HURACAT

La Generalitat ha publicat un llibre “Dos anys de Govern. Enfortint Catalunya” que llegeixo a estones perdudes. Tot de cop, no, que seria perjudicial per a la salut. En alguns moments per depressiu i en d’altres pel perill d’hèrnia inguinal.

Comentarem a la trama alguns dels aspectes que aborda l’obra. En tot cas ja és un indici el fet que a la portada no se’ls hagi acudit res més que posar un tren –això sí, dels ferrocates-. Intueixo que apel·lar al transport públic no és el millor començament, però segurament l’empresa-privada-amiga que hagi assumit la responsabilitat del disseny deu tenir les seves raons.

Fa relativament poc hem viscut a Catalunya un episodi de vents molt forts. Vents que han comportat la mort de diverses persones. Som molts, jo m’hi incloc, els que pensem que la seguretat total no és possible. Amb tot dues consideracions: (1) amb la mateixa violència de vent al País Basc no van tenir baixes personals (2) la sensació de desgavell total va ser molt generalitzada al nostre país.

Dit això, reprodueixo ara algun dels paràgrafs del llibre en qüestió:

“Els últims anys han estat cabdals a Catalunya per consolidar un sistema de protecció civil ben travat entre tots els cossos d’emergència i les administracions competents per poder actuar amb la màxima eficiència en qualsevol tipus d’intervenció, siguin incendis, riuades, fuites, rescats, o riscos més improbables, com terratrèmols.

Aquesta legislatura s’ha creat la Direcció General de Protecció Civil, per donar resposta ràpida i coordinada a les emergències.

I és que la planificació, la coordinació i la correcta informació a la població són clau en les emergències...”

I, més endavant:

“Quant a les millores tècniques de comunicació destaca l’ampliació i consolidació de la xarxa pública de radiocomunicacions per a les emergències i la seguretat de Catalunya (RESCAT) .... Els serveis policials i de bombers i els tècnics vinculats a emergències usen els terminals de RESCAT per aconseguir una coordinació instantània de tots en cas d’incidents greus. A més, en el cas dels municipis que no tenen policia local, el govern els dota també de terminals RESCAT perquè puguin activar l’emergència d’immediat...”

Vull recordar aquí la queixa generalitzada dels ajuntaments pel que fa a la manca d’informació i com aquesta va arribar. En molts casos per fax (!) la nit de dissabte, quan els vents ja havien amainat.

Cal afegir que a compte d’aquesta protecció per a emergències, a més a més de la Direcció General ad hoc i l’útil servei RESCAT, ja esmentats, es veu que tenim una cosa que es diu CECAT, Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, que tampoc deu obrir els caps de setmana. Sense oblidar els diferents plans de protecció civil: PROCICAT, PLASEQCAT, INFOCAT, INUNCAT, TRANSCAT, NEUCAT, CAMCAT i SISMICAT.

Aquest conjunt, segons el llibre, fa que: “A Catalunya s’ha fet una tasca exemplar en aquest sentit i els cossos d’emergència catalans han estat pioners en el seu àmbit”.

Ens hem de creure la resta del que diu el llibre?