divendres, 6 de febrer del 2009

Quan costa Iniciativa?

Possiblement la pregunta està mal formulada. No pretenc saber quan val, per quin preu es podria adquirir aquesta mena de partit buit d'ideologia, liderat per una mena de matrimoni Ceaucescu i una cort d'estómacs agraïts. El que cal analitzar és quan ENS costa que Iniciativa estigui als governs locals i autonòmic. Malauradament, no disposem de la quantificació de les accions de govern d'Iniciativa, però podem il·lustrat alguns exemples que, en tot cas, costen una pasta.

- Els avets ecològics de la Mallol, que han anat a la xatarra municipal desprès del fracàs de la seva exposició pública.
- La gestió de la sequera que, atès que la paraula transvassament (perdó) està prohibida, creixen estaques a la Cerdanya, es porten vaixells de la desalinitzadora de Carboneres i trens cisterna des del Roina, es contracta un tub de 120 Km, del que no se'n coneix on ha anat a parar. Per no parlar de la "nostra" desalinitzadora, que en 20 anys no servirà per a res.
- El túnel de Bracons, al que es van oposar abans de pujar al cotxe oficial i per tant, un cop al govern, s'ha de canviar alguna cosa, no sigui dit... I aquests canvis es valoren en milions d'euros.
- L'oposició sistemàtica al 4rt cinturó, que s'ha de redissenyar, redefinir, reformular, per tal que a Iniciativa el puguin anomenar "ronda del Vallès", que té un aire molt més social. I com abans, cada canvi d'aquests costa una pasta.
- La instal·lació d'un complex sistema de control de velocitat (variable) a les autopistes del voltant de Barcelona, en nom de la sostenibilibilitat, l'ecosistema i no sé quines ximpleries més. Clar que aquesta inversió es recupera a cop de multa.
- La gossera que es vol fer a Barcelona, sobre la ubicació de la qual no es posen d'acord. Aquesta si han dit quant val: 9.000.000 d'euros.
- Desprès de donar la vara sobre la necessitat de controlar la contaminació limínica i deixar els carrers a mitja llum, ara es proposa canviar tooota la il·luminació de la Diagonal de Barcelona per tal que la gent no ensopegui amb els arbres.

Podríem afegir uns quants exemples més, però aquests són prou il·lustratius. I tot plegat, a canvi de què? Dons és ben senzill, actuar de marca blanca del PSC, donar els vots sistemàticament al PSC i assegurar-li el poder. Simple, oi? Dons aquests quatre vots ens costen una pasta que invertida en guarderies, encabirem tots els nens del país.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Podrieu afegir els 35.000.000 d'euros que va costar l'adequació de la nova seu del departament del Saura, això si, amb decoració feng Shui...

Anònim ha dit...

Hi podrieu afegir el bus de l'estatut, aquella collonada que pretenia fer participar a la gent en la redacció. Demagògia pura!
O els diversos informes sobre la xufa o l'escarbat groc o la felicitat dels catalans o la desafecció vers la classe política...
Mai ho podrem sumar tot, però la xifra posaria a tots els nens a les guarderies (com dieu) i a més, tindriem el sopar pagat pel sol fet de ser catalanns.

Pobre país!

Anònim ha dit...

I us deixeu la part més grossa del pastís: tota la implantació del "nou" sistema de tractament de residus arreu de Catalunya. Estem parlant de centenars de milions d'euros per un sistema que remena molt les escombraries i les acaba tirant a l'abocador. D'incineradores no en volen sentir a parlar. Aquesta implantació hipotecarà el nostre país per 20 anys. Mireu-vos-ho bé.

Anònim ha dit...

Segons el meu entendre, les accions d'un govern han de ser valorades, tan economicament com socialment, a llarg termini. Només a tall d'exemple, pocs mesos després de la posada en funcionament de la velocitat variable s'ha demostrat que han disminuït l'accidentalitat i la contaminació a l'àrea de Barcelona. Si us agrada valorar els fets només en diners, també podriem comptar quans diners públics costa la intervenció a cada accident de trànsit o cada persona morta que deixa de ser un aportador de riquesa al páis. Quants diners s'estalvien mmillorant el medi ambient a temps i no buscant solucions a posteriori que potser no existeixen.
Però no només ha estat això el que ha fet Iniciativa al Govern, Iniciativa ha apostat i aposta per les classe treballadora, aquelles persones a qui els costa arribar a final de mes i que són els grans explotats dels sistema. Ho demostra, per exemple, la negociació de la revisió del pressupost en què ICV va apostar clarament per afavorir a les persones amb menys oportunitats en el context econòmic de crisi (capitalista). Podria continuar parlant i explicant la regulació pels col·lectius homosexuals, o contra la violència de gènera, les acutacions en vivenda social.. és a dir, tot un seguit de mesures que afavoreixen aquells amb menys oportunitats i que, malauradament, és el col·lectiu més gran de la població.
En tot cas, ho sento, he caigut en aquest blog per error però no he pogut evitar comentar el que he llegit.
Valoro molt positivament l'acció d'Iniciativa al Govern i només lamento que no els voti més gent per tal que tinguéssin més capacitat de decisió.