Algú m'ho pot expliKar?

Vaig escoltar a la ràdio i vaig veure per televisió el cas del Sr.CV, de Barcelona, el propietari que ahir va denunciar l'ocupació presumptament il·legal del seu domicili. Pel que he pogut escoltar posteriorment i pel que he llegit als diaris, potser que a més a més les persones que estan ocupant aquest habitatge hagin estat objecte d'un engany per part de tercers.

Tanmateix, no volia fer cap anàlisi del fet concret, sinó algunes reflexions a l'entorn d'aquest tema.

Segons sembla, el Sr. CV va anar a obrir la porta de l'habitatge de la seva propietat i el pany estava canviat. Com a conseqüència, no pot accedir-hi i va als mossos i els ho explica. Els mossos li diuen que sense ordre judicial no poden fer res. Sembla que aquest és el tràmit: ordre judicial i ja veurem què passa. En tot cas, passi el que passi al final, el que segur que passa és temps. En aquest casos es veu que anant molt i molt bé i en el cas de tractar-se del domicili habitual del propietari, estem parlant d'entre 5 i 10 mesos. Si el domicili no és l'habitual, podem estar parlant d'entre 1 any i 1 any i mig... Fins i tot, segons els responsables jurídics, podria passar que els okupes acabessin guanyant la causa presentant documentació acreditativa del seu dret d'estar allà, encara que aquesta sigui un frau o estigui emesa per algú que res té a veure amb el tema.

Què fa CV entretant?

Solució A: Llogar temporalment un pis (si pot)
Solució B: Anar a viure amb els pares, cosins, amics,...
Solució C: intentar reconciliar-se amb la parella de tal manera que puguin viure de nou plegats si més no fins que acabi el judici
Solució D: okupar un altre habitatge de característiques similars. Amb una mica de sort, els dos casos poden circular en els jutjats o allà on sigui de forma paral·lela i quan es resolgui aquesta segona okupació, CV ja podrà viure a casa seva.

Segueixo llegint la notícia: l'Associació de Propietaris de Catalunya proposa una altra alternativa.

Solució E: No avisar ni als mossos ni anar al jutjat. Esperar, senzillament, que el pis romangui buit i utilitzar el mateix sistema emprat pels actuals okupants: canviar el pany perquè no puguin entrar...

Pel que es veu, a l'entorn d'aquests fets -cada cop, pel que sembla, més habituals- ja s'ha creat un negoci paral·lel. Hi ha persones que pel preu de 3.500 a 5.000 euros et treuen els okupes de casa!. I sembla que el tema funciona!

Amb tot, es responsables jurídics (els que abans deien que els okupes podrien tenir la raó encara que sigui mitjançant frau) adverteixen que aquesta pràctica és punible. Entre altres coses, els okupes podrien argumentar que els han robat els seus béns de forma il·legal i el propietari tindria totes les de perdre....

ALGÚ M'HO POT EXPLIKAR???
_____________
Deixem ara la realitat o la notícia tal com apareix als mitjans i fem un parell de supòsits:

Supòsit 1

El Sr. A és un lladre de cases. S'introdueix a les llars aprofitant l'absència dels propietaris i s'enduu tot allò que és de valor.
Sabeu què fa el Sr. A?, doncs es vesteix amb el pijama per entrar a les cases a robar i, si apareix el propietari amb els mossos, s'asseu al sofà, pren el comandament a distància i, senzillament diu als mossos que ell viu allà!. Els mossos miren amb mals ulls el propietari, li diuen que faci una denúncia als jutjats i marxen emprenyats perquè els han molestat en plena nit per una simple okupació. Que ja està bé, que els propietaris haurien de saber que això no és cosa seva!... Oi que és intel·ligent el Sr. A?

Supòsit 2:

Ara el Sr. A és un empresari del negoci de treure okupes. Tanmateix darrerament té pocs encàrrecs (no perquè no s'okupin habitatges, sinó perquè hi ha molta competència) i decideix llogar ell mateix els okupes. Els diu on s'han d'instal·lar i els avisa quan ja poden marxar. Ell cobra 4.000, dels quals 1.000 són per als okupes.
Més endavant troba un sistema millor: cobrar els mateixos 4.000 per assegurar que no hi entraran okupes. Se n'estalvia 1.000.

Aquest Sr. A és un linx!, però els més contents de tots són els mossos (ara ja no els molesten per okupacions atès que no es produeixen) i els responsables jurídics (ja no hi ha judicis per okupacions)