dilluns, 18 de setembre del 2006

1,5Kg de d'escombraries

Cada ciutadà europeu genera 1,5Kg de brossa al dia, notícia escoltada a alguna ràdio en un programa pretesament ecologista. El periodista, emocionat, va oferir diverses multiplicacions que donaven xifres esfereïdores pel que va a les tones i tones de merda que generem i, seguidament, va llegir un reguitzell de consells per tal que els ciutadans procuréssim reciclar, estalviar, classificar i, com a resultat, deia l’emocionat locutor, generar menys escombraries. Així, faríem el mon més sostenible.
El 90% de les escombraries que generem ens les donen (venen) als supermercats i no hi ha altre opció possible. La llet se sol vendre en un envàs de cartró i alumini. Si compres quatre pomes o tres talls de carn, t’ho venen en sengles safates de poliestiré embolicades en un plàstic. Qualsevol pastisseria industrial ve amb un contenidor de plàstic. L’aigua mineral, els refrescos de tota mena, els iogurts... estan envasats en ampolles de plàstic. Les cerveses, algunes aigües, els sucs de fruita es venen en ampolles de vidre no retornables. En definitiva, quan vas al súper, te’n portes cap a casa un grapat d’envasos perfectament prescindibles.
No es poden vendre els líquids en envasos de vidre retornables? I la fruita, carn, etc. a pes o a peces (potser en la inevitable bossa de plàstic)? Si les empreses que comercien amb aquests productes no estan obligades fer-ho, perquè se m’ha de passar a mi la responsabilitat de no saber que fer amb la merda que en col·loquen tant si vols com si no? Si el departament (i el ministeri) de Medi Ambient no tenen pebrots de legislar en aquest sentit, al menys que no em passin a mi el sentiment de culpa.
La trama està dolorosament farta de que s’aboqui al ciutadà a la sensació de culpabilitat per consumir massa aigua, gastar massa llum, generar massa merda, corre massa, fumar massa... i, mentre, els que els hi paguem per que vetllin pel medi ambient no facin altra cosa que col·locar contenidors de color a totes les cantonades. Això si, amb un cartell enganxat que adverteix al ciutadà que serà sancionat si fa, o deixa de fer, coses com no tirar la brossa a l’hora prevista o col·locar el cartró al contenidor equivocat.

4 comentaris:

eva ha dit...

Això és comptant el que es genera a les cases, o en total?
Vull dir que per exemple, quan diuen la quantitat d'aigua que es consumeix per persona, es compta també l'aigua que cal per regar les hortalisses que compres, per fabricar la roba que duus etc.
Pregunto si en el compte de 1,5kg per persona hi ha només el que es genera de merda a casa o bé si també hi és comptada la brossa que generen les diferents empreses que fabriquen les coses que comprem i consumim. I si sí que hi és comptat, quin percentatge representa.
Ho dic perquè, aviam, no totes les empreses "reciclen", saps?

marius ha dit...

La dada, com quasi totes les dades que publiquen els diaris, teles o ràdios, no està constrastada. L'entusiaste locutor va donar la dada i prou. Podria ser que fos per persona, sense comptar les empreses. La xifre és versemblant.
Pel que fa a l'aigua, quan es dóna el consum d'aigua de l'aixeta, no es compta el consum industrial, ni l'agrícola. Un altre dia, la trama, parlarà de l'aigua.

Anònim ha dit...

ei marius,

resulta que si que tenim responsabilitats sobre el que comprem. De la mateixa manera que demanem que es comprin productes de comerç just o de producció local no podem quedar-nos tant amples exigint a MediAmbient i prou.

Pots comprar sucs en envas de vidre i després portar-lo a reciclar, pots anar a la bodega i pillar una caixa de birres (o el que sigui) en envàs retornable, pots anar a la verduleria/fruiteria i comprar amb un cabàs les fruites sense el porexpan, a la carnisseria pots demanar que et serveixin la carn només amb el paper de turno i sense la bandeja i així molts més exemples...

Opcions hi són, ara potser ens fan més mandra perquè no són just al costat de casa... igual que pot fer mandra agafar la bici en comptes del cotxe... (baratu)

marius ha dit...

Ei! És clar que tenim opcions de comprar selectivament per tal de generar menys brossa! El que a mi m'indigna és que ens facin recaure sobre les nostres consciències la quantitat d'escombraries que es generen quan, si les venen als supers, és que és "legal" generar-les. Vull dir, que si els que escriuen al BOE o al DOGC volen REALMENT acabar amb tantes tones de merda, podrien legislar en el sentit que obligui als fabricants, no als consumidors. Un cop els envasos estan al super, els compraré jo o altres, però aniran a l'abocador tard o d'hora.
La queixa no és per als fabricants, és per als governs, als que resulta més còmode passar la responsabilitat al ciutadà que assumir-la ells i fer-la complir a qui correspongui.
Vet aqui!