El creixent nacionalisme del nostre president

Personalment no coneixia gaire la figura, la manera de fer i de pensar del nostre actual president de la Generalitat. De fet, com suposo que moltes persones, no va ser fins que va ser ministre que vaig començar a saber una mica més d’ell.

Algunes persones, les que veuen sempre segones intencions en aquest tipus de nomenaments, opinen que va ser elevat a la categoria de ministre justament per això, perquè fos més conegut, i pensant en la seva futura candidatura a la presidència de la Generalitat. Què millor que tenir l’amic a l’equip contrari?. Doncs bé, agafem l’amic l’alliçonem, i apa, a aigualir el vi!.

Darrerament, però, si llegim o escoltem les intervencions públiques de l’amic des de que va arribar a la presidència, podria arribar a semblar que alguna cosa no els ha sortit bé.

Potser és fruit de la influència que diu que té ERC?. O potser és que al Palau de la Generalitat viuen estranys i traçuts esperits que penetren, ves a saber a través de quina via, al cervell dels inquilins?.

El fet és que ahir mateix, per exemple, el nostre president va explicitar públicament frases com ara “ ...és hora de governar, d’autogovernar-nos. De fer Estat. De fer Catalunya.... Estem enfortint l’autogovern, estem fent Estat, amb una Generalitat que respecta i es fa respectar per les altres institucions, que exerceix la seva jerarquia a Catalunya, que fixa una estratègia de país, que vol ser exemple de servei públic...”. De debò... que es veu que ho va dir!.

Llàstima que la realitat s’entesta a ser com és, perquè mentre el president diu això, el Sr. Iceta respon les espurnes de la foguerada del darrer congrés d’Esquerra senzillament amb “això no és al pacte” i passem full. Que el Sr. Iceta –ni l’amic- no es neguiteja gens ni mica perquè el Sr. Ridao digui que ERC vol ser la locomotora del govern, que tots sabem com van els trens.

Llàstima que la realitat s’entesta a ser com és, perquè el mateix dia que el president deia això, al Senat el PSOE, juntament amb el PP, va votar en contra de fer el càlcul efectiu i la publicació anual de les balances fiscals, que van dir que farien. Els senadors socialistes catalans van col·laborar amb la seva abstenció. Els d’ERC van votar a favor, que no passa res, que no sortirà endavant i cap problema per al tripartit. I els eco-socialistes, com en aquest post, senzillament no hi van ser.