Seguretat aeroportuaria

Darrerament es parla molt de terrorisme, a la tele, a la ràdio, als diaris..., sovint amb adjectius qualificadors: global, islàmic, polític, local, etarra... S'ha perdut una mica el sentit original de la paraula i s'aplica indiscriminadament a diversos actes (sovint violents) seguint les directrius oficials (això ja ho fan els periodistes, que s'apunten a una moda amb singular alegria). Però mirem que en diuen els diccionaris.

Gran Diccionari de la Llengua Catalana (IEC). Terrorisme: Utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política

Diccionario de la lengua española (RAE). Terrorisme: 1 Dominación por el terror; 2 Sucesión de actos de violencia ejecutados para infundir terror. Com que usa la paraula terror, anem a veure que és. Terror: (del lat. terror, -ōris). Miedo muy intenso (només he posat la primera accepció).

Curiosament, segons l'IEC es podria considerar com a tal qualsevol guerra (a la segona guerra mundial, per exemple, es va usar la violència de manera sistemàtica i indiscriminada, tant a les trinxeres com sobre Londres, Berlín, Coventry, Colònia, i no diguem Hiroshima i Nagasaki. Eren els aliats uns terroristes? Ho eren els exercits de l'eix? Jo personalment diria que els que van llençar la gent a la guerra eren una colla de malparits, però no els anomenaria "terroristes". Eren terroristes els membres de la resistència francesa? Deixem l'IEC, que sembla que no està a l'alçada de les circumstàncies.

La RAE diu que és la "dominació pel terror" o "actes de violència que infonguin terror", que és una por molt intensa. O sigui, que agafant la primera accepció, pel terrorisme no és indispensable la violència, només cal produir una por molt intensa (terror) que faciliti la dominació de l'aterrit. Jo podria tenir aterrit el meu veí explicant-li que hi ha lladres al barri, que són molt violents, la qual cosa em permetria tenir-lo més o menys sotmès a la meva voluntat. És a dir, que el terror es pot produir quan algú pensa que pot rebre, no és estrictament necessari que rebi. En resum, que jo seré un terrorista en la mesura que sigui capaç de produir una por molt intensa, sense que per això hagi d'exercir la violència, només cal que digui (i convenci) que la violència pot existir.

En aquest mon globalitzat, després dels atemptats de l'11-S (del qual hi ha, certament, algun dubte), de l'11-M a Madrid, dels de Londres i d'altres en diversos llocs del planeta, a part d'envair països amb excuses que s'han demostrat falses i que res no tenen a veure amb els atemptats, s'han implementat una sèrie de mesures de control als aeroports. Actualment aquest control ha assolit cotes clarament ridícules, com no poder portar líquids, fer treure el cinturó i les sabates, fins i tot el mocador del cap (cas real d'una amiga), engegar els portàtils i una llista interminable de mesures que produeixen llargues cues, enormes molèsties i, sobre tot, una important pèrdua de llibertat, a més de una constant vexació del passatger, que es veu obligat pràcticament a despullar-se davant d'un tipus uniformat (normalment d'una companyia de seguretat privada).

Té això alguna cosa a veure amb la seguretat? Des d'aquestes mesures els atemptats han continuat a trens, metros, autobusos, hotels.... Entre tant ens han explicat que uns tipus es van passejar per mitja Europa amb una capseta plena de

poloni 210 sense que cap d'aquestes mesures de control ho detectés. O sigui, queda demostrat que els dolents (que no deuen ser tontos) es salten les mesures de control i passen per la porta del darrera. D'altra banda, com que les mesures de control són molt espectaculars, no m'imagino cap dels potencials "malos" tractant de passar d'amagatotis pel costat de l'arc magnètic. I si jo fos dels dolents, deixaria de banda els avions i em concentraria (com de fet fan) en altres acumulacions de persones.

Per tant, cal concloure que les mesures de control no milloren la seguretat (de fet, ni ho intenten). Per a què dons aquestes mesures? Quins efectes tenen? Jo crec que només un: causar por (terror) en la població. I ja se sap que una població aterrida és més fàcil de controlar, més submisa, menys "protestona"... tot sigui per evitar que un dia pugui patir violència.

Si aquestes mesures tractessin de millorar la nostra seguretat s'aplicarien a TOTS els llocs possibles: trens, avions, autobusos, concentracions culturals i esportives, etc. Perquè només als aeroports? Jo crec que la percepció popular d'inseguretat dels avions és més intensa per allò que no toquen a terra, que si explota alguna cosa no se salva ningú perquè l'avió cau de molt amunt, mentre que en un tren sempre hi ha algú que se salva (i aquest podríem ser nosaltres). Tendim a pensar que "no em tocarà a mi", que és el que pensem cada cop que sortim a la carretera, on hi ha molts més morts que en tots els atemptats terroristes (a Espanya, l'any 2002, 5.347 morts).

En resum: si les mesures de control aeroportuari no són de seguretat (la realitat és així de tossuda), si només s'apliquen a un dels molts possibles llocs on teòricament es pot atemptar, si els llocs de concentracions massives no són vigilats amb la mateixa intensitat (potser ho són per altres procediments menys visibles i menys molestos per la gent), cal concloure que la única finalitat és mantenir la població espantada, aterrida.

A aquestes alçades del post, recomano vivament tornar amunt i rellegir les definicions "terrorisme" que aporta la Real Aacademia Española de la Lengua.

Un comentari final. Si un dia les companyies aèries disminuïssin els seus ingressos, només un 10%, les mesures de control als aeroports s'acabarien en 24 hores. Recordeu, sinó, que el cabell d'àngel de les ensaimades mallorquines va ser declarat "no líquid" per una tímida protesta dels pastissers. Si deixéssim d'anar amb avió (només reduint els vols de vacances) la seguretat deixaria de ser "el problema".

Està a les nostres mans... abans que ens anestesiïn definitivament.