Mals temps per a la poesia...

Avui m’han informat de que una creença que arrossego des de fa anys no és certa: els líquids no s’escolen en sentits contraris als dos hemisferis. M’han adreçat a un parell de llocs de la xarxa que sembla que ho demostren. Els transcric per qui es vulgui desenganyar:

http://axxon.com.ar/rev/139/c-139Divulgacion.htm
http://www.kidsnewsroom.org/elmer/infocentral/frameset/meterology/Bad/BadCoriolis.html

Si és que ja no et pots refiar de res ni de ningú...
Quan estudiava Mecànica, el catedràtic ens va il·lustrar sobre el terme sobrer que apareixia a la derivada segona de la variable espai: l’acceleració de Coriolis, deia.
Anys després, a un hotel de Buenos Aires vaig poder comprovar que pel desaigüe del lavabo l’aigua s’escolava en sentit contrari del que el dia abans m’havia preocupat d’observar a Barcelona.
Molts més anys després, a Kenia, uns negrets molt eixerits ens demostraven, als dos costats de la ratlla de l’equador, l’efecte Coriolis als turistes, amb molt de convenciment i amb un embut ple d’aigua. Si jo mateix deixava caure els escuradents damunt l’embut!
I avui va un materialista històric i m’engega tota la poesia a fer punyetes: el catedràtic de Mecànica era un ignorant o un bandarra, a Buenos Aires em vaig malfixar i els negrets em van prendre el pel i un dòlar.
Als polítics, als capellans i als jugadors de futbol ja fa molt de temps que no me’ls crec. Si tampoc no em puc creure a Coriolis, què em queda?
Menys mal que, com diu el Detritus, sempre ens quedarà la trama polaca.