SOBREPROTECCIÓ

En general i per definició, no n'hi ha cap dels governs actuals europeus i desenvolupats que, sigui quina sigui la seva tendència en l'eix esquerra/dreta no vulgui o no digui que vol la prosperitat del país.

Entenc, però, que hi ha dues tendències marcades. D'una banda hi ha els governs que opten per una política de més gran oferta de possibilitats i, per tant, més llibertat d'opcions i altres amb un desig de gestió total de la vida de les persones, per la sobreprotecció dels ciutadans: des del moment que neixen fins a la mort el govern té cura de tot.

Segons la meva manera de veure les coses, el benestar, l'equitat, la justícia social són i han de ser objectius del govern, però amb respecte a la llibertat de les persones, a la diversitat. Deia algú: la igualtat, segons com s'enfoqui, si s'imposa des de dalt i es pretén uniforme, pot portar perills per a la lliberat.

Em refereixo ara a l'actual govern de Catalunya i posaré dos exemples, d'entrada aparentment banals, però que que crec que il·lustren quina és la tendència.

Fins a la formació del primer govern tripartit el departament que té cura de les escoles es deia "Departament d'Ensenyament" i el que té cura de la sanitat "Departament de Sanitat i Seguretat Social". D'entre d'altres canvis que no donen gaire feina, aquests dos departaments van ser objecte de variació en la seva denominació, passant a dir-se "Departament d'Educació" i "Departament de Salut".

No entraré en el cost que representen aquests canvis. Únicament em vull referir a la concepció.
Mirem el diccionari (m'agrada molt consultar el diccionari: és un dels llibres més objectius de conec):
- Ensenyar: comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.) donant-li'n lliçons, explicacions, etc. / Instruir / Indicar, mostrar, deixar veure.
- Sanitat: qualitat de sa, salut, salubritat / Conjunt de serveis que tenen per objecte la preservació i restauració de la salut pública d'una comunitat.
- Educar: formar (algú) desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
- Salut: estat de l'organisme lliure de malalties / Plenitud de la condició humana / Segons l'OMS, la salut és "l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l'absència d'afeccions o malalties"

Si mirem els organismes dels dos departaments en qüestió, veurem clarament que no han variat gaire respecte dels anteriors governs. Estem, per tant, davant una qüestió de concepte: el govern vol vetllar per la nostra educació i la nostra salut. Personalment crec que el que ha de fer és proveir un bon sistema d'ensenyament i sanitari. L'educació i la salut han de ser responsabilitat de cadascú.

Així, mentre el govern vol que a les escoles s'eduqui, els col·lectius de mestres es queixen de la deixadesa dels pares que, diuen, deixen en mans de l'escola aspectes educatius que, en realitat, corresponen a la família. Al mateix temps, els pares que volen educar els seus fills d'acord amb el seu pensament, es queixen del dirigisme de l'administració en els dissenys curriculars. He llegit recentment en un article de F. Marc Àlvaro que els pares que volen i poden optar per una escola privada o concertada encara disposen d'alguna opció a triar, no així els que volen o no tenen altra opció que l'escola pública. A tall d'anècdota explica que el tradicional pessebre es va convertir en una escola pública en "un típic poble d'hivern" per tal de no ferir cap sensibilitat... dic jo que posats a no ferir, més val no fer pessebre, no?.

D'altra banda, i pel que fa a la sanitat, la salut que diu el govern, hem sabut aquests dies que hi ha un problema de manca de pediatres. Segons la consellera el problema es presenta a determinades hores, entre les 18 i les 21 hores, crec recordar, que són les que més nombre de consultes acumulen i, en canvi, és quan hi ha menys pediatres. Ella, que és molt espavilada, ja ha vist que això coincideix amb l'hora d'acabament de bona part de les jornades laborals. A veure si, malgrat ja ha fet la roda de premsa de rigor, hi segueix pensant i veu que el que cal fer és posar més pediatres a aquestes hores. Si ella vetlla pel sistema sanitari, els pares ja vetllaran per la salut dels seus fills.

I aquesta voluntat dirigista, a més a més, provoca situacions preocupants. Així podem llegir en els mitjans de comunicació com els nostres polítics discuteixen a bastament per la idoneïtat de l'assignatura d'educació cívica (segurament plenament matèria d'educació), mentre els alumnes que s'acaben d'examinar de les proves d'accés a la universitat (a l'educació universitària?) treuen cada cop pitjors notes en matemàtiques (matèria d'ensenyament).