El Sr. Clos, ex-alcalde de Barcelona, ex-ministre de Madrid, ex- anestesista i ex-no sé quantes coses més, com que ara no té feina havia de ser recol·locat en algun càrrec. Segurament amb no massa projecció pública, atesos els seus coneguts lapsus, segurament, amb responsabilitat relativa i, també segurament, en un lloc que permeti el camí cap a la sortida definitiva de la vida pública amb una remuneració adequada.
En aquesta reflexió estaria qui en un moment donat va trobar que un lloc adient seria una ambaixada. Una ambaixada queda lluny del país, no acostuma a tenir gaire projecció pública i els lapsus queden dissimulats, aquí perquè no ens arriben i allà perquè sempre es pot apel·lar a qüestions d’idioma.
Sembla que es va pensar en Rabat. Tanmateix, el Sr. Chaves, president d’Andalusia i del PSOE, troba que ja li va bé l’actual ambaixador, cordovès per a més senyes. El Sr. Chaves opina que els interessos andalusos al Marroc estan ara més ben defensats que si hi ha en Clos d’ambaixador i com que opina això, en Clos anirà a Turquia, que es veu que allà no hi ha interessos a defensar.
Bé, sembla que el Sr. Chaves no té cap complex a l’hora de defensar interessos andalusos. Fins i tot no té cap complex d’insinuar que un català no els defensaria com cal. Tampoc té cap obligació de donar explicacions ni cap necessitat de justificar-se davant altres comunitats d’Espanya ni, per descomptat, davant de Catalunya.
No demanaré cap reflexió a l’entorn de què passaria si aquesta reacció s’hagués produït des de Catalunya. Entre d’altres coses perquè no em puc imaginar en Montilla proposant una cosa semblant i, encara menys, sortint-s’hi.
En lloc d’això, esmentaré un altre cas. I no perquè sigui comparable ni pel motiu ni per l’envergadura.
Fa pocs dies el jugador del Barça Bojan Krkic no va anar a l’Eurocopa amb la selecció espanyola sembla que per cansament. La reacció de la federació catalana de futbol va ser no convocar-lo tampoc per a partit de costellada de la selecció catalana. Perquè? per, van dir, protegir-lo. No afegeixo cap comentari, que cadascú deixi anar la seva imaginació.
En tot cas, sembla que no només som un país ple de complexos sinó que vivim –o no vivim- pendents del que diguin els altres. Sovint sembla que no som el que som, sinó el que diuen. Ens hauríem de treure de sobre el desig d’agradar i anar per feina.
______________________
P.S.: Hi ha una historieta que explica que un boig es creia que era un gra de blat de moro. El seu convenciment el portava a témer les gallines i així que una se li acostava marxava espaordit. Tal era el seu paor a les gallines que decideix sotmetre’s a una cura i és ingressat en un centre ad hoc. Passats tres mesos i després de nombroses sessions de teràpia psicològica, el boig queda ben convençut que no és un gra de blat de moro i els especialistes decideixen que pot de nou sortir al carrer.
El boig tot just sortir es troba una gallina i corre de nou cap al centre tot cridant “una gallina! una gallina!”. Els metges li pregunten: “però que no ho sap vostè que no és un gra de blat de moro?”. Ell respon convençut “Sí que ho sé,... però ja ho sap també la gallina?”.
No sé perquè pensant en el nostre país m’ha vingut al cap aquesta història.
dilluns, 2 de juny del 2008
L'opinió dels altres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Darrerament som l'ase de tots els cops, però ho podriem dur amb dignitat, amb cert orgull de rebre però tenir el cap ben alt i defensar el que és nostre.
Però no, no només rebem totes les puntades de peu que es deixen anar al país, sinó que a més, per tal de no fer emfadar, ens hi posem be.
Són dos exemples ben clarificadors:
a)el Chavez es permet vetar el Clos perquè - potser - no defensarà els interesos andalusos al Marroc. I tothom callat, cap veu dels companys de partit del Clos (total, Turquia és més lluny que Marroc... ja va be). El Zapatero, amb talante, ja el col.loca a Turquia.
b) per evitar que l'any que ve (l'any que be, eh?) el Bojan sigui xiulat als camps espanyols, el treuen de la selecció catalana i no juga ni la costellada aquesta de cada any.
Som uns masells, i em sap molt greu accaptar-ho... en dol profundament.
Té remei? Si llegim el diari, veiem que, de moment, no
Dons si hem d'esperar que ens defensim la colla que ara habita la generalitat, anem dats!
se'n pixen a sobre i nosaltres mateixos els hi diem que no pateixin, que és que plou.
La caiguda del Bojan de la selecció perquè, a l millor, l'any que be el xiularien a aquests camps del món és d'una renúncia a la mínima dignitat que, en un país com cal, el tal Gratacós (o qui ho hagi aconsellat) se n'haurien d'anar cap a casa.
en general, d'això se'n diu cornuts i a pagar el beure
... i què farà el Clos a Turquia? allà que no maten els mosquits amb elefants. Imagino que descansarà plàcidament el "retiro" que li ha ofert el Zapatero a condició que no enredi.
Quan torni, amb un bon pessic i una bona pensió, s'haurà quedat "amb sensa feina", com li agrada de dir.
Publica un comentari a l'entrada