Ja fa temps, quan es produí l’esfondrament de les obres del túnel del Carmel, la paraula esvoranc va assolir nivells de popularitat insospitats. De fet van ser moltes les persones que van ampliar la seva competència lingüística arrel del tema Carmel. Persones que fins llavors es limitaven a parlar de forat -o, encara pitjor, de socavó- van veure així enriquit el seu lèxic habitual.
Més a prop en el temps, amb els problemes a l’entorn de les obres de l’AVE, les nostres administracions van donar-nos de nou l’oportunitat de practicar amb el llenguatge. Més esvorancs ens van permetre continuar emprant el mot après feia relativament poc, de tal manera que ara ja forma part del nostre vocabulari quotidià, desterrant definitivament denominacions menys cultes i barbarismes primitius.
Entre una i altra oportunitat d’immersió lingüística en matèria d’esvorancs, i tal vegada a causa de la qualitat d’internacional del nostre aeroport, diferents problemes i circumstàncies ens van introduir en anglicismes tan interessants com low-cost, handling,...
De més actualitat, amb motiu de la sequera i de les solucions que proposen les administracions, de nou estem tenint ocasió de millorar el nostre discurs. Perquè, algú podia imaginar-se que havia tantes maneres i tan diferents de no dir transvasament ?.
Cal dir que en aquest cas hi ha dos corrents diferenciats.
D’una banda hi ha qui s’entesta a idear sinònims de no-transvasament. Aquí entrarien tant “la punxada” com la “recaptació temporal”, etc. En general les diferències amb el “veritable transvasament” són diverses:
hi ha la variable volum - estem parlant de transvasar o no en funció del nombre d’hm3 que es traginen (guaita! aquest sinònim és nou, l’ofereixo de franc a en Baltasar)-
la variable temps-de-durada
la variable contrapartides per l’aigua a transvasar (perdó!)
la variable forma: transvasament és portar aigua del Roina per una canonada i no ho és si es porta en vaixell.
Aquestes variables poden donar-se per separat o més d’una al mateix temps, depenent dels interessos del moment.
L’altre corrent amplia la definició del mot, dient , que tota l’aigua que canvia de lloc és transvasada.
No cal dir que els dos corrents pretenen salvar la cara als que van afirmar que mai es farien transvasaments, i ara en fan. En el primer cas per dir que ara el que es pretén no és un transvasament. En el segon per dir que el transvasament que es pretén ara és diferent (és d’esquerres) d’anteriors plantejaments (naturalment de dretes).
Crec que l’Institut d’Estudis Catalans hauria de posar fil a l’agulla i cercar un nou mot que permeti d’una vegada per totes que els nostres polítics resolguin la situació (d’emergència nacional, segons ells mateixos diuen) sense perdre més temps en collonades lingüístiques.
En tot cas, el que vull constatar és l’aspecte positiu que comporta el desgavell de les infraestructures: l’enriquiment lingüístic de la nostra societat.
He deixat per al final un tercer mot.
Ara que sembla que plou una mica i, per tant, en parlarem menys de sequera, caldrà que ens anem familiaritzant amb els “berkelis”, paraula que va assolint notorietat a mesura que el públic es cansa de discutir de transvasaments.
No sé si aquest mot tindrà èxit i, si el té, no serà per l’interès de l’administració pel cas. No sé si us heu fixat però sembla que això no va amb el nostre Govern.
Jo veig dos motius en aquesta deixadesa. D’una banda per la seva intangibilitat: mentre un sol esvoranc és ben palès, mentre si tens aigua et mulles i, si no, tens set, ¿cal ara obrir el front dels berkelis, quan sembla que tot i que n’hi ha entre centeners de milers i desenes de milions (segons les fonts, com si fos una mani) a l’entorn d’Ascó i ningú els veu?...
D’altra perquè sobre aquest tema les diferents seccions dels diferents partits del tripartit potser encara no s’han format les corresponents opinions contradictòries.
En tot cas, a mi personalment em sap greu que el mot berkeli no es popularitzi. La paraula és bonica i la “k” li dóna un cert exotisme....
divendres, 25 d’abril del 2008
Enriquiment lingüístic
Publicat per cobaltina a les 11:13
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo no crec en el futur del mot "berkeli" pel que fa a la seva popularització i que els telenotícies obrin els anomenats informatius amb una frase que la contingui. És difícil que la gent sàpiga el que vol dir perquè això és del camp de la física nuclear, i d'altra banda, és de les coses que convé oblidar tant ràpid com es pugui (a criteri del govern i del gobierno).
D'altra banda no deixa de ser un anglicisme amb fonètica nostrada i ja se sap que l'èxit dels anglicismes està en que ho semblin: vet aqui la enorme difusió del low cost (encara que no ho sigui), handling, testing, qualifying (qualy pels locutors que estan en el rotllo), grip, fitnes, body building, etc.
Tampoc crec que l'IEC hi digui res, i menys sense el permís del govern (ep! qui paga mana).
Més enllà de l'enriquiment lingüistic amb que el nostre govern contribueix a la cultura dels ciutadans (i ciutadades, que diuen els imbécils), la pena que fan supera àmpliament aquesta, no dire que no sigui important, contribució.
Damià: Berkeli apareix al diccionari de l'IEC. És un anglicisme com ho és futbol, per exemple.
efectivament, és un anglicisme, l'origen del qual és la universitat de Berkeley.
Publica un comentari a l'entrada