dimarts, 30 de gener del 2007

Benvolgut Sr. Saura:

Avui tots els diaris publiquen els resultats d'una enquesta encomanada des del seu departament sobre els motius de l'abstenció en la darreres eleccions. No es publica quan ha costat l'esmentada enquesta, però ara mateix li puc dir que, en cas d'un altre inquietud com aquesta, posis en contacte amb "la trama", que per la meitat de preu li explicarem perquè més del 50% dels catalans es queden a casa en lloc d'anar a votar. En qualsevol cas, els resultats reflecteixen allò que la gent pensa i que, excepte per als polítics, resulta evident per tothom: el personal està fastiguejat de l'actitud dels polítics, de la mentida sistemàtica, de l'incompliment de les promeses electorals, de que estiguin més pendents de la distribució de cromos que del país, de que es preocupin més dels beneficis de Repsol o de la Caixa que de les necessitats de la gent, de que els problemes reals de les persones (habitatge, seguretat, preus dels serveis bàsics...) no els importin, de que les declaracions siguin un insult a la intel·ligència... I per tot això, la gent es queda a casa.

Si davant d'aquesta evidència, la única cosa que se li acut és crear una mena de comissió per implicar els agents socials (sindicats - vaja uns! -, associacions, ONGs...) per analitzar què passa i fer "un pacte per la democràcia" (això li vaig sentir dir ahir a la seva tele, be, la del seu jefe), caldria que s'ho fes mirar. De moment, aquest vespre, en arribar a casa, podria parlar amb la seva senyora i recomanar-li que deixi de dir tonteries sobre els okupes i els especuladors. I alguna cosa hauríem guanyat per la bona imatge dels polítics.

A part d'aquesta petita acció domèstica, el proper dijous en podrien parlar al consell de govern (ja que no tenen gaire feina, hi podrien destinar un parell d'horetes) i, sense que transcendeixi a la premsa, fer l'autocrítica que estimin oportuna. Pensar en l'espectacle que sovint donen, mirar què poden fer (de debò) pels problemes de la gent, posar ordre en els preus dels habitatges, mirar què poden fer perquè a Catalunya els peatges de les autopistes siguin com els d'Extremadura, fer que la policia sigui més propera al ciutadà del que ho és fins ara... En fi, posar-se a treballar en el que realment amoïna a la gent, no en els que els amoïna a vostès o preocupa als que manen de debò (els que truquen a Palau quan convé, ja sap).

La Trama, en marc de la seva acció social, li facilita la plataforma de la blogsfera perquè, si ho estima convenient, faci els comentaris que cregui oportú. Tot i que, si li haig de dir la veritat, hi tenim poca fe. Una carta tramesa fa unes setmanes al conseller de la vice-presidència va quedar sense resposta. I és una llàstima, que vol que li digui... ens quedarem sense conèixer la seva sempre valuosa opinió.
Rebi una cordial salutació,

NOTA: Aquesta carta, com d'altres, ha estat tramesa al Sr. Saura a través del seu bloc (
http://www.joansaura.org/) per si té l'amabilitat de respondre.

7 comentaris:

Fonte ha dit...

No accepti l'oferta del Mario, senyor Saura. Jo li faig l'enquesta, no per la meitat del que li ha costat (que ens ha costat als ciutadans, vull dir, no a vosté personalment, faltaria més): jo li la faig per la quarta part.
Jo també espero, ansiosament, la seva resposta.

Roger T. ha dit...

Hola, doncs el que va costar ho va dir la Terribas ahir a La Nit al Dia, 77.000 euros. No està malament oi?? Amb això podrien haver pagat el sou de tres nous Mossos, o bé moltes altres coses molt més útils. Salutacions.

marius ha dit...

77.000 euros!!!

Ei, considerant aquest xifra, ens podreim posar d'acord en Fonte i jo mateix i en lloc de fer-nos la competència donar les dades que ansiosament desitjava saber el Sr. Saura per la tercera part.

Total, això ho acaben de fer TOTES les companyies de telefonia mòbil pèr donar-nos per sac i no passa res. Al menys, en Solbes ha dit que no tenia constància que s'haguessin posat prèviament d'acord.

Fonte ha dit...

Fet, Mario, per la tercera part i a mitges.

Al capdevall, el regateig és la base del comerç, com ens podrien explicar prou bé els nostres pròcers quan van negociar l’Estatut. També tindran alguna cosa a dir al respecte quan entrin en “converses” per la Llei d’Independència. Tantmateix, dir repetidament “Sí senyor, sí senyor” forma part d’una conversa, oi?

Esteve ha dit...

ep, accepteu un nou soci i demanem la meitat i el 10% per ell? jo crec que també seria un bon negoci!
un 10 per la carta! per acabar amb l'abstenció caldria començar a respondre cartes com aquestes... si fan canals de participació i comunicació el menys que els facin servir, quin engany!
Es impressionat que un govern dediqui aquesta pasta a fer enquestes i la pasta que costara el consell assessor de la matèria...
Això es fa molta vergonya!

marius ha dit...

Vist que el Sr. Saura no ens contesta, tot i la nostra amabilitat en enviar-li el text del post, haurem de concloure que no té res a dir. La nostra llaminera oferta de fer la feina per la meitat no ha estat acceptada (potser falta el 3%?).

En fi, la trama reitera a les autoritats (i en especial al Sr. Saura) la seva estreta col.laboració per tal que el país, en la nostra infinita modèstia, vagi una mica millor. Si no ho accepten, que la història els jutgi.

Com deis el mestre Forges: país...

Anònim ha dit...

Anem coneixent dades de la macroesquesta d'en Saura. Els cost va ser de 80.000 euros (Vanguardia 5/2/2007), que deu ser els 77.000 que deia el roger t. més el 3% que s'ha comentat.

El curiós de la cosa és que el 82% dels enquestats dieun que van anar a votar, mentre que el percentatge de votants va ser del 52%. Si jo fos en Saura, i sense considerar l'enutjós aspecte del 3%, despatxaria els enquestadors (diguem que no pagaria a l'empresa) perquè la primera dada que aflora és literalment contrària a la toçuda realitat.

Això és el que té l'estadística.