el que sigui) pot dir la seva, que sense dubte afectarà als feligresos i als que no ho són... dons això, no ho són.

Més explicit ha estat el comunicat de la Junta Islamista, que aconsella votar el PSOE. No sé quants islamistes tenen dret a vot, però no he sentit que el ZP o la chuletera Chacon (segons propia confessió) hagin protestat.

Tampoc semblen queixar-se de l'explícit suport dels sindicats als partits "amics", tot i que deuen tenir afiliats de tots els colors. De fet, no sembla que els afiliats amoïnin els sindicats, ni els treballadors... l'amo és l'amo i la resta són punyetes.

Sembla que hi ha vida intel.ligent més enllà dels partit polítics, el que no se sap és si n'hi ha a l'interior, vist el "nivelazo" que es gasta...

Anònim ha dit...

A mi el que no em sembla bé és que al moment que caldria informar la població sobre les propostes concretes, el que es faci és discutir sobre les opinions de determinats sectors, i que aquestes discussions serveixin per distreure l'atenció. De fet mentre es parla del que diu l'església, no es parla d'altra cosa.
L'església o qui sigui, que digui el que vulgui. A banda que ja conec moltes de les seves opinions, jo no voto pel clero. El que vull saber és l'opinió dels que sí que volen el meu vot.