La cohesió del Govern

El Congrés d’ERC ha acabat amb la designació de la nova direcció del partit.

Aquesta direcció, a diferència del que es deia en iniciar-se la sessió, és pràcticament monocolor. Alguns apunten, com a motiu, l’existència de missatges enviats pels mòbils demanant no votar determinades persones. Personalment crec que aquest, com a molt, pot haver estat el detonant, però no el motiu. Altrament diria molt poc en favor dels participants i, sobretot, dels dirigents d’un i altre sector.

Bé, en tot cas, el resultat és el que és: una directiva monocolor avalada, si més no d’entrada, per una tercera part dels votants del partit.

El fet que aquesta directiva, juntament amb el “sector Carod”, sumin avui un suport dins el partit equivalent a més del 60% i que ambdues sensibilitats estiguin per mantenir l’actual configuració del Govern han provocat l’expressió de satisfacció dels habituals “voceadores” del PSC i d’IC: el Govern està més cohesionat que mai.

Feia temps que no esmentava el diccionari. Hi vaig: “Cohesió: Acció d’adherir-se o d’unir-se les coses entre elles”... i més endavant...”Fis/quim: força que manté unides les molècules d’un sòlid o d’un fluid a conseqüència de l’atracció molecular”.

No ho dic jo, ho diu l’Iceta i companyia: el Govern està més cohesionat que mai o, el que és el mateix i d’acord amb el diccionari, hi ha una força que, més que mai, manté unides les molècules governamentals. I, quina pot ser aquesta força?.

Home, com que parlem del Govern, deu ser el país, no?. Clar, que el país ja hi era, fins i tot abans que el Govern. No deu ser, doncs, el país la causa de l’ara més que mai.

Així doncs, què uneix ara més que mai el Govern?. Ni més ni menys que la necessitat dels partits i, fonamentalment dels seus dirigents, de no trencar el tripartit o, en altres paraules, de no convocar eleccions. Podem dir que aquesta força ja hi era, sí, però ara més que mai.

Perquè ERC opina, com diu en Carod, que si ara es retiren del Govern ningú voldrà tornar a negociar amb ells. No hi estic d’acord, qualsevol haurà de negociar amb ells si els números ho requereixen, i ell ho sap. El que passa és que potser ell no tornarà a ser a la mateixa cadira, possiblement a requeriment d’ERC, i les condicions de negociació seran més dures: no serà possible conformar un nou govern tripartit en el decurs d’un sopar d’amics. Cal tenir present també que ERC ha de conformar una nova imatge abans de fer res, altrament la patacada serà històrica. Per tant, ara no els va bé: ara més que mai.

El PSC tampoc està per la labor. D’una banda perquè els resultats, malgrat el que s’entesten a comunicar de fonts oficials, podrien estar per sota de les perspectives. D’altra perquè si en conformar el segon tripartit Montilla va assegurar que ell no era en Maragall i que aquest cop no hi hauria problemes, li serà difícil argumentar el mateix de nou davant el pare PSOE. A més a més, a les portes d’un congrés del partit, no els interessa cap aldarull. Per tant, ara no els va bé: ara més que mai.

Naturalment IC no vol ni sentir parlar de trencar res, ni ara ni mai. Quina alternativa té?. De fet a aquests mai els anirà bé.

Tnmateix, dir que el Govern està més cohesionat que mai vol dir que funcionarà millor que mai? (O, encara més, vol dir que funcionarà?...) Jo no ho veig clar.

Això sí, per una vegada i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb el Sr. Iceta i companyia: el Govern està més cohesionat que mai.